[foto]
El Manifest de Xarxa Sud, ha inclòs, entre d’altres coses, aquestes declaracions:
” Aquesta petroquímica no pot seguir així. Per això estem aquí. Per posar en evidència que o la voluntat política és una altra o el poble acabarà fent una altra política. No és una qüestió de quants diners es donen per a celebrar les festes majors, als observatoris de tal o qual malaltia, o a la universitat o per la restauració d’algun monument. No negarem que donen feina, i que això és important, però que no diuen que el més important és la salut? doncs per poder viure amb bona salut a més a més de la feina necessitem aire net, aigua potable i condicions laborals dignes i tot això avui per avui aquesta petroquímica no ens ho està facilitant ni ens ho garanteix. No ens ho facilita ni ens ho garanteix la precarització dels seus treballadors amb subcontractacions continuades.
Ni les deficients valoracions de la qualitat de l’aire. I a més a més ara, ens toca aguantar el discurs de la fal·làcia de la Taula de la Qualitat de l’aire, que només serveix per atenuar queixes sense fer res per canviar les coses. Podem parlar també de contaminacions del subsòl que s’arreglen amb pagaments compensatoris que callen totes les boques. Reclamacions sobre el preu elèctric quan s’exerceix frau en el seu consum. I també podem parlar de corrupció. Perquè per molt que diguin que les portes giratòries són legals també són lletges, molt lletges; com també és lleig que comprin el nostre silenci amb almoines com les que hem comentat a canvi de seguir contaminant. És temps de dir prou. La nostra vida, la nostra qualitat de vida, no té preu.
Des de Xarxa sud us diem que ni els morts, ni els malalts treballen. Per molts llocs de feina que generi la petroquímica, per molts diners que generi, hem de saber que no paguen la sanitat, no paguen el sofriment de la gent malalta, no paguen el que val la vida de qualsevol de nosaltres. I no s’equivoquin dirigents de multinacionals i polítics comprats. Hi érem, hi som i hi serem. Gepec, Celnet, Xarxa Sud, no importa el nom. Estem i sempre hi serem. Sabem qui són i el nostre respecte no el tenen, ni el tindran. Se l’hauran de guanyar. Comencin perquè el temps s’està acabant i la nostra paciència també”
