[foto]
El director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, que ha presentat l’acte, ha destacat que “la consulta ha generat un gran interès ciutadà i en els tres primers dies va rebre més de mig milió de respostes”. Tarradellas ha defensat que la Comissió Europea “valorarà i estudiarà les respostes un cop es tanqui la consulta i prendrà una decisió sobre els passos a seguir”. I ha afegit: “per nosaltres, el que és important és que tant si es manté el canvi horari com si se suprimeix, aquesta sigui una decisió homogènia a tota la UE”.
El meteoròleg Tomàs Molina ha moderat el col·loqui, que també ha comptat amb la participació de l’impulsor del pacte per la Reforma Horària, Fabian Mohedano. Mohedano ha defensat que des del punt de vista de la racionalització d’horaris “el que convé és que durant tot l’any tinguem el mateix horari” i que “l’estalvi energètic ha deixat de ser significatiu”. Un argument que no comparteix Xavier Farriols, que tot i reconèixer que calen més estudis que permetin avaluar amb exactitud l’estalvi energètic que es produeix, ha assegurat que “fins i tot si l’estalvi es limita a un 1%, aquest és molt significatiu en termes absoluts. A Espanya, per exemple, estaríem parlant del consum de 600.000 famílies”. Farriols també ha aventurat que els nous sistemes de control del consum i d’eficiència energètica, com ara els comptadors intel·ligents que s’han començat a instal·lar a les llars permetran, en poc temps, poder fer un càlcul molt més exacte de l’estalvi energètic que genera el canvi horari.
Si per l’estalvi energètic faltarien estudis concloents, pel que fa als efectes sobre la salut, aquests s’han documentat sobredament, segons la doctora Trinitat Cambras, que ha presentat alguns dels resultats d’aquests estudis durant l’acte. La cronobiòloga ha recordat que des del punt de vista de la salut humana, “el que és preferible és mantenir sempre el mateix horari” i que aquest sigui el més ajustat possible a les hores de sol. A més, si hem de tenir en compte el nostre rellotge biològic, la doctora ha afirmat que “l’horari d’hivern seria el més adient”.
De la història del canvi horari a la consulta en línia
Dues vegades l’any, tots els rellotges de la UE canvien d’horari. L’últim diumenge de març s’avancen una hora per passar a l’horari d’estiu, mentre que l’últim diumenge d’octubre, s’endarrereixen una hora per tornar a l’horari d’hivern. Aquesta pràctica va ser adoptada per la majoria dels països de la UE durant les dècades de 1960 i 1970 amb l’objectiu d’optimitzar les hores de sol i estalviar energia. A causa de nombroses peticions de ciutadans, del Parlament Europeu i d’alguns estats membres de la UE, la Comissió ha decidit sotmetre a estudi el funcionament de les actuals disposicions sobre el canvi horari per determinar si cal modificar-les. La consulta pregunta als ciutadans, a través d’un formulari en línia, si són favorables a mantenir el canvi d’hora dos cops l’any o si prefereixen tenir sempre el mateix horari. I, en aquest darrer cas, si la preferència seria l’horari d’estiu o el d’hivern.
