[foto]
L’informe es publica en un moment en què els impactes climàtics, com huracans supercargados, inundacions i incendis forestals, s’estan convertint en una realitat cada vegada més urgent. Com han demostrat els esdeveniments recents, el canvi climàtic afecta les persones de tot el món. A més, si no es prenen mesures, milions de persones es veuran empeses encara més a la pobresa, la qual cosa provocarà un augment dels conflictes i la inestabilitat. L’informe presenta un enfocament audaç de com transformar els sistemes econòmics clau perquè siguin més resilients i productius. La Comissió considera que l’adaptació pot produir rendiments econòmics significatius: la taxa global de retorn de les inversions en una millora de la resiliència és elevada, amb ràtios benefici-cost que oscil·len entre 2: 1 i 10: 1, i en alguns casos encara més alt.
[foto]
Una de les troballes específics de l’anàlisi és que la inversió de 1,8 bilions de dòlars a nivell mundial en cinc àrees del 2020 a 2030 podria generar 7,1 bilions de dòlars en beneficis nets totals. Les cinc àrees que l’informe considera són sistemes d’alerta primerenca, infraestructura resilient al clima, millora de l’agricultura de terres seques, protecció dels manglars i inversions perquè els recursos hídrics siguin més resistents. Aquestes àrees representen només una part de les inversions totals necessàries i els beneficis totals disponibles.
L’adaptació al clima també pot oferir un triple avantatge: evita pèrdues futures, genera guanys econòmics positives a través de la innovació i ofereix beneficis socials i ambientals addicionals
L’informe reclama una adaptació que abordi les desigualtats subjacents en la societat i que per a la presa de decisions es tingui en compte a més persones, especialment les més vulnerables als impactes climàtics. De fet, les persones més afectades pel canvi climàtic són les que menys han fet per causar el problema, el que fa de l’adaptació un imperatiu humà.
Axel van Trotsenburg, director general interí del Banc Mundial, va dir que “el canvi climàtic amenaça llars, vides i mitjans de vida a tot arreu, però són els més pobres els més afectats perquè no disposen dels recursos per fer front. Sense mesures urgents per respondre als estralls del canvi climàtic, milions de persones més podrien veure sumides en la pobresa. el Banc Mundial està augmentant la inversió en adaptació perquè l’evidència mostra que els edificis resilients, la infraestructura i els serveis públics són bons per a les comunitats, les empreses i el creixement sostingut de tota l’economia “.
[foto]
Paral·lelament a la presentació de l’informe s’han presentat una seguit d’esdeveniments en més de 10 capitals i ciutats de tot el món, entre les quals s’inclouen Majuro (Illes Marshall); Beijing (Xina); Nova Delhi (Índia); Ginebra (Suïssa); Ciutat de Mèxic (Mèxic); Ottawa (Canadà); Wainibuka (Fiji); Washington DC (Estats Units), entre d’altres. Aquests esdeveniments, i una nova campanya en les xarxes socials que pot seguir-se amb el hashtag #AdaptOurWorld, tenen com a objectiu demostrar la forta demanda d’adaptació a tot el món
L’informe de la Comissió posa en relleu molts beneficis econòmics, socials i mediambientals de l’adaptació. Alguns d’aquests beneficis són:
– La restauració dels boscos de manglars, en llocs com Tailàndia, Índia i Filipines, protegeix les comunitats costaneres de les tempestes mortals, alhora que proporciona un hàbitat crític per a les pesqueries locals, el que augmenta la prosperitat de les regions.
– El projecte neerlandès “Room for the River” (Espai per al riu) va moure dics cap a l’interior, va ampliar els rius i va crear places absorbents d’aigua. Aquests projectes gestionen i alenteixen les inundacions, alhora que proporcionen espais d’ús públic innovadors i revitalitzen els barris.
– A Zimbabwe, els agricultors que usaven blat de moro resistent a la sequera van poder collir fins a 600 quilograms més de blat de moro per hectàrea que amb blat de moro convencional. La collita addicional va ser suficient per alimentar una família de sis durant nou mesos i va proporcionar 240 dòlars en ingressos addicionals, el que els va ajudar a enviar els seus fills a l’escola i satisfer altres necessitats de la llar.
– La reducció dels riscos d’inundació en les zones urbanes redueix els costos financers, augmenta la seguretat i fa que les inversions siguin més viables que d’una altra manera serien massa vulnerables als riscos climàtics. El barri portuari Canary Wharf de Londres i altres zones de l’est de la capital britànica haurien estat impossibles sense la protecció contra inundacions de la barrera del Tàmesi.
L’informe suggereix innovar en tres àrees: comprensió, planificació i finances, per assegurar que els impactes climàtics, els riscos i les solucions es tinguin en compte per a la presa de decisions a tots els nivells. A més, també s’explora com és possible aplicar aquests grans canvis en set sistemes d’enclavament: aliments, medi ambient, aigua, ciutats, infraestructures, gestió del risc de desastres i finances.
La Comissió farà diversos anuncis i donarà a conèixer accions addicionals a la Cimera d’Acció Climàtica de l’ONU el proper mes de setembre. Aquestes “vies d’acció”, que es descriuen en l’informe, abasten àrees com la seguretat alimentària, la resiliència, la gestió del risc de desastres i les finances.
La Comissió també anunciarà l’inici de l’Any d’Acció, en un esdeveniment organitzat pel Govern neerlandès, en la seu de les Nacions Unides, el 24 de setembre. L’Any d’Acció es basarà en les recomanacions de l’informe per mobilitzar l’acció sobre el canvi climàtic, que es presentarà a la Cimera d’Adaptació al Clima d’octubre de 2020 als Països Baixos.
[foto]
