L’ACA invertirà més de 350.000 euros per al seguiment de la millora de les zones humides

L'objectiu es concentra en analitzar l?estat ecològic i químic d'aquestes masses d'aigua i la seva evolució, per així definir possibles actuacions de conservació i millora. S'analitzaran diversos paràmetres fisicoquímics, com el pH, la temperatura de l'aigua, la salinitat, la terbolesa, la concentració de nutrients, així com també indicadors biològics i hidromorfològics.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat el contracte per dur a terme els mostrejos i controls en zones humides de Catalunya durant el període comprès entre 2021 i 2024, amb una inversió superior als 353.000 euros.

En total es faran 328 mostrejos a través de 63 punts de control en zones humides de Catalunya (56 de les conques internes i 7 de la part catalana de l’Ebre) i s’analitzaran diversos paràmetres fisicoquímics, com el pH, la temperatura de l’aigua, la salinitat, la terbolesa, la presència de nitrats, fosfats, matèria orgànica, i també paràmetres biològics, d’acord amb les comunitats biològiques que viuen en aquestes zones humides i la seva capacitat com a indicadors de qualitat del medi. També s’analitzaran elements hidromorfològics que poden condicionar la qualitat d’aquestes masses d’aigua, com pot ser la seva hidrodinàmica, la vegetació que l’envolta o el seu estat de naturalitat.

Aquests mostrejos s’emmarquen dins del Programa de Seguiment i Control de les conques internes per al període 2019-2024, aprovat per l’Acord de Govern GOV/80/2019, de 4 de juny, i se sumen als que actualment ja s’estan fent a les zones humides del delta de l’Ebre. Aquests programes es redacten en compliment del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya (Decret Legislatiu 3/2003), d’acord amb la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE). L’objectiu es concentra en analitzar l’estat d’aquestes masses d’aigua i la seva evolució, per així definir possibles actuacions de conservació i millora.

Les masses d’aigua conegudes com a zones humides són estanys situats a menys de 800 metres d’altitud, i llacunes costaneres classificades dins de les aigües de transició. Generalment són de poca fondària (menys de 6 metres), tot i que en algun cas poden tenir cubetes més fondes. Amb caràcter general es diferencien aquelles que presenten un règim hidrològic permanent de les temporals, que s’assequen anualment durant períodes més o menys llargs. També poden classificar-se atenent a la seva salinitat i al seu origen.

Comparteix-me:

El Govern finança la retirada de la fusta morta del bosc per minimitzar el perill d’incendi forestal

El Departament d’Agricultura està tramitant una línia d’ajuts que anima les propietats forestals a retirar la fusta morta del bosc. Amb un valor de mig milió d’euros, l’ordre de finançament...

El saló B-Travel 2025 marca la ruta per a un turisme més sostenible i de qualitat

B-Travel, el saló de turisme organitzat per Fira de Barcelona, tanca una edició marcada pel foment i promoció d’un turisme més sostenible i de qualitat després de tres dies de...

L’orina humana, un recurs valuós com a fertilitzant per a l’agricultura urbana sostenible

La reutilització de l’orina humana permetria produir fertilitzants sostenibles per a l’agricultura urbana, amb importants beneficis ambientals. Això conclou un estudi fet per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de...