Panoràmica del Circ de Bastiments des del camí del Pic de la Dona al Pic de Bacivers, entre el Ripollès i el Conflent. Imatge: ICGC
L’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), ens adscrit al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, cartografia la diversitat dialectal del català i posa en valor la riquesa del territori mitjançant l’anàlisi de la seva toponímia. Aquesta disciplina, que estudia els noms de lloc, és essencial per a la localització precisa en el món digital actual, però també funciona com un registre històric: els noms actuen com a “fòssils” lingüístics que ens aporten informació sobre el fet geogràfic, els costums i la història de cada indret
La feina de l’Institut permet visualitzar com les llengües catalana i aranesa han modelat el paisatge de manera diferent segons la zona geogràfica, reflectint una gran varietat dialectal i influències històriques diverses:
• Variants del relleu (turó, tossal o tuc): El terme “turó” predomina a la Catalunya oriental, mentre que a mesura que ens desplacem cap a la Catalunya central i ponent, el relleu s’identifica majoritàriament com a “tossal”. A l’Aran i les cotes més altes del Pirineu, apareix el terme “tuc”, que reflecteix la influència de l’aranès.
• Hidrònims (barranc o torrent): El terme “barranc” és present al domini del català occidental, mentre que “torrent” és la denominació majoritària a la resta del territori.
• L’article i els límits dialectals: L’article “lo” en la toponímia catalana marca de forma precisa les regions de les Terres de l’Ebre i Ponent, diferenciant-les de l’ús de l’article “el”, predominant a la resta de Catalunya.
• Un mosaic d’orígens: L’estudi revela que, tot i que el 73% dels municipis tenen un nom d’origen llatí, es conserven topònims d’orígens anteriors a la dominació romana (Esterri d’Àneu, Guissona…) però també n’hi ha que es van sobreposar a la base llatina com l’àrab (Almenar) o el germànic (Gombrèn).
El recull de toponímia més extens de Catalunya
Aquesta anàlisi és possible gràcies a la Base de Noms Geogràfics de Catalunya de l’ICGC, el recull de toponímia més extens de Catalunya, elaborat a partir de treballs de camp iniciats la dècada de 1980 i actualitzat constantment. L’ICGC treballa de forma coordinada amb la Comissió de Toponímia de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i els ajuntaments per a la fixació dels noms, seguint els estàndards internacionals del Grup d’Experts de les Nacions Unides per als Noms Geogràfics, la Directiva europea INSPIRE, i la normativa de les llengües catalana i aranesa a fi de protegir aquest patrimoni.
Les dades es gestionen amb un alt rigor tècnic, jerarquitzant els topònims segons l’escala de visualització —des de grans accidents geogràfics fins a la microtoponímia de detall— i s’integren completament amb les bases topogràfiques i el Geoíndex de l’Institut.
La utilitat social d’una toponímia correcta
Una toponímia oficial, normalitzada i georeferenciada aporta beneficis tant d’aplicació en la gestió de la vida quotidiana, en àmbits com les emergències, la navegació o la planificació territorial, com pel que fa a la preservació de la nostra identitat, història i patrimoni
- Gestió d’emergències: Permet que els serveis de Protecció Civil i Bombers localitzin amb exactitud el lloc d’un incident, especialment en zones rurals on el nom de l’accident geogràfic és l’única referència.
- Logística i serveis postals: Garanteix l’eficiència en el comerç electrònic i la navegació per GPS, evitant errors en l’autocompletat d’adreces i punts d’interès.
- Preservació del patrimoni: El mapa és l’eina més eficient per evitar que la microtoponímia local es perdi per la interferència de llengües foranes o el despoblament.
- Gestió ambiental i turisme: Facilita la planificació del territori i ajuda els usuaris a comprendre millor el paisatge i els símbols cartogràfics en activitats de descoberta de l’entorn.
