[foto]
L’Arboretum és un dels espais catalogats com refugi climàtic. L’entrada és gratuïta i està obert de les 10 h a les 13 h i de les 18 h a les 20 h tots els dies de la setmana excepte els dilluns
La Paeria està habilitant 19 espais interiors climatitzats a la ciutat perquè la població més vulnerable hi pugui anar durant les onades de calor. A partir de dimarts s’hi podrà accedir de manera gratuïta a 7 espais culturals i està previst que, quan ho aprovi el Procicat, s’obrin també 6 Centres Cívics i 6 escoles. L’Ajuntament està elaborant un mapa de ‘Refugis Climàtics’ amb aquests espais interiors però també d’exteriors. En concret, es recomanen els 7 parcs i 35 carrers i places de la ciutat “més frescos” per passejar. Es caracteritzen per comptar amb vegetació i ombres que fan que depenent de la densitat i orientació es puguin registrar temperatures d’entre 2 i 4 graus menys que una altra zona de la ciutat que rebi el sol directe.
L’augment dels episodis d’onades de calor fa que a Lleida, durant l’estiu, s’agreugi el fenomen conegut com a ‘illa de calor urbana’, zones amb alta concentració d’edificis, paviment i vials d’asfalt que absorbeixen la radiació i provoquen un augment de la temperatura de l’aire
Per evitar-ho cal adaptar els espais urbans amb més zones verdes i ombres que puguin absorbir la radiació solar i, en conseqüència, reduir la temperatura. Aquest efecte també es pot aconseguir pintant de colors clars els teulats de les cases, amb asfalt no reflectant o amb jocs d’aigua al carrer.
Per informar a la ciutadania de les zones més fresques durant els mesos d’estiu, l’Ajuntament està elaborant un llistat dels espais exteriors que registren temperatures més baixes de manera natural i d’espais interiors climatitzats que la Paeria posa a disposició de les persones més vulnerables.
En total s’han habilitat 19 Refugis Climàtics interiors a la ciutat amb entrada gratuïta. D’aquests, 7 són espais culturals i a més de funcionar com a espais climatitzats també tenen com a objectiu apropar la cultura a la ciutadania. S’hi podrà accedir des de dimarts i són el Museu de l’Aigua la Canadenca (Bordeta); Museu Automoció Roda Roda (Cappont); Dipòsit del Pla de l’Aigua, Centre d’Art la Panera i la Seu Vella (Centre Històric); Museu Morera i Casa dels Gegants (Zona Centre).
També s’estan habilitant com a refugis climàtics 6 Centres Cívics: Balàfia, Bordeta, Mariola, Llívia, Pardinyes i Centre Històric; i espais de 6 escoles: les aules d’informàtica de les escoles Enric Farreny (Bordeta), Frederic Godàs (Cappont) i Pràctiques II (Joc de la Bola); la Sala d’actes de l’escola Joc de la Bola (Joc de la Bola), el poliesportiu de l’escola Josep Mañé i Gavaldà (Raimat) i el menjador de l’escola Països Catalans (Balàfia). Aquests 12 espais estan pendents de l’autorització del Procicat per poder obrir o de la finalització de les mesures més restrictives a la ciutat imposades per la Generalitat.
Pel que fa als Refugis Climàtics exteriors, l’Ajuntament proposa 7 parcs: el de la Mitjana i la plaça Maria Rúbies (Pardinyes), els Camps Elisis (Cappont), el Parc de Joan Oró (Bordeta), la plaça de les Magnòlies (Balàfia), l’Arborètum (Ciutat Jardí), i l’Espai de les Moreres (Mariola). També recomana 35 carrers, avingudes i places a la ciutat per passejar per la seva cobertura arbòria i orientació respecte a la insolació en gairebé tots els barris de la ciutat. Són l’avinguda Pearson i el carrer Xavier Puig Andreu, a Pardinyes; el Parc de les Vies, a Balàfia; els carrers Humbert Torres i el Parc de la Seu Vella, al Clot; el passeig Onze de Setembre, el parc Jaume Magre i la plaça interior de Joc de la Bola, a Joc de la Bola / Camp d’Esports; la plaça Galícia i l’Espai de les Moreres, a la Mariola; la rambla Aragó i els jardins de la UdL, a Universitat; els carrers de Joana Raspall i Ton Sirera, a l’Escorxador / Instituts; el carrer Major, Sant Antoni, la plaça de la Pau i la rambla de Ferran, al Centre Històric / Noguerola; l’avinguda Doctora Castells, Jaume II, el parc fluvial del Segre, la plaça Blas Infante i el Bosc Urbà, a Cappont; el carrer Vila Rodona, la plaça Joan XIII i el Bosc Urbà, a Magraners; la plaça Sant Jordi, la plaça Major, el Bosquet, el carrer Campament i la plaça Molí de Sant Anastasi, a la Bordeta; la plaça Secà de Sant Pere, els Jardins de Francesc Solana i l’inici del carrer Llibertat, al Secà de Sant Pere, i el Parc de Sant Anastasi a Llívia.
El riu Segre al seu pas per la ciutat de Lleida. El Parc Fluvial del Segre
Lleida compta amb espais naturals de ribera d’alt valor ecològic com el Parc de la Mitjana i els aiguamolls de Rufea, que han estat recuperats per l’Ajuntament. En aquest sentit, la Paeria va fer una restauració ecològica i una recuperació paisatgística que van permetre recuperar les comunitats naturals pròpies de la zona i també els valors socials i culturals. L’any 1996 es va fer una reordenació del riu Segre al seu pas per la ciutat, construint-se el Parc Fluvial del Segre. Es va canalitzar i enjardinar la zona urbana del riu, i es va construir un mur al marge esquerre del riu (Cap-Pont). L’any 1997 van començar les obres de restauració de l’edifici del Molí de Sant Anastasi que van finalitzar l’any 2008 i actualment és una de les seus del Museu de l’Aigua de Lleida, conservant encara tota la seva maquinària. Una altra construcció destacable vinculada amb el riu és la depuradora d’aigües residuals de Lleida, en funcionament des de l’any 1994, i la qual es va ampliar l’any 2010. Aquesta infrastructura depura les aigües residuals de la ciutat que arriben a través d’un col·lector subterrani, abans de abocar-se al riu al sud del municipi.
Procés participatiu sobre el Pla del Riu Segre a la ciutat
El juny del 2018 l’Ajuntament de Lleida va engegar un procés participatiu per a la redacció s’està treballant en la redacció d’un Pla del Riu Segre, amb la voluntat de dissenyar una estratègia que permeti millorar la relació de la ciutat amb el riu al seu pas per Lleida, tant des del punt de vista social, com ecològic i cultural.
