Autor: Joan de la Malla
Les reserves de la biosfera ajuden a frenar la desforestació a l’Amazònia occidental i han evitat la pèrdua de més de 7.400 quilòmetres quadrats de bosc en total en les últimes dues dècades, respecte d’escenaris comparables sense aquesta figura de protecció. Així ho demostra una recerca duta a terme per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que presenta la primera avaluació sistemàtica de l’eficàcia de les reserves de la biosfera amazònica de Bolívia, l’Equador i el Perú a l’hora de frenar la desforestació
La recerca va analitzar uns 96.400 quilòmetres quadrats repartits en set reserves de la biosfera utilitzant mètodes d’anàlisi geoespacials. Per això es va haver d’utilitzar un superordinador d’alt rendiment, atesa l’enorme càrrega computacional que suposa treballar amb dades geoespacials d’una regió tan extensa. Els resultats mostren que, tot i que la pèrdua forestal continua augmentant a tota la regió amazònica, les reserves de la biosfera són, en general, més eficaces per evitar la desforestació que les zones comparables.
Una de les troballes més destacades de l’estudi és que les zones de transició i d’amortiment —espais on conviuen la conservació de la biodiversitat amb activitats productives, assentaments rurals i territoris indígenes— van evitar, en general, més desforestació que les zones centrals, subjectes a una protecció més estricta. Segons Álvaro Fernández-Llamazares, investigador de l’ICTA-UAB i autor de l’estudi, «aquest resultat mostra que la conservació no depèn només de restringir els usos del territori, sinó també de models de governança participatius, capaços d’integrar la conservació de la natura amb el seu ús sostenible i amb el benestar de les comunitats locals».
La recerca va estudiar les reserves de la biosfera de Podocarpus-El Cóndor, Yasuní i Sumaco (Equador), Manu i Oxapampa-Asháninka-Yánesha (BIOAY) (Perú) i Beni i Pilón Lajas (Bolívia). Yasuní va destacar per haver evitat la pèrdua estimada de fins a 4.745 quilòmetres quadrats de bosc respecte d’un escenari comparable sense aquesta figura de protecció, i representa la major àrea de desforestació evitada entre les reserves analitzades.
«Els estudis geoespacials a una escala tan gran ens permeten prendre mesures de referència, però és molt important contextualitzar aquesta informació amb estudis en el terreny. Cal conèixer i tenir en compte el punt de vista de les poblacions locals per entendre el tipus i el grau d’amenaces, i els reptes de gestió als quals s’enfronten», assenyala Amaia Gonzaga-Roa, investigadora de la Universitat de Hèlsinki i autora de l’estudi.
Els resultats de l’estudi a l’Amazònia occidental reforcen la importància de situar les persones en el centre de les polítiques de conservació. En aquest sentit, els autors destaquen que donar suport als drets territorials dels pobles indígenes (el Dia Internacional dels quals es commemora el pròxim 9 d’agost) i promoure models de governança participatius pot contribuir tant a protegir els boscos amazònics com a avançar cap a estratègies de conservació més justes, inclusives i eficaces.
L’estudi aporta noves evidències sobre el paper que poden tenir les reserves de la biosfera en les polítiques internacionals de conservació i demana un major reconeixement d’aquestes figures com a models eficaços per protegir la biodiversitat sense desvincular-la de les necessitats i les aspiracions de les comunitats que habiten aquests territoris. La seva experiència demostra que és possible conciliar la conservació amb l’ús sostenible del sòl i ofereix lliçons valuoses per avançar cap als objectius del Marc Mundial de Biodiversitat de Kunming-Montreal, que té com a objectiu frenar i revertir la pèrdua de biodiversitat a escala global.
Les reserves de la biosfera
Reconegudes per la UNESCO com a «laboratoris vius per al desenvolupament sostenible», les reserves de la biosfera combinen àrees protegides, territoris indígenes i altres espais habitats sota un mateix model de gestió. El seu objectiu és fer que la conservació de la biodiversitat sigui compatible amb el benestar de les poblacions que viuen en aquests territoris. Actualment hi ha 797 reserves de la biosfera distribuïdes en 145 països, que allotgen més de 300 milions de persones, cosa que dona a aquests models de gestió un potencial impacte global
