Si be l’anunci fet per Barack Obama d’assistir a la Cimera de Copenhaguen de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (Copenhaguen, del 7 al 18 de desembre del 2009) s’ha d’interpretar d’entrada com un senyal positiu i de canvi respecte a l’actitud de l’anterior administració nord-americana, el contingut del compromís anunciat no diu gran cosa de cara a la reducció d’emissions en general i a la lluita contra el canvi climàtic en particular. Tot i que reconeix que l’anunci dels EEUU hagi pogut ajudar al pronunciament de la Xina, el coordinador dels Informe del Canvi Climàtic a Catalunya, Josep Enric Llebot, interpreta tots dos anuncis com “retallades unilaterals dels dos països” i recorda que “el motiu de ser de les cimeres mundials és arribar a consensos i acords mundials. Si tots els països fessin declaracions unilaterals, no caldria que es fessin cimeres”. De tota manera, Josep Enric Llebot, que té previst ser a Copenhaguen, diu que caldrà esperar al final de la Cimera per veure com queden els compromisos definitius i, sobretot, quina plasmació tenen aquests en el document final de l’acord que ha de ser consensuat i refrendat pels països signants. Per això, tant el coordinador dels Informes del Canvi Climàtic a Catalunya com l’organització Greenpeace destaquen que el fet que Obama sigui a Copenhaguen el 9 de desembre no es correspon amb el procés de la Cimera, ja que “els acords definitius es prenen en els darrers 3 o 4 dies i és aleshores quan els caps d’Estat i de Govern signen els compromisos”. En aquest sentit, la responsable de canvi climàtic i energia de Greenpeace, Aida Vila, ha afegit que “assistir a la cimera climàtica de Copenhaguen és bastant més que posar per a una foto, és treballar per la consecució d’un acord global que eviti el caos climàtic. El president Obama ha d’anar allà al tram final de les negociacions i mostrar la voluntat política necessària per signar un acord legalment vinculant “.
Pel que fa a les xifres dels compromisos anunciats per EEUU i la Xina (17% de reducció d’emissions en el cas dels EEUU i 40% de reducció de la intensitat energètica en el cas de la Xina) ambdós països agafen com a referència les dades del 2005 enlloc de les de 1990 que pren com a referència la UE, d’acord amb els informes científics que aconsellen reduccions pel 2020 d’ entre el 25% i el 40% respecte les emissions de l ‘any 1990. Tanmateix, els experts recomanen reduccions d’ entre el 80% i el 95%, respecte 1990, per a 2050.
Les emissions de l’any 2005 són, en qualsevol cas, molt més elevades que les de 15 anys enrera, i segons els càlculs de Greenpeace, en el cas dels EEUU el compromís de reducció d’emissions del 17% respecte el 2005 vindria a representar una reducció d’un 4 o un 5% sobre els nivells de 1990.
Pel que fa a la Xina, Greenpeace considera que l’anunci de reduir el seu ritme de creixement d’emissions en, aproximadament, un 40% és un gest de la voluntat del país de participar activament en la lluita contra el canvi climàtic però no és suficient. Per l’organització ecologista, donada la urgència i la magnitud de la crisi climàtica, cal que els països s’alineïn les seves reduccions d’emissions amb les recomanacions científiques.
