La Universitat de Barcelona ha premiat per 5è any les millors tesis escrites en català
L’Aula Magna de l’Edifici Històric va acollir el dia 23 de març el lliurament dels Premis Antoni M. Badia i Margarit a les millors tesis escrites en català. Els guardons estan batejats en homenatge i record d’Antoni M. Badia i Margarit, qui va ser rector de la Universitat de Barcelona i un destacat lingüista.
Enguany, han estat guardonats:
- Glòria Ribugent i Gubau, per «El Tractat de les mules de Manuel Díez: estudi i edició», en la modalitat de millor tesi de l’àmbit de les humanitats i les ciències socials
- Narcís Vilar Solé, per «Desenvolupament i implementació de tècniques de microscòpia òptica per la mesura 3D de superfícies de manufactura additiva», en la modalitat de millor tesi de l’àmbit de les ciències experimentals i ciències de la salut
- Anna Maria Ramírez Morro, per «Divergències en l’abordatge terapèutic dels factors de risc cardiovascular en la població amb diabetis tipus 2 en funció del gènere», en la modalitat de millor tesi sobre igualtat de gènere i altres objectius de desenvolupament sostenible (ODS)
La tesi sobre “La comunicació del canvi climàtic: accions i estratègies per augmentar-ne la consciència en l’opinió pública i millorar-ne la presa de decisions» del físic i meteoròleg Tomàs Molina reconeguda amb un acèssit
El jurat ha acordat atorgar diplomes de reconeixement als projectes finalistes següents:
- «Caracterització del perfil molecular del limfoma difús de cèl·lules B grans: del limfoma de novo a les transformacions histològiques», de Marta Grau Cuesta: accèssit en la modalitat de ciències experimentals i ciències de la salut
- «La comunicació del canvi climàtic: accions i estratègies per augmentar-ne la consciència en l’opinió pública i millorar-ne la presa de decisions», Tomàs Molina: accèssit en la modalitat d’igualtat de gènere i altres objectius de desenvolupament sostenible (ODS).
Ha quedat desert el premi a la millor acció en català de divulgació de la tesi doctoral.
Traducció automàtica i llengua a la universitat
Durant l’acte, la professora de la Facultat de Filologia i Comunicació Mireia Farrús va pronunciar la conferència «La traducció automàtica en la vida universitària». Es va remuntar als primers sistemes de transcripció automàtica i de traducció neuronal dels anys cinquanta del segle passat, per arribar fins a les eines d’intel·ligència artificial actuals. Ha explicat el sistema de transcripció i traducció automàtica SCRIBAL, desenvolupat pel Centre de Llenguatge i Computació (CLiC) de la UB i concebut per facilitar l’accessibilitat en contextos educatius i divulgatius. Ofereix suport tant a persones amb dificultats auditives com a aquelles que necessiten seguir una sessió en una altra llengua. «Som en un moment molt dolç; podem utilitzar la tecnologia per no canviar de llengua», va afirmar.
Glòria Ribugent va parlar en nom dels premiats. Es va referir al seu àmbit de recerca, els textos científics medievals, per explicar el naixement del coneixement científic en català a la baixa edat mitjana i la importància que va tenir: «L’eclosió de la ciència en català va ser una fita important per a la societat, va permetre que la ciència tingués un veritable impacte». Durant la intervenció, Ribugent va fer valer la tasca d’escriure, avui dia, tesis doctorals en català.
La vicerectora de Doctorat, Personal Investigador en Formació, Atracció de Talent i Divulgació, Maria Feliu, va presidir l’acte. Va qualificar d’èxit la convocatòria d’enguany dels Premis Margarit —«de 54 tesis redactades en català, 49 s’han presentat al premi»—, i va destacar que «29 d’aquestes tesis són de l’àmbit de les ciències experimentals i les matemàtiques». Va remarcar la tasca intel·lectual que hi ha darrere aquestes xifres i va recordar que la llengua catalana «està preparadíssima» per dur a terme aquesta activitat de recerca de qualitat.
