L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya cartografia la diversitat dialectal del català

L'ICGC posa en valor la riquesa del territori mitjançant l’anàlisi de la seva toponímia. La Base de Noms Geogràfics, que supera els 400.000 registres, és una eina clau per a la preservació del patrimoni cultural i la precisió en la gestió d’emergències

Panoràmica del Circ de Bastiments des del camí del Pic de la Dona al Pic de Bacivers, entre el Ripollès i el Conflent. Imatge: ICGC

L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), ens adscrit al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, cartografia la diversitat dialectal del català i posa en valor la riquesa del territori mitjançant l’anàlisi de la seva toponímia. Aquesta disciplina, que estudia els noms de lloc, és essencial per a la localització precisa en el món digital actual, però també funciona com un registre històric: els noms actuen com a “fòssils” lingüístics que ens aporten informació sobre el fet geogràfic, els costums i la història de cada indret

La feina de l’Institut permet visualitzar com les llengües catalana i aranesa han modelat el paisatge de manera diferent segons la zona geogràfica, reflectint una gran varietat dialectal i influències històriques diverses:

• Variants del relleu (turó, tossal o tuc): El terme “turó” predomina a la Catalunya oriental, mentre que a mesura que ens desplacem cap a la Catalunya central i ponent, el relleu s’identifica majoritàriament com a “tossal”. A l’Aran i les cotes més altes del Pirineu, apareix el terme “tuc”, que reflecteix la influència de l’aranès.

• Hidrònims (barranc o torrent): El terme “barranc” és present al domini del català occidental, mentre que “torrent” és la denominació majoritària a la resta del territori.

• L’article i els límits dialectals: L’article “lo” en la toponímia catalana marca de forma precisa les regions de les Terres de l’Ebre i Ponent, diferenciant-les de l’ús de l’article “el”, predominant a la resta de Catalunya.

• Un mosaic d’orígens: L’estudi revela que, tot i que el 73% dels municipis tenen un nom d’origen llatí, es conserven topònims d’orígens anteriors a la dominació romana (Esterri d’Àneu, Guissona…) però també n’hi ha que es van sobreposar a la base llatina com l’àrab (Almenar) o el germànic (Gombrèn).

El recull de toponímia més extens de Catalunya

Aquesta anàlisi és possible gràcies a la Base de Noms Geogràfics de Catalunya de l’ICGC, el recull de toponímia més extens de Catalunya, elaborat a partir de treballs de camp iniciats la dècada de 1980 i actualitzat constantment. L’ICGC treballa de forma coordinada amb la Comissió de Toponímia de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i els ajuntaments per a la fixació dels noms, seguint els estàndards internacionals del Grup d’Experts de les Nacions Unides per als Noms Geogràfics, la Directiva europea INSPIRE, i la normativa de les llengües catalana i aranesa a fi de protegir aquest patrimoni.

Les dades es gestionen amb un alt rigor tècnic, jerarquitzant els topònims segons l’escala de visualització —des de grans accidents geogràfics fins a la microtoponímia de detall— i s’integren completament amb les bases topogràfiques i el Geoíndex de l’Institut.

La utilitat social d’una toponímia correcta

Una toponímia oficial, normalitzada i georeferenciada aporta beneficis tant d’aplicació en la gestió de la vida quotidiana, en àmbits com les emergències, la navegació o la planificació territorial, com pel que fa a la preservació de la nostra identitat, història i patrimoni

  1. Gestió d’emergències: Permet que els serveis de Protecció Civil i Bombers localitzin amb exactitud el lloc d’un incident, especialment en zones rurals on el nom de l’accident geogràfic és l’única referència.
  2. Logística i serveis postals: Garanteix l’eficiència en el comerç electrònic i la navegació per GPS, evitant errors en l’autocompletat d’adreces i punts d’interès.
  3. Preservació del patrimoni: El mapa és l’eina més eficient per evitar que la microtoponímia local es perdi per la interferència de llengües foranes o el despoblament.
  4. Gestió ambiental i turisme: Facilita la planificació del territori i ajuda els usuaris a comprendre millor el paisatge i els símbols cartogràfics en activitats de descoberta de l’entorn.

Comparteix-me:

Unes 3000 persones participen a la mobilització a favor del món rural celebrada a Móra d’Ebre aquest diumenge

La manifestació, que ha comptat amb unes 3000 persones vingudes d'arreu de Catalunya, ha denunciat les agressions al territori en una marxa unitària a la capital de la Ribera d'Ebre....

Pobles Vius convoca una gran mobilització aquest diumenge a Móra d’Ebre

Més de mig centenar d'entitats aplegades al voltant de la plataforma Pobles Vius han convocat per aquest diumenge 15N una mobilització en clau de país sota el lema "El món...

CONAMA 2026, un espai de trobada per impulsar la transició ecològica

El Congrés Nacional del Medi Ambient CONAMA 2026 celebrarà a Madrid, una gran trobada dedicada a la sostenibilitat amb l'objectiu d'impulsar una agenda ambiental que reforci la innovació, la competitivitat...