[foto] 

L’acte inaugural del curs de la UCE va tenir lloc diumenge 18 d’agost, amb la participació ide la consellera de Sanitat Alba Vergés, a més del director de la UCE Jordi Casassas, la regidora d’Educació i Catalanitat de l’Ajuntament de Prada del Conflent, el president de la Fundació de la UCE i presidient de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, i el vicepresident de la Cambra de Comerç Pere Barrios

[foto] 

La seu de l’Universitat Catalana d’Estiu és l’Institut Renouvier, de Prada (a la fotografia), i els allotjaments, a banda del mateix institut, són a l’Alberg Pau Casals i en hotels de la capital de la Catalunya Nord

L’objectiu del curs sobre la situació dels boscos als Països Catalans, que s’ofereix del 18 al 20 d’agost, és presentar l’estat dels boscos actuals—on som i cap on anem—, des d’una perspectiva àmplia i essencialment social (dendrocultura)

El curs abordarà la temàtica des de la interdisciplinarietat i la multifuncionalitat, des de l’expertesa dels especialistes en l’anàlisi i el coneixement dels boscos, amb un enfocament de diversitat: ecologia dels boscos, gestió i ciència forestal, química verda, ciència del foc, serveis ambientals, energia i boscos, planejament territorial, cosmovisions del bosc.

A més d’abordar la perspectiva social del bosc que significa dendrocultura, el curs tracta sobre la incidència del bosc en la salut humana, en una sessió a càrrec d’Albert Bach de l’ICTA, de les aromes del bosc, a càrrec del químic aromista Salvador Riera, i dels serveis ambientals del bosc, a càrrec de Carles Barriocanal, geògraf, de la Universitat de Barcelona.

Pel que fa al territori, el curs inclou una sessió sobre els boscos valencians, a càrrc de Josep Ma Batiste, enginyer forestal, Universitat Politècnica de València, i una altra sobre els boscos de les Illes, a càrrec de Joan Mayol, biòleg del Servei de Protecció d’Espècies del govern de les Illes Balears.

Finalment, el curs inclou una sessió sobre el suro com un exemple d’aprofitament forestal sostenible altament competitiu, a càrred de Josep Espadalé, director del Museu del Suro de Palafrugell, i una darrera sobre història dels boscos i boscos històrics, a càrrec d’Enric Puig, del Departament d’Humanitats de la Universitat Ramon Llull.

Homenatge a Ramon Margalef en l’any del centenari del seu naixement

El programa d’actes de la UCE inclou també un acte de commemoració a l’ecòleg Ramon Margalef, titulat «Ramon Margalef, el gran científic català», ofert pel president de l’Institut d’Estudis Catalans Joandomènec Ros, previst pel 23 d’agost a les 12 del migdia.

Ramon Margalef i López va néixer el 16 de maig de 1919 a la ciutat de Barcelona i va morir a la capital catalana el 23 de maig de 2004. La guerra civil va interrompre els seus estudis i el 1938 va ser cridat a la lleva del biberó. En acabar la guerra va reprendre el estudis de ciencies naturals a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar el 1949. Es va doctorar el 1952 a Madrid, ja que en aquella època es feia així.. Entre 1944 i 1951 va treballar al Instituto de Biología Aplicada del CSIC, i posteriorment va passar al Instituto de Investigaciones Pesqueras també del CSIC on hi va treballar entre el 1951 i el 1975, éssent-ne el director del 1965 al 1967. Debut al seu talent i a les exel·lències dels seus treballs, va obtenir diverses beques. Karl Faust, fundador del jardí botànic Marimurtra, de Blanes, Pius Font i Quer, primer director de l’Institut Botànic de Barcelona, i Francisco García del Cid Arias, primer director del Instituto de Investigaciones Pesqueras, i van ser alguns dels seus referents. El 1967 va obtenir la càtedra d’ecologia a la Universitat de Barcelona, convertí en el primer catedràtic d’Espanya d’aquesta nova disciplina. Va constituir el Departament d’Ecologia de la UB, des d’on va formar un bon nombre d’ecòlegs, limnòlegs i oceanògrafs. El 1986 es va retirar com a professor i el 1987 la Universitat de Barcelona l’anomenà professor emèrit, càrrec que ocupà fins a l’any 1992.

Va rebre diversos doctorats honoris causa per les universitats d’Aix-Marsella (França, 1973), l’Institut Químic de Sarrià (1983), Laval (Quebec, Canadà, 1987), Nacional de Luján (Argentina, 1994), i Alacant (Espanya, 1999)[2] i Juntament amb Santiago Ramón i Cajal i Severo Ochoa és considerat un dels tres científics més importants del segle XX a Espanya. Diverses espècies biològiques han estat anomenades en honor seu com l’alga Picarola margalefii trobada per primer cop en aigües mediterrànies i que pertany al grup dels cocolitòfors.[

Margalef va rebre altres nombrosos guardons, com el Premi Huntsman, considerat el «Premi Nobel» en oceanografia (1980), la medalla Narcís Monturiol (1983), el Naumann-Thienemann de limnologia (1983), el Premi Ramón y Cajal (1989), el Premi Alexander von Humboldt (1990), la Creu de Sant Jordi (1997), el Premi Rainiero III de Mònaco (1998), i la Medalla d’Or del CSIC (2002).

El 2003, el govern català li va atorgar la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya en reconeixement a la seva tasca investigadora (2003). La Medalla d’Or de la Generalitat és la màxima distinció honorífica atorgada per la Generalitat de Catalunya amb la qual es distingeix a persones o entitats que hagin destacat per la seva feina en algun dels següents àmbits: polític, social, econòmic, cultural o científic, ajudant a incrementar i difondre el patrimoni cultural i/o natural de Catalunya. Ramon Margalef va rebre aquest guardó dintre de l’àmbit de la ciència i l’ecologia.

El 2004 la Generalitat de Catalunya creà el Premi Ramon Margalef d’Ecologia que s’entrega cada any per reconèixer la tasca científica i investigadora de les persones guardonades

El president Torra presideix l’acte de cloenda dels 50 anys de la Universitat Catalana d’Estiu, símbol de la defensa de la llengua i la cultura dels Països Catalans

[foto] 

Amb una conferència dedicada a Rovira i Virgili, el president de la Generalitat Quim Torra ha presidit aquest dimarts 20 d’agost l’acte de tancament de la celebració dels 50 anys d’aquesta universitat nascuda l’any 1968 com unes jornades en les que hi van participar 50 persones i que ha arribat fins els nostres dies com un símbol de la defensa de la llengua i la cultura catalana i una icona dels Països Catalans. 

El president Torra ha obert així a Prada de Conflent, terra d’exili, el curs polític fent una crida a la unitat de l’independentisme i a una diada de l’11 de setembre que marqui l’inici del tram final cap a l’independència i que sigui una onada de vida i esperança. Torra, que no ha estolviat l’autocrítica, també ha fet una crida a la participació de tothom al Debat constituent per avançar i construir i ha demanat una resposta unitåria a la sentència i a les euroordres que vindran, tot recuperant la confiança, i tornant a unir l’independentisme. Torra ha acabat la seva conferència amb un decàleg que va des de la represa de la iniciativa fins la transformació de les dificultats en oportunitats, passant per la crida a tothom a recuperar la confiança i aprendre dels errors, a participar del debat constituent, a desobeir lleis injustes i obeir la sobirania, a itzar la bandera de la veritat, la democracia i la llibertat, a ser constructius, a arriscar per guanyar i a anar junts cap a l’independentisme. Torra s’ha alineat amb les tesis de Puigdemont demanant la re-unió de les forces independentistes, i fins i tot llegint un fragment del recent llibre “Re unim nos. Reflexions sobre el retorn a la unitat” de Carles Puigdemont.

[foto]

L’acte l’ha clausurat l’ecòleg i president de la Fundació de la UCE Joandomènec Ros, que divendres oferirà la conferència que presidirà l’homenatge a Ramon Margalef, el mestre de l’ecologia catalana, i que, després de recordar el que ha representat sempre la UCE i sobretot ara amb el moment polític en què ens trobem, ha formulat una qüestió. Caldrà seguint fent la Universitat Catalana d’Estiu quan siguem independents? Una pregunta formulada que ha estat secundada pel mateix president Torra, que ha tancat l’acte en el què el Secretari del Patronat de la Fundació de la UCE, Joan Becat ha fet un magnífic resum, repàs i record de la trajectòria de la Universitat d’estiu de Prada des del 1968 fins els nostres dies.