L’ACA invertirà més de 350.000 euros per al seguiment de la millora de les zones humides

L'objectiu es concentra en analitzar l?estat ecològic i químic d'aquestes masses d'aigua i la seva evolució, per així definir possibles actuacions de conservació i millora. S'analitzaran diversos paràmetres fisicoquímics, com el pH, la temperatura de l'aigua, la salinitat, la terbolesa, la concentració de nutrients, així com també indicadors biològics i hidromorfològics.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat el contracte per dur a terme els mostrejos i controls en zones humides de Catalunya durant el període comprès entre 2021 i 2024, amb una inversió superior als 353.000 euros.

En total es faran 328 mostrejos a través de 63 punts de control en zones humides de Catalunya (56 de les conques internes i 7 de la part catalana de l’Ebre) i s’analitzaran diversos paràmetres fisicoquímics, com el pH, la temperatura de l’aigua, la salinitat, la terbolesa, la presència de nitrats, fosfats, matèria orgànica, i també paràmetres biològics, d’acord amb les comunitats biològiques que viuen en aquestes zones humides i la seva capacitat com a indicadors de qualitat del medi. També s’analitzaran elements hidromorfològics que poden condicionar la qualitat d’aquestes masses d’aigua, com pot ser la seva hidrodinàmica, la vegetació que l’envolta o el seu estat de naturalitat.

Aquests mostrejos s’emmarquen dins del Programa de Seguiment i Control de les conques internes per al període 2019-2024, aprovat per l’Acord de Govern GOV/80/2019, de 4 de juny, i se sumen als que actualment ja s’estan fent a les zones humides del delta de l’Ebre. Aquests programes es redacten en compliment del Text refós de la legislació en matèria d’aigües de Catalunya (Decret Legislatiu 3/2003), d’acord amb la Directiva marc de l’aigua (2000/60/CE). L’objectiu es concentra en analitzar l’estat d’aquestes masses d’aigua i la seva evolució, per així definir possibles actuacions de conservació i millora.

Les masses d’aigua conegudes com a zones humides són estanys situats a menys de 800 metres d’altitud, i llacunes costaneres classificades dins de les aigües de transició. Generalment són de poca fondària (menys de 6 metres), tot i que en algun cas poden tenir cubetes més fondes. Amb caràcter general es diferencien aquelles que presenten un règim hidrològic permanent de les temporals, que s’assequen anualment durant períodes més o menys llargs. També poden classificar-se atenent a la seva salinitat i al seu origen.

Comparteix-me:

Transició, credibilitat i risc: el greenwashing de TotalEnergies

Una sentència recent a França envia un avís clar a les empreses: comunicar un compromís climàtic sense suport verificable pot tenir conseqüències legals, reputacionals i financeres. El passat 23 d’octubre...

Repensar el llibre: el compromís ambiental de l’ecoedició

Molts cops la lectura va més enllà de llegir una novel·la, un article, un text divulgatiu o fins i tot un conte, és un refugi on les persones podem escapar...

La COP30 arrenca amb la Declaració de Belém signada, però amb pocs compromisos rebuts sobre la reducció d’emissions

La Cimera del Clima de Belém arrenca després que el passat divendres, 7 de novembre, els líders de 43 països i de la Unió Europea signessin la “Declaració de Belém...