[foto]
La primera observació mai feta d’un forat negre és el resultat de la col·laboració científica internacional duta a terme mitjançant el projecte Event Horizon Telescope (EHT), en el qual han tingut un paper clau els investigadors finançats per la UE. Aquest important èxit científic representa un canvi de paradigma en la nostra comprensió dels forats negres, confirma les prediccions de la teoria general d’Albert Einstein i obre noves línies de recerca sobre el nostre univers. La primera imatge d’un forat negre mai captada ha estat anunciada alhora en sis rodes de premsa fetes simultàniament arreu del món.
«Sovint la ficció inspira la ciència i durant molt de temps els forats negres han estimulat els nostres somnis i la nostra curiositat. Avui dia, gràcies a la contribució dels científics europeus, l’existència de forats negres deixa de ser un simple concepte teòric. Aquesta sorprenent descoberta demostra un cop més que la col·laboració amb socis d’arreu del món ens permet d’entendre el que abans semblava inconcebible i de fer avançar el nostre coneixement», ha declarat avui el comissari europeu de Recerca, Ciència i Innovació, Carlos Moedas.
«Vull donar l’enhorabona als científics d’arreu del món que han fet aquest descoberta tan inspiradora i han fet progressar el nostre coneixement. Em plau especialment comprovar que els científics finançats pel Consell europeu de recerca (CER) hi han contribuït decisivament. L’agosarada política de la UE, que ha permès finançar una recerca que canvia els paradigmes científics, ha permès un cop més assolir un gran èxit i confirma la validesa de l’objectiu del CER, és a saber, el finançament de recerques que impliquen un alt risc, però també uns grans beneficis», ha declarat avui també el president del CER, Jean-Pierre Bourguignon.
El finançament que atorga la UE a través del CER ha estat decisiu per dur a terme el projecte Event Horizon Telescope (EHT). Concretament, la UE ha atorgat finançament a tres dels principals científics del món i als seus equips que han participat en la descoberta i ha donat suport al desenvolupament i a la millora d’una gran infraestructura telescòpica que ha estat un element imprescindible per a l’èxit del projecte.
Els resultats que avui publiquem se sumen als nombrosos èxits del programa Horitzó 2020 de finançament de la recerca i la innovació i dels programes marc anteriors. Ara, sobre la base de tots aquests èxits, la Comissió ha concebut Horitzó Europa, el programa de la UE més ambiciós de la història la finalitat del qual és mantenir la UE a l’avantguarda de la recerca i de la innovació mundials.
[foto]
Els forats negres són objectes còsmics extremadament comprimits que contenen quantitats increïbles de massa en una regió mínima
La seva presència afecta tant el seu entorn que deformen l’espai-temps i escalfen a altíssimes temperatures qualsevol material que hi caigui a dins. La imatge captada és la d’un forat negre que es troba en el centre de Messier 87, una galàxia molt densa de la constel·lació de la Verge. Aquest forat negre és a 55 milions d’anys llum de la Terra i té una massa 6 500 milions de vegades més pesada que el Sol.
Per tal de fer possible l’observació directa de l’entorn immediat del forat negre, l’objectiu del projecte Event Horizon Telescope (EHT) ha estat de millorar i connectar una xarxa de vuit telescopis d’arreu del món que es troben a zones de gran altitud i difícil accés, com ara Sierra Nevada a Espanya, els volcans de Hawaii i Mèxic, les muntanyes d’Arizona, el desert d’Atacama a Xile i l’Antàrtida. Hi han participat més de 200 investigadors d’Europa, América i Àsia oriental.
El CER ha atorgat finançament a través del programa Horitzó 2020 i del 7è programa marc de la UE als científics que han participat en els projectes següents:
– El projecte BlackHoleam, dotat amb 14 milions d’euros, l’objectiu del qual és captar imatges, mesurar i mirar de comprendre els forats negres; el 2014 tres científics i els seus equips van encetar aquest projecte de recerca de sis anys de duració: el professor Heino Falcke, de la Universitat Radboud de Nimega i president del consell de ciència i tecnologia de l’Event Horizon Telescope (EHT), el professor Michael Kramer, de l’Institut Max Planck de Radioastronomia, i el professor Luciano Rezzolla, de la Universitat Goethe de Frankfurt.
– El projecte RadioNET, que ha prestat suport a un consorci de vint-i-set institucions europees, Corea del Sud i Sudàfrica, l’objectiu de les quals és integrar infraestructures de recerca en radioastronomia a nivell mundial; aquí s’inclouen els radiotelescopis, les xarxes de telescopis, els arxius de dades i la xarxa europea d’interferometria de molt llarga base (VLBI) o de base ampla; el projecte està coordinat per l’Institut Max Planck de Radioastronomia; aquests últims 15 anys la UE hi ha invertit 30,3 milions d’euros.
El CER va ser creat per la UE el 2007 i ha esdevingut l’organisme europeu per antonomàsia finançador de l’excel·lència en la recerca capdavantera. Cada any selecciona i finança els millors i més creatius investigadors de qualsevol nacionalitat i edat per dur a terme projectes que tinguin la seva seu a Europa. El CER disposa de quatre grans règims de subvencions: de posada en marxa, de consolidació, de cooperació avançada i de sinergia; a més, amb el seu sistema de subvencions addicionals de proves de concepte («Proof of Concept»), el CER ajuda els becaris a omplir la bretxa entre la recerca capdavantera i les primeres fases de la comercialització.
