Les veus dels pobles indígenes i de les comunitats locals constitueixen una part molt important de la lluita climàtica

Els pobles indígenes i les comunitats locals de tot el planeta tenen un coneixement molt ric i ampli dels impactes del canvi climàtic i de possibles maneres d'adaptar-se. Aquests coneixements haurien de ser reconeguts tant per la ciència com per les polítiques climàtiques. Aquesta és la conclusió principal d'un estudi internacional liderat per l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que reivindica que es tingui en compte el coneixement profund dels pobles indígenes sobre el canvi climàtic.

L’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha treballat durant cinc anys analitzant i proporcionant dades detallades sobre com els Pobles Indígenes i les comunitats locals perceben els impactes del canvi climàtic als seus territoris i com responen a ells

Liderat per Victoria Reyes-García, investigadora ICREA de l’ICTA-UAB, el projecte Indicadors Locals dels Impactes del Canvi Climàtic (LICCI) subvencionat pel Consell Europeu de Recerca (ERC per les sigles en anglès), ha analitzat 52 casos d’estudi a comunitats indígenes i locals de tots els racons del planeta. Per això, han comptat amb la col·laboració inestimable d’una àmplia xarxa d’investigadors.

Les conclusions mostren que els pobles indígenes i les comunitats locals es veuen afectades de manera desproporcionada pel canvi climàtic, ja que acostumen a viure en zones climàtiques sensibles i depenen de mitjans de vida basats en la natura. Societats sovint marginades per desigualtats històriques i actuals, el canvi climàtic és només un dels molts desafiaments a què han de fer front dins d’un context més ampli de degradació ambiental.

Els resultats posen de manifest que aquestes comunitats tenen un coneixement ric i detallat sobre els impactes del canvi climàtic i les maneres d’adaptar-se. “Connectats amb el seu entorn natural a través de generacions, tenen una comprensió holística dels efectes en cascada dels impactes del canvi climàtic, des de canvis als sistemes atmosfèrics, físics i biològics fins a impactes als seus mitjans de vida”, explica Victoria Reyes- Garcia.

Els casos d’estudis recullen com la inestabilitat meteorològica fa que l’agricultura sigui cada vegada més difícil al Perú o Mèxic i que la caça al gel marí en zones àrtiques sigui extremadament arriscada, o com els canvis a les marees i temperatures als esculls dificulten la captura de pops a l’illa de Wasini, a Kenya. La investigació abasta comunitats que van des dels pastors de rens koryak a Sibèria (Rússia) als del nord de Kenya o els de Puna Seca a Argentina, passant pels pescadors del riu Juruà al Brasil, els inuit de Nunavut (Canadà), els agricultors quítxua del Perú, els maputxe-pehuenche del sud de Xile o els indígenes de Fiji.

Els resultats destaquen que les respostes adaptatives dels pobles indígenes i les comunitats locals als impactes del canvi climàtic són variades i poden inspirar mesures d’adaptació efectives per a altres comunitats vulnerables. No obstant això, malgrat la seva valuosa experiència, els seus coneixements no es tenen prou en compte en els informes ni en les polítiques sobre el canvi climàtic, ni tan sols a les regions on les dades són escasses pel seu difícil accés o quan es proposen mesures que afecten els seus territoris.

Per això, els investigadors d’aquest projecte reivindiquen que, “com a dipositaris legítims de coneixements sobre el canvi climàtic i els seus efectes en el medi ambient local, els pobles indígenes i les comunitats locals haurien de tenir un paper més central en els processos científics i polítics de comprensió i adaptació al canvi climàtic”, i demanen que les institucions involucrades en l’avaluació dels impactes i el disseny de polítiques i plans d’adaptació a nivell local, nacional i internacional els incorporin a la presa de decisions.

Així mateix, reclamen que es preste especial atenció als drets dels pobles indígenes, inclòs el respecte a la seva sobirania sobre el coneixement, així com als drets d’altres comunitats dependents de la naturalesa, assegurant que també participen en tots els mecanismes d’avaluació, presa de decisions i reparació.

Comparteix-me:

Nou disseny del portal monSOStenible. Estem treballant en el redisseny tant del format extern com de l’estructura interna i organitzativa del portal

Després de gairebé 14 anys de la presentació pública d’aquest portal, monSOStenible, i d’uns 15 anys de feina sense interrupció, estem treballant en el redisseny tant del portal com de...

BioCultura celebra fins aquest diumenge la 30a edició de la fira a Barcelona

El Palau Sant Jordi de Barcelona acull des d'aquest dijous i fins diumenge la 30a edició de la fira BioCultura, una gran mostra de productes ecològics i consum responsable. ....

Les pluges d’aquests darrers dies, molt ben rebudes arreu del territori, fan augmentar les escasses reserves que tenien els embassaments

Els embassaments de les conques internes respiren amb les pluges de l'última setmana, que han fet incrementar en 2 hm3 les reserves d'aigua en tan sols dos dies. D'aquesta manera,...