Es manté la diferència en el ritme d’increment de la temperatura màxima (+0,32 °C/decenni) respecte del de la temperatura mínima (+0,19 °C/decenni), i tots aquests valors son estadísticament significatius, de manera que son resultats força robustos i fiables des del punt de vista estadístic. A més, totes les estacions de l’any presenten també una tendència estadísticament significativa envers l’augment de la temperatura, essent més elevada a l’estiu (+0,37 °C/decenni) i menor a la tardor (+0,21 °C/decenni). Així, l’augment de la temperatura a Catalunya no només es consolida, sinó que tendeix a presentar un ritme cada cop més accelerat.
L’anàlisi de dues sèries centenàries a Catalunya, com son les de l’Observatori de l’Ebre (Roquetes, el Baix Ebre) i de l’Observatori Fabra (Barcelona, el Barcelonès), mostra resultats força similars. Així, als dos observatoris la temperatura mitjana anual ha augmentat a un ritme de 0,15 ºC/decenni des de l’inici de les observacions (1905 a l’Obs. de l’Ebre i 1914 a l’Obs. Fabra), la temperatura màxima continua presentant un augment superior al de la mínima (valors gairebé idèntics també als dos observatoris: +0,18 °C/dec per a la màxima i +0,12 °C/dec per a la mínima) i l’estiu és l’estació de l’any amb un augment més marcat (la temperatura mitjana d’aquesta estació de l’any augmenta 0,20 °C per decenni als dos punts). Cal esmentar que l’any 2020 ha estat el més càlid des de 1914 a l’Observatori Fabra i el quart més càlid a l’Observatori de l’Ebre des de 1905. La precipitació presenta a ambdós observatoris una tendència gairebé neutra (+0,26 %/decenni) i sense ser estadísticament significatiu.
El comportament de la precipitació no és tan evident, i el seu valor mitjà anual mostra una tendència a la disminució (-1,2 %/decenni), però és un valor sense significació estadística (per a un nivell de confiança del 95%, que és el criteri considerat a tot el BAIC). L’única estació de l’any amb una tendència estadísticament significativa és l’estiu, amb una clara disminució de 5,3 % per decenni
El 2020 es pot qualificar, en general, d’any plujós, amb una anomalia de +29,1 % respecte de la mitjana climàtica del període 1981-2010. La variabilitat de la precipitació a Catalunya queda palesa en els darrers anys, durant els quals s’ha registrat anys força secs (2015, 2017, 2019; el 2017 va ser el més sec des de 1950) i anys força plujosos (2018, 2020; el 2018 va ser el segon més plujós també des de 1950).
El 2020, el més càlid a Catalunya en 71 anys
El Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) va publicar a finals de maig la catorzena edició del Butlletí Anual d’Indicadors Climàtics (BAIC 2020), que avalua l’evolució recent del clima de Catalunya a partir de l’anàlisi de diferents indicadors de canvi i variabilitat climàtics. A banda d’analitzar l’evolució de la temperatura i la precipitació a Catalunya durant els darrers decennis, el butlletí inclou informació sobre els índexs climàtics d’extrems, la sequera pluviomètrica, les variables marines i la fenologia.
El BAIC 2020 presenta algunes novetats. La més destacada és la presència d’informació sobre la variació i la tendència de la temperatura a Catalunya en relació amb el període preindustrial, període que es pren com a base per determinar l’impacte del canvi climàtic antròpic. A més, s’amplia el nombre de sèries climàtiques amb la incorporació d’Artés (el Bages), així com la computació d’un nou indicador de temperatura extrema: la tendència de les nits tòrrides (temperatura mínima superior o igual als 25ºC).
Com en les edicions anteriors, el BAIC utilitza sèries climàtiques de temperatura i precipitació d’àmplia cobertura temporal, que han superat rigoroses tècniques d’anàlisi de qualitat i d’homogeneïtat, i que asseguren una bona anàlisi de l’evolució del clima a Catalunya en els darrers decennis. Aquesta anàlisi s’ha fet a partir de l’estudi de 24 sèries de temperatura (màxima i mínima diàries) i 70 de precipitació que cobreixen el període 1950-2020, i que son un bon testimoni del canvi climàtic apreciat al conjunt del país.
El 2020 va ser l’any més càlid a Catalunya des de 1950, amb una anomalia (diferència respecte del període de referència 1981-2010) de +1,0 °C. Es manté el clar predomini d’anys càlids (anomalies positives) durant els darrers 25 anys, i 8 dels 10 anys més càlids des de 1950 estan concentrats dins del darrer decenni 2011-2020 (els dos anys que no corresponen al darrer decenni son 2006 i 2003).
Enguany s’ha calculat, per primera vegada al BAIC, la variació de la temperatura a Catalunya respecte del període preindustrial (1850-1900). Aquest estudi s’ha fet a partir de l’extracció dels punts de malla sobre el nostre territori de la base de dades global 20CRv3 de la NOAA-CIRES-DOE. El resultat obtingut és que, per a l’any 2020, l’anomalia tèrmica a Catalunya respecte del període preindustrial ha estat igual a +1,6 °C, valor clarament superior al registrat a escala global (+1,2 °C) i confirmant que l’àmbit mediterrani és un “punt calent”, pel que fa a la magnitud de l’escalfament antròpic.
