Implicació en una problemàtica de país
L’AMB aplicarà el seu compromís per reduir el transvasament del Ter cap a l’àrea de Barcelona, en dues fases, primer es farà un major aprofitament del Llobregat, i, després i de manera progressiva, s’hi incorporaran nous recursos que formen part del cicle de l’aigua metropolità com ara, les dessaladores del Prat i de la Tordera, la regeneració d’aigües i un millor aprofitament de les aigües freàtiques. En els últims 50 anys, una bona part del cabal del Ter ha estat utilitzat per satisfer les grans necessitats d’aigua que té el territori metropolità. I tot i que l’ús d’aquesta aigua ha contribuït al desenvolupament econòmic del país, les derivacions del cabal ha deixat, en alguns punts, el nivell d’aigua sota mínims.
En l’Acord del Ter, signat avui, es descriuen les inversions i actuacions necessàries per reduir la quantitat d’aigua transvasada cap al territori metropolità a un 50% de la quantitat actual, en un període de 10 anys, sense que aquest canvi vagi associat a una disminució de la qualitat de l’aigua ni de les seves característiques organolèptiques.
Eloi Badia, vicepresident de Medi Ambient de l’AMB, ha manifestat que “la millor garantia per tenir el Ter en bon estat ecològic és invertint també al Llobregat i millorant-ne la qualitat, atacant el problema de la indústria salina i dels abocaments industrials”. “La millor garantia pel Ter és un Llobregat, un Besòs i una Tordera ben vius i sans”, ha destacat Badia, que ha recordat que “estem en un acord de país, no només del Ter”.
Els organismes i administracions representades en l’acte de signatura de l’Acord del Ter han esta la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Girona, el Consorci del Ter, la Junta Central d’Usuaris d’Aigües del Baix Ter, el Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis, el Grup de Defensa del Ter, l’AMB, el Consorci de la Costa Brava i la plataforma d’organitzacions de la societat civil Aigua és Vida.
