L’extensió de la recollida selectiva de la fracció orgànica s’emmarca en la normativa catalana, que preveu que tots els municipis, independentment del seu nombre d’habitants, han d’oferir aquest servei a la ciutadania. La legislació també preveu que els municipis que no iniciïn la recollida selectiva de la matèria orgànica tal com preveu el seu Pla de desplegament aprovat, i que disposin en el seu àmbit territorial d’una instal·lació de tractament, hauran de pagar un cànon addicional de 10 euros per tona en el destí final dels seus residus.
L’Agència de Residus de Catalunya ha rebut la planificació dels ens locals per implantar la recollida separada de la matèria orgànica (restes de menjar i vegetals de mida petita) en els seus municipis, tal i com els hi exigia la normativa. Alguns ho han fet particularment i altres han presentat la planificació mitjançant ens supralocals (consells comarcals, mancomunitats, etc.).
La pràctica totalitat dels plans de desplegament presentats ha estat aprovada, i només 6 ajuntaments no han donat requeriment a les demandes de l’Agència de Residus per tal d’aprovar el seu Pla. Aquests ens locals disposen ara d’un període d’al·legacions per tal d’ajustar la seva planificació als criteris fixats per l’Agència de Residus. En el cas que aquests no s’hi ajustin, haurien de pagar el cànon addicional de 10 euros per tona en el destí final dels seus residus. Els ajuntaments que es troben en aquesta situació són el de Constantí, Fogars de la Selva, Bisbal del Penedès, Puigcerdà, Sant Adrià de Besòs i Vallromanes.
L’Agència de Residus farà un seguiment de la implantació de la recollida selectiva de la matèria orgànica segons la planificació feta per cada ens local. En el cas que algun municipi incomplís allò planificat hauria de pagar els 10 euros per tona de cànon addicional en el destí final dels seus residus.
Es calcula que el 36% dels residus que generem són residus orgànics i l’Agència de Residus es fixa com a objectiu recuperar el 55% d’aquests el 2012. L’any 2008 es van recollir selectivament 315.804 tones de residus orgànics, que suposen el 20,5% dels que es van generar. Aquestes dades constaten una consolidació de la tendència a l’alça en la separació d’aquest residu per part de la ciutadania, donat que hi ha hagut un increment del 4,5% respecte de 2007. Per tal de garantir el tractament de tots els residus orgànics recollits selectivament arreu del territori, l’Agència de Residus està executant el Pla territorial d’infraestructures de residus municipals, que preveu millores en 9 plantes de tractament de les 20 existents, així com la construcció de 9 plantes més. És a dir, un cop finalitzin les actuacions previstes en el Pla territorial d’infraestructures, que suposa una inversió del Departament de Medi Ambient i Habitatge d’aproximadament 113 milions d’euros, Catalunya disposarà de 29 instal·lacions de tractament de la fracció orgànica.
La implantació de la recollida separada dels residus orgànics a tot Catalunya és, segons el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, una aposta ferma pel màxim aprofitament dels residus i el seu tractament permet obtenir compost per a aplicacions agrícoles, així com obtenir gas metà que es transforma en energia elèctrica quan el tractament es fa mitjançant la digestió anaeròbica. D’altra banda, també cal tenir present que les directives europees han limitat l’entrada de residus orgànics als dipòsits controlats, fixant un límit en pes del 35% del que es generava l’any 1995 per a l’any 2016, ja que el gas metà que generen contribueix fortament a l’efecte d’hivernacle. Així, recollir separadament els residus orgànics té múltiples beneficis. D’una banda, un màxim aprofitament que suposa un estalvi de recursos naturals i energètics, i, de l’altra, un enriquiment del sòl on s’aplica el compost que s’obté del seu tractament. Per acabar, és també una acció de lluita contra l’escalfament global del planeta.
