El biòleg Carlos M. Herrera rep el 20è Premi Ramon Margalef d’Ecologia que atorga el govern català

El conegut biòleg sevillà Carlos M. Herrera, ha estat el guanyador del 20è Premi Ramon Margalef d'Ecologia que atorga anualment el govern de la Generalitat de Catalunya. El jurat ha destacat les seves aportacions a l’ecologia evolutiva, concretament en les interaccions entre plantes i animals, i la seva contribució en l’obertura de noves línies de recerca que combinen processos epigenètics i ecològics

El professor Carlos M. Herrera va ser escollit el passat mes d’agost guanyador de la vintena edició del Premi Ramon Margalef d’Ecologia, que atorga anualment la Generalitat de Catalunya i ha rebut el guardó aquest dimarts 8 d’octubre de mans del president Salvador Illa, en un acte que ha tingut lloc al Palau de la Generalitat.

Herrera ha estat guardonat per les seves aportacions destacades a l’ecologia evolutiva de les interaccions planta-animal i de la reproducció vegetal, així com per la seva contribució en l’obertura de noves línies de recerca que combinen processos epigenètics i ecològics.

El jurat del Premi Ramon Margalef d’Ecologia ha destacat la capacitat del guardonat per combinar la visió naturalista amb els principis científics fonamentals. Basant-se en el detall d’interaccions específiques concretes, el professor Herrera ha desenvolupat principis generals ecoevolutius i ha esdevingut un referent internacional en recerca sobre aquests processos ecoevolutius.

Carlos M. Herrera (Sevilla, 1952) va començar la seva carrera investigadora amb estudis sobre el consum de fruites per part dels ocells als ecosistemes mediterranis

Poc després va ampliar els seus interessos amb l’estudi de la dispersió de llavors i l’ecologia de la pol·linització. Ha estat un dels primers científics a apreciar la importància de la inèrcia filogenètica i la contingència històrica per entendre els patrons d’interacció entre plantes i animals, més enllà del context ecològic.

També ha estat pioner en estudis quantitatius rigorosos a llarg termini d’interaccions ecològiques polifacètiques basades en individus marcats de múltiples poblacions, i ha proporcionat proves sòlides de les interaccions indirectes entre pol·linitzadors, herbívors i dispersors de llavors i la seva rellevància evolutiva. Les seves contribucions originals a l’anàlisi de la variació fenotípica intraespecífica en plantes ha tingut una influència fonamental en l’ecologia. Recentment, ha obert nous camins en un camp emergent identificant la importància ecològica de l’epigenètica de plantes.

Breu biografia de Carlos Herrera

Carlos M. Herrera (Sevilla, 1952) es va doctorar en Ciències Biològiques el 1977 a la Universitat de Sevilla. El 1979 va esdevenir investigador titular del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), i el 1986, professor d’investigació de la mateixa institució. Des del 2022 n’és professor emèrit.

El professor Herrera va fer els estudis de doctorat a l’aleshores incipient Estació Biològica de Doñana, institut de recerca del CSIC fundat a Sevilla el 1965 per l’ornitòleg, ecologista i conservacionista José Antonio Valverde, que va ser el mentor i assessor de tesi d’Herrera. La carrera científica d’Herrera sempre ha estat associada a aquest institut, en el qual va exercir de director adjunt i president del Departament d’Ecologia Evolutiva durant els anys vuitanta i noranta.

Carlos M. Herrera és naturalista, divulgador científic i conservacionista. Està implicat en la preservació del Parc Natural de les Serres de Cazorla, Segura i Las Villas, al qual ha dedicat la major part de les seves investigacions de camp. És autor d’un gran nombre de publicacions i articles científics, i la seva tasca ha estat reconeguda amb nombroses distincions, entre les quals destaquen la Medalla d’Or de la Societat d’Ecologia Britànica (1991), el Premi de la Societat Nord-americana de Naturalistes (1992), el Premi Nacional d’Investigació Alejandro Malaspina del Ministeri de Ciència i Tecnologia espanyol (2001), el Premi de Medi Ambient de la Junta d’Andalusia (2004) i el Premi Ernst Haeckel de la Federació Ecològica Europea (2017).

Així mateix, ha format part de consells editorials d’un gran nombre de revistes especialitzades, i és membre d’associacions com la Unió d’Ornitòlegs Nord-americana, l’Acadèmia Europea, la Societat Botànica dels Estats Units i la Reial Acadèmia de Ciències de Sevilla.

El premi Ramon Margalef

El Premi Ramon Margalef d’Ecologia té per objecte el reconeixement d’una trajectòria científica o un descobriment en el camp de les ciències ecològiques que hagi contribuït al progrés significatiu del coneixement o el pensament científic, o al desenvolupament d’instruments teòrics per a la bona gestió dels recursos naturals, del territori o del mar.

El Premi Ramon Margalef d’Ecologia, que la Generalitat de Catalunya va crear l’any 2004, està dotat amb 80.000 euros. El lliurament del guardó al professor Carlos M. Herrera està previst pel 8 d’octubre, al Palau de la Generalitat. La cerimònia s’emmarcarà en una sèrie d’activitats que celebraran el vintè aniversari del guardó, que es compleix aquest any.

Comparteix-me:

Unió de Pagesos rebrà la Creu de Sant Jordi l’any en què celebra el cinquantè aniversari

El sindicat agrari rebrà la Creu de Sant Jordi el 23 de desembre. El guardó arriba coincidint amb la celebració dels 50 anys de l’organització i la presentació del llibre...
Acte central de celebració dels 50 anys d'Unió de Pagesos, al Casal de l'Espluga de Francolí, el 3 de novembre del 2024

Centres educatius de Santa Perpetua de Mogoda, Valls, Llagostera i Vilafranca del Penedès obtenen el Premi Escoles Verdes 2024

L’Escola Barcanova de Santa Perpètua de Mogoda, l’Institut Jaume Huguet de Valls, l’Escola Lacustària de Llagostera i l’Escola Vedruna de Vilafranca del Penedès ha estat els centres guanyadors del Premi...

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...