Pel que fa al personal, la millora suposa un increment de 74 persones més de les que fins ara hi havia fent aquestes tasques, el que significarà un total de fins a 180 persones.
I pel que fa al nombre d’espais on es finança aquests serveis d’informació i educació ambiental, aquests seran deu més dels espais i parcs naturals que directament gestiona la Generalitat. En aquest sentit s’hi han afegit espais que disposen d’un òrgan de gestió amb participació de la Generalitat: Espai Natural de la Serra de Llaberia, Espai Natural de l’Estany d’Ivars Vila-sana, Espais Naturals del Delta del Llobregat, Espai Natural de Gallecs, Parc de la Serralada Litoral, Parc Natural de Collserola, Espai Natural de les Gavarres, Espai Natural de l’Alta Garrotxa, Espai Natural de l’Estany de Banyoles i Espai Natural del Ripollès. D’aquesta manera, s’unifiquen criteris i es comparteixen estratègies en el marc del que ja s’està treballant a través del Pla estratègic d’educació i voluntariat ambiental de la Xarxa d’espais naturals protegits de Catalunya 2030.
Tot plegat ha de contribuir a millorar el servei a la ciutadania i ajudar a donar resposta a l’augment de visitants que els espais naturals protegits han experimentat els darrers anys. Es calcula que els espais naturals reben, anualment, una mitjana estimada de 4’3 milions de visitants. “Aquesta intensitat de visitants, sobretot en períodes com Setmana Santa, l’estiu i en alguns casos també la tardor, fa que molts espais naturals es vegin afectats per una sobrefreqüentació que posa en perill el propi equilibri de l’ecosistema i la conservació del patrimoni”, va dir el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, divendres passat en una visita a l’Espai Natural de l’Alta Garrotxa, un dels nous espais on s’implementarà aquestes millores en els serveis d’informació i educació ambiental.
Sargatal s’ha mostrat convençut que per tal “d’aconseguir un sistema d’ús públic responsable i garantir que es faci de manera compatible amb la conservació del patrimoni natural, és necessari potenciar l’educació i el voluntariat ambiental i disposar d’un sistema efectiu d’informació als centres d’informació i als llocs d’interès més visitats, com ara accessos, miradors, àrees d’us públic, aparcaments, itineraris, etc., per tal de contribuir a sensibilitzar els visitants i fomentar bones pràctiques al medi natural”.
En aquest sentit, Sargatal ha destacat que s’intensificarà la presència i la concentració en períodes de màxima afluència, com ara l’estiu i la primavera dels informadors itinerants. En total, es comptarà per primer cop amb 81 informadors itinerants ubicats en 76 àrees amb una alta freqüentació de visitants. “L’experiència positiva dels darrers estius amb el desplegament d’informadors ambientals itinerants en espais amb més pressió turística com ara gorgs o altres espais fluvials ens ha fet notar la necessitat de reforçar aquest tipus de serveis”, ha afirmat el secretari de Transició Ecològica.
La resta del personal informador reforçarà els serveis que es presten des del 44 centres d’informació de la xarxa d’equipaments per a l’atenció i acollida als visitants dels espais naturals.
El paper clau de l’educació i el voluntariat ambiental
Des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica també es vol reforçar el paper de l’educació ambiental. Reconèixer el vincle emocional amb la natura i implicar la societat en la conservació del patrimoni natural, la converteix en l’agent protagonista i corresponsable del repte d’aturar la pèrdua de biodiversitat i millorar l’estat de conservació de l’entorn. “És necessari que les persones esdevinguin un agent actiu i compromès en la protecció i la conservació del medi natural i, en aquest sentit, l’educació ambiental i el voluntariat esdevenen una eina essencial per aconseguir-ho”, ha afirmat el secretari Jordi Sargatal.
Per això, també es millorarà i s’incrementarà l’oferta pedagògica i d’activitats que s’ofereixen des dels espais naturals protegits (tallers, activitats guiades per a escolars i visitants, xerrades, activitats especialitzades, entre altres).Segons les darreres dades disponibles, es calcula que unes 50.000 persones participen cada any en aquests tipus d’activitats, especialment escolars. Amb aquest nou servei es podrà ampliar en fins a un 50% anual.
L’objectiu és dissenyar anualment unes 35 activitats noves per complementar l’oferta pedagògica d’aquests espais. Així mateix es reforçarà aquesta àrea amb la incorporació d’una cinquantena de persones.
També es potenciarà el treball amb els centres educatius locals i es promourà la realització de projecte compartits amb l’objectiu que en finalitzar el 2028 estiguin consolidades les xarxes d’escoles dels parcs naturals.
Finalment, s’apostarà fermament per promoure el voluntariat ambiental en els espais naturals protegits com una eina per conscienciar sobre les problemàtiques socioambientals existents i fomentar la participació ciutadana en la seva gestió En aquest sentit es continuaran dinamitzant les 4 taules de voluntariat ambiental que actualment estan en funcionament per avançar en aquesta línia: la del Pirineu Occidental Català que abasta el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Natural del Cadí-Moixeró; la del Pirineu Oriental (Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser, Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i Espais d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa i del Ripollès); la dels ENPE de l’Empordà (Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera, el Parc Natural de Cap de Creus, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i el Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter); i la de les Terres de l’Ebre (Parc Natural dels Ports i Parc Natural del Delta de l’Ebre).
En el cas dels espais que no tinguin constituïdes aquestes taules, el personal destinat treballarà per coordinar-se millor amb les entitats ambientals de la zona i avançar en l’organització d’activitats conjuntes i de promoció del voluntariat.
