La moció, aprovada per l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant  el passat 27 de gener amb els vots a favor de PSC, Junts, la FIC, ERC, Ciutadans i PP, i l’abstenció de la CUP, alerta que la decisió del govern espanyol de descartar la construcció d’un Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) no és menor i que suposa  “un canvi radical d’estratègia” en la gestió dels residus radioactius de les centrals nuclears, i que això afecta de forma molt important al futur dels municipis que formen part de les zones nuclears d’Espanya i els condemna a suportar l’emmagatzematge dels residus d’alta activitat per un llarg període de temps “sense preveure cap política de correcció dels seus efectes negatius en l’economia local”

El text indica que aquests municipis s’oposaran frontalment a la construcció dels magatzems temporals individualitzats (MTI) “que no incloguin una instal·lació adequada per al tractament de qualsevol incidència que pugui donar-se en el funcionament de la instal·lació, com poden ser les ‘cel·les calentes’ que permeten la reparació dels contenidors de manera segura”.

Enresa ha licitat la construcció d’MTD ( Magatzems temporals descentralitzats a Almaraz, Ascó, Cofrentes i Vandellòs II i ha iniciat el procés per ampliar el magatzem centralitzat de residus de baixa o molt baixa activitat del Cabril (Còrdova) que cobrirà les necessitats del desmantellament del parc nuclear. Es proposa al govern espanyol “un pacte estatal” amb el món local per definir les condicions de la gestió dels residus nuclears.

Segons l’Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV), s’està a l’espera que Enresa —l’empresa pública encarregada del desmantellament i gestió dels residus— defineixi la tecnologia estàndard que han de tenir els nous magatzems temporals individualitzats (MTI). Una vegada Enresa es pronunciï està previst construir un a Vandellòs II i un altre a la planta d’Ascó. La capacitat d’emmagatzematge de la planta d’Ascó, on les centrals nuclears tenen concessions fins als anys 2030 (I) i 2032 (II), s’esgotarà el 2026. En aquest sentit, l’MTI que es va construir el 2012 està al 75% de la seva capacitat. El director general de l’ANAV, José Antonio Gago, ha explicat que tenen un pla de contingència que permetria «guanyar un cicle d’operació», és a dir, allargar la vida del magatzem fins al 2027. Pel que fa al malestar dels alcaldes dels municipis propers a les centrals nuclears per la construcció dels nous MTI, Gago diu que és conscients de la qüestió, ja que s’ha reunit amb ells, però ha recordat que aquestes qüestions s’han de dirigir al al Ministeri d’Energia i a Enresa. En qualsevol cas, Gago ha expresat el compromís de l’ANAV d’operar les centrals «de forma segura fins a l’últim dia», alhora que ha reivindicat l’energia nuclear, una energia que justament en aquests moments des d’Europa vol ser considerada “renovable”.

La concessió de la central nuclear de Vandellós II s’allarga fins al 2035, mentre que la capacitat per guardar els residus atòmics no anirà més enllà de 2027. Els nous magatzems també hauran de servir per acollir els residus durant el procés de tancament de les centrals. «Estaran pensats perquè es pugui arribar fins al final, perquè no sabem si hi haurà un Magatzem Temporal Centralitzat a l’Estat», ha indicat el director general d’ANAV. En aquest sentit, l’ANAV ha instat Enresa a definir els estàndards al més aviat possible, ja que es necessita un termini de cinc anys per tal de construir un MTI dins de la mateixa central nuclear. Gago ha recordat que si els magatzems no estan enllestits l’any 2027, les centrals s’haurien d’aturar.

No hi ha solucions definitives pels residus nuclears

Tant des dels ajuntaments afectats com des de l’AMAC es reclamen la construcció del magatzem centralitzat, tot i que són conscients que aquesta instal·lació tampoc ofereix una solució definitiva als residus nuclears i radioactius, i que el que més s’acostaria a una solució permanent seria la construcció d’un magatzem geològic profund, com el s que hi ha projectats a Finlandia, França o Suissa. Aquests magatzems enterren a 500 metres sota terra i per sempre els residus de les centrals nuclears, actius durant desenes de milers d’anys. Els defensors d’aquestes instal·lacions asseguren que és la millor alternativa per a deixalles radioactives a llarg termini, tot i que reconeixen que ningú pot saber que ocorrerà en un termini de temps tan gran. A Espanya no s’ha descartat com a possible solució, però tampoc se n’ha projectat cap com sí es va apostar primer pel Magatzem Temporal Centralitzat (ATC), i després per la construcció de magatzems temporals individualitzats (MTi a les mateixes instal·lacions de les centrals, una opció que ha aixecat les crítiques i l’oposició dels municipis situats en zones de centrals nuclears.

El Govern referma al Parlament el compromís amb el tancament de les nuclears en els terminis acordats

La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà i Roura, ha refermat aquest dimecres 9 de febrer al Parlament el compromís del Govern amb el tancament de les central nuclears situades a Catalunya en els terminis acordats. Jordà ha manifestat que l’anunci de la Comissió Europea d’etiquetar com a verdes les inversions en gas i energia nuclear “en cap cas modificarà el full de ruta energètic del Govern i que “a Catalunya, el tancament de les centrals nuclears en els terminis acordats és possible”.

Jordà ha reforçat “l’aposta per accelerar la transició energètica” i el compromís amb “els acords recollits en el Pacte Nacional per a la Transició Energètica i a la Llei del Canvi Climàtic, que preveuen garantir un sistema energètic descentralitzat i descarbonitzat, basat en les energies renovables, fonamentalment de proximitat, amb l’objectiu d’aconseguir un model econòmic i energètic no dependent dels combustibles fòssils ni nuclears el 2050”.

En aquest sentit, la consellera ha recordat que la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT), presentada divendres passat i que analitza les possibles evolucions del sistema energètic català i defineix les estratègies necessàries per materialitzar la transició energètica, conclou que Catalunya assolirà la neutralitat climàtica l’any 2050 i que “un model energètic català net, democràtic, distribuït i sense nuclears és possible”.

D’acord amb els càlculs de la PROENCAT, per a l’any 2030 caldrà incorporar fins a 12.000 MW d’energies renovables, xifra que haurà de créixer fins els gairebé 62.000 MW l’any 2050, 18 vegades la potència instal·lada actualment. “Aquestes xifres han de permetre, per una banda, fer front al tancament previst de les centrals nuclears, i per l’altra fer que l’energia eòlica suposi el 50% de la generació elèctrica del país i la fotovoltaica, el 43% l’any 2050”, ha dit la consellera. “El repte és gegantí, però sabem com fer-ho possible”, ha conclòs Jordà.