Imatges artístiques i suggerents es combinen amb fotografies impactants sobre la realitat de l’Amazonia, aquest pulmó del planeta i epicentre del repte clímàtic global, o de les Amazònies, perquè com diu el propi títol de l’exposició que es pot veure al CCCB d’Amazonies n’hi ha moltes (diversos països -abasta 9 estats-, diversos climes, diverses cultures…) i entre totes elles acullen uns 400 pobles indígenes (uns 30 milions de persones) que parlen més de 300 llengües diferents. Diversitat vegetal, animal, humana… i també diversitat lingüística, social, cultural…de cultures ancestrals que habiten la selva des de molt abans que espanyols i portuguesos arribessin i -arrassessin- aquelles terres i aquelles cultures a finals del segle XV. Poblacions indígenes que van plantar la selva i que encara avui la mantenen amb la seva manera de viure i d’entendre la vida i la natura – o la natura de la vida- sense consumir-la, sense destruir-la, cuidant-se i cuidant-la.
A les societats «desenvolupades» ja fa temps que hem perdut la capacitat d’escoltar el nostre entorn i ens hem anat allunyant del contacte amb la natura com a fonament del nostre creixement. La utilització il·limitada de recursos que per definició són finits és demostradament insostenible, però continuem en una espiral de consum que forma part intrínseca del model imperant de desenvolupament internacional.
L’Amazònia es presenta com un dels pocs llocs del stes estan afectant cada vegada amb més força tota la regió, encara és possible trobar llocs on aprendre formes noves de relacionar-nos amb el nostre entorn tot integrant la gran diversitat, natural, social, língüística, cultural,món on encara és possible canviar aquest model. Si bé els processos extractivi amazònica per evitar l’error simplista que enten la regió exclusivament com una font de recursos per explotar o com l’ultim jardí de la Terra.
«Amazònies. El futur ancestral» ens endinsa en la immensa riquesa natural i cultural del territori, les ciutats i les comunitats indígenes de l’Amazònia per conèixer l’art, el pensament i l’enorme impacte ecològic d’una regió que és central per al futur del planeta. De fet, la temperatura del planeta i el canvi climàtic depenen del bosc amazònic, l’ecosistema tropical més gran del món.
L’exposició convida a-se e endinsar n aquests mons que constitueixen i que conformen l’Amazonia i a «desapendre»: aquest és l’eix central de l’exposició, segons el seu comisari Claudi Carreras
L’exposició proposa una mirada coral a la cultura amazònica i reivindica les veus autòctones, que, des de l’art, el pensament, la ciència o l’activisme, plantegen altres maneres de viure, créixer i relacionar-nos amb la natura.
«Amazònies. El futur ancestral» és un recorregut sensorial per la immensitat dels rius i dels boscos, pels sons, les olors, les ciutats, els rituals, les persones i les històries de vida de les comunitats amazòniques. Una enorme riquesa cultural i natural que avui es veu afectada per la desforestació, els incendis, la sequera o les lluites pel control de les matèries primeres, conflictes que l’exposició aborda de la mà dels principals científics i investigadors de la regió.
Lluny d’aportar una visió folklòrica o fatalista de la vida a l’Amazònia, l’exposició defensa la connexió i els coneixements profunds que els pobles amazònics tenen de la natura i dels seus avantpassats. «Amazònies. El futur ancestral» no només ens parla d’una cultura i un ecosistema valuosos, sinó que ens fa pensar en nosaltres mateixes com a societat, en la fragilitat del nostre entorn i en la necessitat urgent de recuperar formes més respectuoses de viure.
Comissariada pel productor cultural Claudi Carreras, la mostra compta amb l’assessorament d’experts locals de l’Amazònia, com ara Jõao Paulo Lima Barreto, Eliane Brum, Emilio Fiagama, Lilian Fraiji, Valério Gomes, Nelly Kuiru, Eduardo Góes Neves, Daiara Tukano, Rember Yahuarcani i Joseph Zárate, i la participació del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la UPC, la Fundación Ernesto Ventós i la Fundació VIST.
L’exposició s’estructura en diferents àmbits: el missatge de les arrels, un arbre fet d’aigua, bonanzes voraces que relata l’extractivisme que pateix la selva i som un teixit
El primer àmbit inclou una «maloca», un espai d’escolta, de comunitat, d’aprenentatge per les comunitats indígenes, una cabana feta expressament per a l’exposició i construida amb materials de la selva amazònica. Una cabana que conté vídeos de converses amb representants dels pobles de l’Amazonia i que convida a pensar i a reflexionar sobre la nostra manera de viure i d’estar en el món i la nostra relació amb la natura.
Els altres àmbits suposen un recorregut per l’Amazonia i per l’Amazones, el riu més llarg (7000 Km), més ample i més caudalós del món que discorre a través de 9 estats d’Amèrica del Sud, un recorregut pels pobles i comunitats que l’habiten i pel rastre de destrucció que hi imprimeix l’extracció, el tràfic i l’utilització dels bens naturals per al consum: mineria, ramaderia i agricultura extensiva, explotació química, centrals hidroelèctriques com la de Bello Monte que tanta desgràcia ha portat a la zona, comerç d’armes…
Al final de l’exposició, un petit video recorda que tots formem part del mateix tot i que hem de preservar el planeta per a les properes generacions. La frase «necessitem tornar a somniar» tanca la mostra amb un bri d’esperança en l’espècie humana.
