[foto] 
Coincidint amb el segon aniversari de l’històric acord de Paris pel medi ambient, el president francès Emmanuel Macron va convocar aquest dimarts una nova cimera als afores de París, amb la col·laboració del Banc Mundial i de la ONU. El One Planet Summit s’ha celebrat amb l’objectiu d’impulsar la recerca de nous mecanismes de finançament per avançar en la transició ecològica.

Organitzat només 3 setmanes després de la Conferpencia Internacional pel Canvi Climàtic de Bonn, el One Planet Summit no tenia com a finalitat la signatura de cap acord més per part dels països participants, sinó anunciar 12 mesures concretes en què s’hi vegin implicats tant el sector públic com els actors privats. “Durant els últims anys, observem com les regions, les ciutats, els actors privats, i el conjunt del sector financer públic i privat són els que s’han de mobilitzar per iniciar una nova etapa”, ha explicat Macron al diari Le Monde.

De fet, a la COP 23, celebrada a Bonn el passat novembre i on es va escriure la lletra petita dels Acords de París per concretar-los i concretar-ne i garantir-ne el compliment, ja es van fer passos en el sentit d’unir ciutats per lluitar contra el canvi climàtic, ja que és a les ciutats on es generen el 70% de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. I en aquest sentit, noranta ciutats del món -entre elles Barcelona- van signar un acord que les compromet a desenvolupar i començar a implementar abans del 2020 ambiciosos plans d’acció per fer front al canvi climàtic. Es tracta de “Deadline20”, una iniciativa de la xarxa C40 que engloba i uneix noranta principals ciutats del món, per donar compliment als objectius de la COP21, l’Acord de París, que insten a no superar els 2ºC i fer tot el possible per no sobrepassar els 1,5 ºC de temperatura mitjana global respecte als nivells preindustrials. En el nou acord, les ciutats s’han compromès a desenvolupar i començar a implementar plans d’acció per fer front al canvi climàtic molt més ambiciosos i abans del 2020. Aquests plans d’acció han de marcar objectius concrets de reducció durant la pròxima dècada, 2020-2030, i plantejar com a escenari el 2050 per esdevenir una ciutat neutra en emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Igualment establiran com cada ciutat s’adaptarà al canvi climàtic i millorarà la seva capacitat de recuperació davant les crisis climàtiques i els esdeveniments meteorològics extrems. Finalment, els plans detallaran com prendre aquestes mesures climàtiques suposen grans beneficis socials, ambientals i econòmics per a la ciutadania. Podeu trobar més informació d’aquest acord a la part dreta d’aquesta plana.

 Tornant amb el One Planet Summit, Macron va insistir als dirigents europeus en la urgència de la situació i els va recordar que “estem perdent la batalla” perquè “no avancem amb prou rapidesa”. Entre els convidats a la cimera, s’hi trobava Mariano Rajoy, la primera ministra Britànica Theresa May i el president mexicà Peña Nieto. Així mateix, i malgrat l’escepticisme de Donald Trump sobre el canvi climàtic, els Estats Units van tenir una presència destacada al One Planet Summit. Tot i que no hi va haver representació per part del Govern dels Estats Units, sí que van participar a la cimera diverses personalitats importants de l’esfera política nord-americana, com ara l’antic governador de Califòrnia, Arnold Schwarzenegger, el secretari d’Estat d’Obama, John Kerry, o l’actual governador de Colorado, John Hickenlooper.

2 anys de l’Acord de París
El 12 de desembre de 2015, els principals líders mundials es comprometien a reduir les emissions de CO2 per evitar que les temperatures augmentin més de 2ºC de cara al 2100, respecte els valors climàtics de l’era preindustrial. Dos anys després, les mesures impulsades per aquest acord amb prou feines s’han posat en pràctica, i no només això, sinó que grans potències com els Estats Units se n’han desmarcat. Macron va qualificar la situació actual d’autèntica tragèdia i va advertir que l’escalfament a final de segle seria d’un 3,5ºC si la contaminació que generem actualment continua amb el mateix ritme d’emissions.

El govern de Macron va concedir 18 beques a científics estrangers perquè investiguin sobre el canvi climàtic a França, 13 de les quals van ser per a investigadors que treballen en universitats nord-americanes. Oferir aquestes beques ha estat una de les decisions adoptades pel president francès amb la intenció de contrarestar la retirada de Trump de l’Acord de París.

Les Fites del One Planet Summit

– El Banc Mundial ha anunciat que deixarà de finançar l’exploració de petroli i gas.

– Els països del nord han promès augmentar en 100 mil milions de dòlars d’aquí al 2020 el finançament que aporten als països del sud per impulsar la transició ecològica i poder fer front a les conse1üències derivades del canvi climàtic.

– Una coalició de fons monetaris sobirans, com el de Norega, l’Aràbia Saudita o Qatar, s’han compromès a apostar per la transició ecològica, invertint almenys en un 5% més en energies renovables.

– El multimilionari nord-americà Bill Gates augmentarà de 300 a 500 milions de dòlars la seva contribució als programes de recerca sobre el canvi climàtic i l’impacte en el món agrícola.

– Grans fons d’inversió, com el britànic HSBC o el nord-americà BlackRock han promès informar transparentment als accionistes sobre les inversions climàtiques.

Tocant de peus a terra

Amb tot, Armelle Le Comte, mànager corporatiu d’Oxfam França, troba a faltar en totes aquestes promeses, mesures fiscals i normatives més restrictives. Com ha explicat a Le Monde, Le Compte pensa que “els anuncis fets incorporen algunes iniciatives interessants, però moltes d’aquestes són promeses reciclades i mostren una absència de voluntat política”.

I és que segons un estudi d’Attac publicat aquest dilluns  11 de desembre, el finançament en energies fòssils està en constant creixement, mentre que la inversió en energies renovables s’ha reduït un 23%, en tal sols un any. Mentre el dimarts es parlava fermament de la importància d’invertir en la lluita contra el canvi climàtic, el Banc Europeu d’Inversions concedia un préstec de 1.500 milions d’euros per impulsar la construcció del Trans Adriatic Pipeline, un gasoducte de 878 km que creuarà Albània i Grècia i que ja ha despertat polèmica. Així doncs, el One Summit Planet organitzat per Macron aquesta setmana ha volgut tornar a situar al mapa el debat del canvi climàtic, en un moment de tensió política internacional i d’emergència medi ambiental. Tot i així, les reaccions que ha generat són agredolces i, en vistes que les mesures pactades durant la primera cimera de París no estan aplicades pràcticament, els experts i crítics no les tenen totes amb què aquesta segona trobada canviï realment les coses.