L’Agenda catalana deriva de la Nova Agenda Urbana (NAU) aprovada per l’ONU el 2016, on es constatava que el món viu un procés d’urbanització irreversible A Catalunya 8 de cada 10 ciutadans viuen a àrees urbanes. És un territori amb un dens entramat de ciutats mitjanes i petites amb una potent àrea metropolitana, on les àrees urbanes estenen la seva influència més enllà dels seus límits físics o administratius.
Les ciutats generen riquesa i ocupació. A Catalunya, les 8 comarques amb economies no agràries generen el 77,66% del PIB català (2015).
No obstant, Catalunya ha d’abordar les conseqüències d’una urbanització extensiva que ha fomentat la dispersió de la població i la seva dependència del vehicle privat. Els problemes en l’accés a l’habitatge, la desigualtat, la seguretat o la cohesió social i l’accés als serveis bàsics són alguns dels reptes de les ciutats catalanes actuals.
L’Agenda Urbana de Catalunya tindrà 6 eixos temàtics
Hàbitats urbans saludables: Dels 1,8 milions de desplaçaments diaris a l’àrea metropolitana de Barcelona, un 44,2% es realitza en vehicle privat. Paral·lelament, el 60% de la població pateix freqüents episodis de contaminació atmosfèrica. Aquest eix proposarà accions per garantir entorns saludables, amb un servei de sanejament i subministrament d’aigua adequat, un aire net, i la producció i consum d’energies no basades en combustibles fòssils.
Benestar de les persones: A Catalunya, la proporció de persones en risc de la pobresa ha passat del 19,2% l’any 2010, al 20,9% el 2014. L’Agenda vol garantir ciutats segures, diverses, inclusives i amb espais col·lectius que permetin la interacció entre els ciutadans. Fomentar l’art i la cultura i eradicar l’exclusió i la discriminació.
Qualitat urbana: El 56% del sòl urbà està ocupat per un model de ciutat jardí que només representa el 10% d’habitatges. D’altra banda, l’habitatge representa més del 70% de l’ús del sòl a la majoria de ciutats. Es volen aconseguir ciutats que garanteixen l’accés a l’habitatge, que siguin compactes, mixtes i amb unes densitats adequades per permetre la proximitat als béns i serveis, amb accés al transport i espais públics de qualitat.
Prosperitat econòmica: El turisme aporta el 12% del PIB de Catalunya i el 15% de l’ocupació, però la seva massificació i la proliferació d’allotjaments turístics provoca efectes nocius. L’Agenda vol cercar un model turístic sostenible, explorar nous models productius amb alt valor afegit (start-ups, biotecnologia), promocionar els clústers de coneixement i l’economia verda i circular.
Dimensió territorial: L’any 2100, el nivell del mar pujarà entre 90 centímetres i 1,8 metres. L’erosió de les platges a Catalunya és, de mitja, de 90 centímetres anuals. Aquest eix persegueix millorar la gestió dels riscos associats al canvi climàtic i incrementar la capacitat d’adaptació als seus efectes tant dels sistemes naturals com dels sectors socioeconòmics. També treballarà per unes ciutats ben connectades amb els seus territoris i abordarà l’impuls dels corredors biològics i les infraestructures verdes, la protecció d’àrees estratègiques, la sobirania alimentària o la protecció de sòls amb valor agrícola.
Bon govern: Un 65% del pressupost de despesa pública de les administracions correspon a l’Estat. La Generalitat, amb nombroses competències amb dimensió urbana, té assignat el 25%, mentre que els ajuntaments només gestionen el 10%. En aquest punt, l’Agenda aposta per revisar el finançament dels governs locals i la distribució dels recursos financers, fomentar la participació dels ciutadans en la presa de decisions, millorar el control de la despesa pública i garantir la descentralització i la subsidiarietat.
L’Assemblea la integren 60 membres: 15 en representació de tots els departaments del Govern de Catalunya; 25 més procedents d’ajuntaments, diputacions i entitats municipalistes, i altres 20 membres del teixit associatiu ciutadà i del sector productiu.
La previsió és aprovar l’Agenda el 2020
El procés d’elaboració de l’Agenda Urbana se sotmetrà a tres fases de participació ciutadana. La primera fase de participació serà en la diagnosi, la segona amb el document proposat per cada grup de treball i una darrera amb el document final.
