L’ACA invertirà més de 350.000 euros per al seguiment de la millora de les zones humides

L'objectiu es concentra en analitzar l?estat ecològic i químic d'aquestes masses d'aigua i la seva evolució, per així definir possibles actuacions de conservació i millora. S'analitzaran diversos paràmetres fisicoquímics, com el pH, la temperatura de l'aigua, la salinitat, la terbolesa, la concentració de nutrients, així com també indicadors biològics i hidromorfològics.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat el contracte per dur a terme els mostrejos i controls en zones humides de Catalunya durant el període comprès entre 2021 i 2024, amb una inversió superior als 353.000 euros.

En total es faran 328 mostrejos a través de 63 punts de control en zones humides de Catalunya (56 de les conques internes i 7 de la part catalana de l’Ebre) i s’analitzaran diversos paràmetres fisicoquímics, com el pH, la temperatura de l’aigua, la salinitat, la terbolesa, la presència de nitrats, fosfats, matèria orgànica, i també paràmetres biològics, d’acord amb les comunitats biològiques que viuen en aquestes zones humides i la seva capacitat com a indicadors de qualitat del medi. També s’analitzaran elements hidromorfològics que poden condicionar la qualitat d’aquestes masses d’aigua, com pot ser la seva hidrodinàmica, la vegetació que l’envolta o el seu estat de naturalitat.

Aquests mostrejos s’emmarquen dins del Programa de Seguiment i Control de les conques internes per al període 2019-2024, aprovat per l’Acord de Govern GOV/80/2019, de 4 de juny, i se sumen als que actualment ja s’estan fent a les zones humides del delta de l’Ebre. Aquests programes es redacten en compliment del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya (Decret Legislatiu 3/2003), d’acord amb la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE). L’objectiu es concentra en analitzar l’estat d’aquestes masses d’aigua i la seva evolució, per així definir possibles actuacions de conservació i millora.

Les masses d’aigua conegudes com a zones humides són estanys situats a menys de 800 metres d’altitud, i llacunes costaneres classificades dins de les aigües de transició. Generalment són de poca fondària (menys de 6 metres), tot i que en algun cas poden tenir cubetes més fondes. Amb caràcter general es diferencien aquelles que presenten un règim hidrològic permanent de les temporals, que s’assequen anualment durant períodes més o menys llargs. També poden classificar-se atenent a la seva salinitat i al seu origen.

Comparteix-me:

Denuncien l’agroparc d’Ametller Origen per amenaçar l’àliga cuabarrada i vulnerar la normativa

La plataforma StopAgroparc denuncia la il·legalitat de l'agroparc d'Ametller Orígen per amenaçar l¡àliga cuabarrada i per vulneració greu de la normativa urbanística i ambiental...

Els incendis de la Segarra, qualificats de sisena generació pels bombers, han provocat 2 morts

Els incendis declarats aquest primer dia de juliol als municipis de Sanahuja i Torrefeta i Florejacs, a la Segarra, i que afecten també les comarques de la Nogera i l'Urgell...

Simon Stiell tanca la conferència del clima de Bonn demanant més implicació, més rapidesa i més justicia

"Hem d'anar més enllà, més ràpid i de manera més justa". Amb aquestes paraules el Secretari Executiu del Canvi Climàtic de les Nacions Unides Simon Stiell començava el discurs de...