El Hub Social del carrer Girona, 34 de Barcelona ha acollit aquest dilluns i dimarts 20 i 21 de novembre la primera edició de les Jornades Municipalistes Ciutat Europa, un espai d’intercanvi d’idees i experiències europees i locals per l’abordatge de reptes globals d’àmbits socials, urbans, ambientals, digitals i polítics. Les jornades han anat adreçades a tècnics i persones electes amb responsabilitats o necessitat de conèixer experiències o alternatives d’intervenció i també a persones de l’àmbit acadèmic, associatiu o professional, així com a empreses de sectors vinculats amb cada tema
Una de les cinc sessions de les jornades ha estat sobre el medi ambient amb el títol “Una transició ecològica per assegurar el benestar del futur” i ha comptat amb la participació d’Isabel González, resposable d’URBACT Espanya i professora de la Universitat Politècnica de Madrid que va fer una petita intervenció a través d’un vídeo; del biòleg i expert en medi ambient, Frederic Ximeno; i la tinenta d’alcalde de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Viladecans, Encarni Garcia qui va detallar tot el que ha fet i està fent la seva ciutat en aquests temes, una de les pioneres i que més recursos ha invertit des del municipalisme per fer front al canvi climàtic. La periodista Ariadna Trillas va ser l’encarregada de dirigir i presentar la sessió.
Tard i a correcuita
En la seva ponència Ximeno va deixar molt clar que “la transició ecològica de les ciutats té a veure amb l’estructura urbana i amb tots els seus fluxos” i que en el disseny dels projectes de les urbs “cal tenir molt en compte les perspectives ecològiques, no només centrades en les estructures, sinó també en els fluxos”,
Les transformacions de les ciutats cap a la transició ecològica són necessàries, vitals i fonamentals, però “hem d’anar a tota màquina perquè anem tard; la reducció de les emissions de CO? ha de ser bestial i molt brusca i la culpa és només nostra per no haver-nos-hi posat abans”, va reblar Frederic Ximeno.
Per abordar la transició ecològica de pressa i corrents cal fer front, segons l’expert en medi ambient, a quatre actituds: la indiferència que és la majoritària en la gent; la solastàlgia que és assumir que s’han de fer canvis importants en el lloc on vius i que és una actitud “que té molts alts i baixos”; la resistència que és la més dura perquè aquí hi juguen els interessos de les empreses privades, per exemple, les del sector de les energies fòssils i també la dels ciutadans “que no volen que se’ls hi compliqui la vida i això pot fer que el polític miri cap a una altra banda perquè quin polític vol incomodar al ciutadà?”, es pregunta Ximeno; i l’emergència que és la presa de consciència ferma que cal abordar els canvis amb accions concretes i eficients.
Estratègies a seguir
Per poder avançar en ferm cap a la transició ecològica cal fer-ho, segons Ximeno, amb diferents estratègies en les quals hi ha implicats tots els sectors de la societat.
Una de les més importants és establir acords polítics de base per poder tirar endavant polítiques mediambientals, uns pactes “que a Catalunya costa molt anar a una i posar-se d’acord” entre les diferents administracions implicades. Aquests acords permetran a l’administració poder explicar de forma contundent i ferma “que els canvis comporten beneficis pels ciutadans”.
Una altra estratègia passa per la determinació, la legislació i els jutjats. A parer de Ximeno cal fer propostes amb determinació, legislar bé els canvis, és a dir “fer-ho molt ben fet, més enllà del que és habitual” per evitar que les propostes fetes arribin als jutjats, s’aturin i en alguns casos es tombin com el cas de les Zones de Baixes Emissions, els pisos turístiques, la taxa de recollida de residus o la transformació de les illes de l’Eixample de Barcelona.
Una altra estratègia és la que Ximeno anomena cocreació, petites accions proposades pels ciutadans que impliquen aportar pocs recursos per part de les administracions, però que són importants encara que sigui a petita escala. Un exemple és el carril bici-bus a Barcelona per anar a escola o posar escocells.
Altres estratègies per abordar aquests canvis passen per la innovació; l’equitat i establir el finançament i els recursos necessaris per poder fer les accions concretes, ja que “està costant molt mobilitzar recursos per part de les administracions públiques”, va concloure Ximeno.
Jornades municipalistes Ciutat Europa
Les jornades, organitzades per la Fundació Catalunya-Europa amb el suport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona, i els ajuntaments de Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i el Prat de Llobregat,s’han dividit en cinc sessions. A banda de la relacionada amb el medi ambient també s’ha tractat el sensellarisme a les ciutats; el model urbà per a trencar les segregacions; la digitalització del comerç local; i com governar per una ciutat diversa.
