Aquest informe anual inclou per primera vegada dades sobre l’ús dels ingressos procedents de la subhasta de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle. El 2013 aquesta nova font d’ingressos dels Estats membres va representar 3 600 milions d’euros, uns 3 000 milions dels quals es faran servir per finançar polítiques energètiques i de lluita contra el canvi climàtic, és a dir, molt més del 50 % que recomana la Directiva 2003/87/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 13 d’octubre de 2003, per la qual s’estableix un règim per al comerç de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle a la UE.
«El fet que ja estiguem assolint els objectius de la lluita contra el canvi climàtic fixats per al 2020 demostra que Europa està complint el seu compromís de reduir de manera important les seves emissions i que encara pot intensificar més la seva acció. Les mesures estan funcionant bé i, per tant, els líders de la UE van decidir la setmana passada continuar per la mateixa via i intentar arribar fins al 40 % el 2030. És, doncs, una bona notícia que els Estats membres hagin decidit fer servir la major part dels ingressos que obtenen amb el règim actual invertint-los en la lluita contra el canvi climàtic, en l’eficiència energètica i en la transformació de la nostra economia generadora de carboni en una d’hipocarbònica», ha declarat avui la comissària europea responsable de la lluita contra el canvi climàtic, Connie Hedegaard.
Aquests ingressos complementen els fons del programa europeu NER 300, que destina 2 100 milions d’euros a finançar a tot Europa trenta-nou projectes de demostració a gran escala de tecnologies que presenten baixes emissions de carboni.
Cada any la Comissió Europea fa un informe per al Parlament Europeu i el Consell sobre els progressos assolits en la realització dels objectius establerts pel Protocol de Kyoto i per l’estratègia Europa 2020 a partir de les dades comunicades pels Estats membres d’acord amb el Reglament (UE) nº 525/2013 sobre el mecanisme de seguiment i la notificació de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Aquest informe inclou informació sobre els progressos assolits per la Unió Europea i els seus Estats membres en la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle. La reducció d’un 1,8 % respecte de l’any anterior de les emissions implica que el 2013 les emissions de la UE van ser gairebé un 19 % inferiors a les de 1990[1].
Des del 2013 el mètode per defecte per assignar drets d’emissió en el marc del règim de comerç de drets d’emissió de la UE és el de la subhasta. Els diners que genera la subhasta de drets d’emissió els ingressen els Estats membres. La Directiva 2003/87/CE sobre el règim de comerç de drets d’emissió de la UE estableix que com a mínim la meitat dels ingressos procedents de la subhasta de drets d’emissió han de fer-se servir per lluitar contra el canvi climàtic en els països de la UE o a d’altres països.
La majoria dels països han fet servir aquestes diners en àmbits com ara el foment de l’eficiència energètica, de les energies renovables i del transport sostenible. Per exemple, França, la República Txeca i Lituània fan servir tots els ingressos procedents de les subhastes en projectes de millora de l’eficiència energètica dels edificis. Bulgària, Portugal i Espanya fan servir la major part dels seus ingressos en el desenvolupament d’energies renovables. Polònia fa servir la major part dels seus ingressos en el foment de l’eficiència energètica i de les energies renovables. Alemanya ingressa la majoria dels diners en un fons creat per lluitar contra el canvi climàtic i fomentar l’eficiència energètica; amb aquest fons es finança, per exemple, una àmplia gama de projectes de recerca o de transport sostenible. El Regne Unit se centra en l’àmbit de l’eficiència energètica, les energies renovables, la recerca i els ajuts a les llars amb baixos ingressos perquè puguin fer front a les factures de gas i electricitat. Ara, tots aquest imports només representen una part del pressupostos que els Estats membres dediquen a la lluita contra el canvi climàtic i al foment de l’eficiència energètica i de les energies renovables.
[1] Àmbit d’aplicació del paquet del 2009 sobre el clima i l’energia (incloent-hi les emissions de l’aviació internacional, però excloent-ne l’ús del sòl, el canvi de l’ús del sòl i la silvicultura).
