La paraula “ecocidi” és un neologisme format pel prefix “eco” I el sufix “cidi”. “Eco” ve del grec “oikos” que vol dir casa o llar i que s’utilitza en el sentit del medi ambient, és a dir “la casa de tota la humanitat”. I el sufix “cidi”, prové del llatí “cidium” derivat del mot “caedere” que significa occir o matar. Etimològicament doncs, ecocidi significa matar la casa de tothom, la Terra, i es en aquest sentit que es pretén que l’ecocidi sigui considerat un crim contra la humanitat, un terme que en Dret Internacional es refereix a actes d’assassinat massiu contra un poble I es considera un dele¡icte penal per sobre de tots els altres. Altres definicions consideren l’ecocidi (o biocidi) com la destrucció d’un o més ecosistemes de manera que la vida i/o la pau de les persones que habiten el territori on es produeix, disminueix severament o desapareix.

L’ecocidi, el cinquè crim internacional

Que l’ecocidi sigui considerat un crim internacional i s’afegeixi als quatre crims internacionals contra la humanitat i contra la pau (el genocidi, els crims contra la humanitat, els crims de guerra i el crim d’agressió) i pugui ocupar el seu lloc com a crim internacional ja denunciat als drets humans és una qüestió que es ve estudiant des de fa temps. El principal problema amb que es troben les entitats promotores com Protectores de la Tierra amb la seva campanya “Stop ecocidi”, és que els ens assenyalats com a ecocides puguin ser les persones amb noms i cognoms, titulars d’empreses o presidents de països que no compleixen amb la legalitat vigent en tema ambiental i que puguin ser processades per la via penal i no civil com és fins ara.

L’informe del Panell d’Experts comença recordant que “l’evidencia científica indica que si les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i la destrucció dels ecosistemes continuen al ritme actual, les conseqüències pel medi ambient seran catastròfiques”. El document diu que juntament amb les iniciatives polítiques, diplomàtiques i econòmiques, el dret internacional ha de jugar un paper important en la transformació de la nostra relació amb la natura, de manera que passem d’una relació de dany a una relació d’harmonia amb ella.

L’informe reconeix que existeixen normes nacionals i internacionals destinades a contribuir a la protecció dels sistemes naturals dels que depen el benestar de la humanitat, però remarca que aquestes són insuficients I que necessiten un reforç. Per això, a finals del 2020 la Fundació Stop Ecocidio va convocar un Panel de Experts Independientes per a què realitzessin la Definició Legal d’Ecocidio. Un Panell integrat per 12 juristes de diferents llocs del món que constituís un conjunt equilibrat de coneixement I experiència en dret penal internacional, en dret mediambiental i en dret climàtico. Aquests experts, que han treballat conjuntament al llarg de sis mesos van rebre l’encàrrec de formular una definició pràctica i eficaç del crim de l”ecocidi”.

Passar de l’androcentrisme al biocentrisme

El Panell va comptar amb l’assistència d’experts externs I amb una consulta pública que va reunir centenars d’ideas procedents de tot el món i formulades des de les perspectives del dret, l’economia, la política, la joventut, la fe i les comunitats indígenes que tenen un coneixement ancestral de la natura i de la seva relació amb ella.

Entre gener i juny del 2021, el Panell d’Experts va mantenir cinc trobades virtuals. Es van crear subPanels per tal d’abordar tasques específiques tant d’investigació com de redacció. I el passat mes de juny es va arribar a un consens sobre el text esencial de la definició d’ecocidi com a crim internacional.

El Panell confia en que la definicó proposada pugui servir de base per a la consideració d’una esmena a l’Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional que s’ocupa de crims que es consideren de major rellevància i interès per a la comunitat internacional. Pels redactors de l’informa “ha arribat el moment que l’Estatut de Roma abarqui la protecció contra els danys greus al medi ambient, quelcom que ja és considerat com un afer de gran preocupació internacional”.

La incorporació de l’ecocidi a l’Estatut de Roma afagiria un nou crim al dret penal internacional

Es basaria en un crim ja existent com és causar danys greus al medi ambient en siotuacions de conflicte armat I al mateix temps reflectaria el fet que en aquests moments la majoria dels danys més greus al medi ambient es produeixen en temps de pau, situació que en l’actualitat no és de competència de la Cort. Així, la definició d’ecocidi brinda als estats que formen part de l’Estatut de Roma la oportunitat ‘enfrontar els reptes actuals. Segons els experts, aconseguir un acord sobre el crim de l’ecocidi podria contribuir a un canvi de consciència i de rumb, orientat a fomentar la protecció del medi ambient i oferiria una eina legal nova i pràctica per a a l’establiment d’un marc legal més col·laboratiu i eficaç per al futur comú de la humanitat en el planeta Terra.

El treball fet pels experts internacionals s’ha inspirat en els esforços anteriors realitzats des de 1945, destinats a forjar definicions de nous crims internacionals incloent el genocidi i els crims contra la humanitat, termes en els que s’inspira el concepte d’ecocidi, tant pel que fa als fons com en la forma. Els experts confien en que l’ecocidi, juntament amb aquests dos crims, els crims de guerra i el crim d’agressió, pugui ocupar el seu lloc com a cinquè crim internacional contra la pau mundial.

El treball dels experts s’inspira també en d’altres fons com l’evocació de la idea d’ecocidi com a crim internacional que ja va fer el primer ministre de Suècia Olof Palme, l’any 1972 en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Medi Humà. Posteriorment, d’altres persones van desenvolupar aquesta idea, com Benjamin Whitaker, l’any 1985, el jurista i magistrat de la Cort Internacional de Justicia James Crawford (1948-2021) i sobretot la jurista britànica Polly Higgins (1968-2019) inspiradora de tota aquesta tasca actual per incloure l’ecocidi entre els grans crims contra la humanitat i la pau. Aquestes són algunes de les figures rellevants que han contribuit a fer de la protecció del medi ambient una part central del dret internacional modern, i per això el Panell d’Experts que han treballat per definir el concepte d’ecocidi dediquen a elles el seu treball.

Perquè l’ecocidi acabi afegint-se als quatre delictes ja reconeguts per la Cort Penal Internacional (genocidi, crim de lesa humanitat, crim de guerra i crim d’agressió) cal ara que com a mínim 2/3 dels 123 estats que part de la CPI hi donin el seu suport. França ja ha afirmat que ho vol fer abans que s’acabi aquest any.