La campanya va recollir mostres per estudiar els canvis en la biodiversitat marina mitjançant l’anàlisi d’organismes planctònics calcificadors, que contribueixen a regular el diòxid de carboni (CO2) atmosfèric i la química de l’aigua de mar. Aquests organismes formen closques de carbonat càlcic i són especialment sensibles a l’acidificació dels oceans i al canvi climàtic.
Durant els darrers mesos d’agost i setembre, el vaixell de recerca oceanogràfica Sarmiento de Gamboa va navegar des de Vigo fins a Reykjavík passant pels arxipèlags de les Açores (zona subtropical) i Svalbard (zona polar) per fer-hi mostrejos. D’aquesta manera, van poder analitzar l’oceà Atlàntic Nord i l’Àrtic Sud.
A l’expedició van recollir mostres d’aigua i de sediments i van fer experiments in situ per avaluar la biodiversitat i la biogeografia marines i el paper que tenen en el cicle del carboni, amb especial atenció al plàncton calcificador. El fet de dur a terme una recerca en regions de latituds diferents, des de les aigües més càlides de l’Atlàntic fins a les aigües fredes de l’Àrtic, va permetre a l’equip científic recopilar evidències de l’impacte de l’atlantificació en les característiques fisicoquímiques de l’aigua i en els ecosistemes pelàgics.
«La intrusió d’aigües atlàntiques està convertint l’Àrtic en un oceà cada cop més càlid i menys salí a causa del desglaç accelerat. A més a més, aquesta intrusió canvia ràpidament els ecosistemes marins i la distribució d’espècies a l’Àrtic», explica Patrizia Ziveri, oceanògrafa de l’ICTA-UAB i científica en cap de la campanya. Aquest fenomen modifica la productivitat primària i secundària, cosa que permet que espècies de latituds més temperades ampliïn el seu hàbitat cap al nord. Això genera una competència més elevada entre espècies per obtenir aliments i augmenta la depredació sobre les espècies àrtiques.
A l’arxipèlag de Svalbard, l’equip científic va observar espècies de plàncton calcificador de cocolitòfors, pteròpodes amb closca i foraminífers (els tres principals grups calcificadors) al límit de la seva àrea de distribució geogràfica habitual i també temperatures superficials superiors a la mitjana dels últims vint-i-dos anys en els mesos d’agost i setembre. «Com que l’àrea que hem estudiat a la campanya és tan extensa, des de regions subtropicals fins a zones polars, vam poder observar la petjada global del canvi climàtic en la biogeografia d’espècies planctòniques calcificadores comunes», afegeix Ziveri.
Aquest projecte es basa en el fet que hi ha evidències que la pèrdua de biodiversitat marina representa una de les amenaces més greus per als oceans però, no obstant això, la majoria dels nostres coneixements procedeixen únicament de macrogrups d’espècies i animals de mida gran. El canvi climàtic antropogènic i la degradació del medi ambient estan generant efectes alarmants, com ara l’escalfament, l’acidificació, l’estratificació i la desoxigenació dels oceans, cosa que afecta tant el plàncton petit com els peixos. Malgrat que la humanitat té una clara dependència als oceans, encara no s’entenen del tot les conseqüències que aquests canvis produiran en la biodiversitat, sobretot pel que fa a les xarxes tròfiques.
Així mateix, a la campanya es van fer mostrejos per identificar els principals processos biogeoquímics afectats pel canvi climàtic i per estudiar la distribució i l’impacte dels contaminants al medi marí.
En aquesta expedició hi va participar un equip científic multidisciplinari format per persones expertes en oceanografia, biologia, geologia i ciències ambientals i socials de diversos països, provinents de l’ICTA-UAB, l’Institut Scripps d’Oceanografia, la Universitat d’Oxford i la Universitat Rowan. El grup de recerca Biogeociències Marina i Mediambiental (MERS), de l’ICTA-UAB, va organitzar i dirigir aquesta campanya amb Patrizia Ziveri, Michaël Grelaud, Stéphanie Birnstiel, Arturo Lucas, Thais Peixoto Macedo, Athina Kekelou i Fernando Ruiz, que són membres del MERS, i amb Meryem Upson, estudiant visitant de la Universitat d’Utrecht.
Més informació i detalls sobre la campanya BIOCAL: aquí.
