Les plagues d’insectes es poden considerar bioindicadors del canvi climàtic
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha comprovat que alguns insectes que originen plagues forestals, com la processionària del pi o la caparreta de les alzines, estan modificant els seus comportaments a causa de l’augment de les temperatures. Aquest increment ha estat constatat pel Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic, el GIEC (IPCC, amb les sigles en anglès), que conclou que les temperatures han augmentat entre 0,3-0,6º C durant el darrer segle, ja que les emissions de CO2 d’origen humà s’estan sumant perillosament al complement natural de l’atmosfera de gasos amb efecte d’hivernacle.
Personal tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha apreciat alteracions significatives en el comportament del lepidòpter Thaumetopoea pityocampa, o processionària del pi, i l’homòpter Kermococcus vermilio, o caparreta de les alzines.
Les observacions constaten que, fins a l’any 1985, la processionària del pi normalment era present per sobre de 1.400 metres sobre el nivell del mar, i, a causa del clima, no causava problemes o defoliacions als pins. A partir d’aquesta data, s’observen sovint danys importants en altituds de fins a 1.800 metres. A més, s’han produït algunes defoliacions parcials sobre pinus uncinata, espècie d’alta muntanya on la processionària mai no havia estat un problema. Aquests fets han estat també constatats en altres comunitats autònomes.
L’altre insecte que ha estat un indicador més clar del canvi climàtic és el Kermococcus vermilio (caparreta), que afecta els branquillons de les alzines, i que es trobava en equilibri a tot el territori de Catalunya. A partir de 1987, les seves poblacions van començar a incrementar-se de manera alarmant a la zona de Tarragona, Mont-roig i Cambrils, i també van augmentar al Vallès Occidental, l’Alt Empordà, el Baix Penedès, l’Alt Penedès, el Garraf i fins a la comarca del Solsonès (800 metres d’alçada). La proliferació d’aquest insecte ha estat espectacular, ha afectat fins i tot boscos de 4–5 ha i ha produït sovint la mort d’alzines grosses.
Les poblacions d’aquest insecte han continuat proliferant des de l’any 1987 fins a l’any 2002 a causa de l’augment de les temperatures, directament relacionat amb l’expansió de la plaga. L’estiu de 2002 va tenir unes condicions meteorològiques de pluja i fred inusuals que van fer caure’n les poblacions de manera generalitzada a totes les zones on estava causant problemes tret de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, on la climatologia no va ser tan diferent envers els anys anteriors.
Tractaments contra la processionària
Cada any, personal tècnic del Departament de Medi Ambient i Habitatge fa un seguiment del cicle de l’insecte mitjançant la captura de papallones en trampes per determinar la densitat prevista de processionària en les pinedes i les dates de sortida de les erugues, ja que els productes utilitzats per combatre aquesta plaga només actuen sobre determinades fases de desenvolupament de les erugues, i, per tant, cal efectuar els tractaments en unes dates molt concretes. Per això, el Departament de Medi Ambient i Habitatge fa durant la tardor i l’hivern campanyes de control de la processionària (Thaumetopoea pityocampa). Les hectàrees tractades contra la processionària els darrers 5 anys són: 2004 (13.880 ha), 2005 (12.125 ha), 2006 (20.000 ha), 2007 (20.000 ha) i 2008 (16.000 ha).