Cada estiu ens fem la mateixa pregunta: per què alguns boscos cremen amb molta més virulència que d’altres? Sovint es parla de la temperatura, la topografia, el vent o les precipitacions, factors que sens dubte hi influeixen
Ara, un estudi publicat a New Phytologist i liderat pel CREAF explora com incorporar la humitat de la vegetació als models de risc d’incendi per millorar-ne la prevenció i la gestió. Aquest indicador ja es calcula a ForestDrought, una plataforma desenvolupada per l’Ecosystem Modelling Facility (EMF) del CREAF, que actualitza diàriament l’estat hídric dels boscos de la península Ibèrica i les Illes Balears. L’eina mostra, entre altres indicadors, el contingut d’aigua del sòl i la humitat de la vegetació viva.
Al mapa d’Espanya dels darrers mesos es pot observar com les abundants pluges de l’hivern i la primavera van permetre que els boscos arribessin a principis de juny amb bones reserves d’aigua. Tanmateix, les onades de calor de les darreres setmanes estan canviant aquesta situació. A mesura que augmenten les temperatures, la vegetació transpira més, les reserves d’aigua del sòl disminueixen i els arbres i arbustos comencen a patir pèrdues d’aigua i a assecar-se.
“Per saber si en una zona hi pot haver un risc més elevat d’incendi, observem la humitat de la vegetació. Quan les plantes tenen menys del 100% d’humitat sol ser indicatiu d’estrès per sequera, i si arriba a ser inferior al 80%, cal estar alerta, perquè vol dir que la vegetació està molt seca i pot encendre’s amb més facilitat”, destaca Miquel de Cáceres, investigador del CSIC al CREAF. Per exemple, durant aquestes setmanes, segons les simulacions de ForestDrought, hi ha una major sequedat —és a dir, s’hi observa una humitat per sota del 100% i en alguns casos propera al 80%— a Extremadura, a la zona occidental d’Andalusia (Còrdova, Sevilla, Cadis i Huelva) i a Castella-la Manxa (Ciudad Real i Toledo). En el cas de Catalunya, les zones més seques es concentren al Vallès Oriental i Occidental, el Maresme i la zona interior de Girona (la Selva, el Gironès i la Garrotxa).
“Volem que aquesta eina sigui útil per anticipar amb més fiabilitat quan i on la vegetació viva es troba en una situació crítica i pot representar un risc en relació amb els incendis. La plataforma permet seguir diàriament l’evolució de la sequera forestal durant els darrers 365 dies i la part positiva és que no cal saber de modelització: qualsevol persona la pot utilitzar i accedir al mapa”, explica Víctor Granda, científic de dades de l’EMF.
Per elaborar aquests mapes, ForestDrought integra dades meteorològiques de l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), el Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), MeteoGalicia i la Red de Información Agroclimática de Andalucía (RIA), juntament amb informació sobre el sòl, el relleu i l’estructura dels boscos procedent de l’Inventari Forestal Nacional, el Mapa Forestal d’Espanya i dades LiDAR.
A ForestDrought també es poden visualitzar altres indicadors relacionats amb els incendis, com ara el potencial que el foc es propagui per les capçades dels arbres, el potencial que la vegetació baixa, com els matollars, s’encengui, i la humitat de la vegetació morta, entre d’altres.
La vegetació viva: un factor que cal tenir en compte
D’acord amb l’equip i les conclusions de l’estudi, els índexs de sequera actuals es basen en les condicions meteorològiques i prediuen bé les variacions d’humitat de les restes de vegetació morta, com ara la fullaraca, les branques i els troncs. Tanmateix, no capten tan bé les variacions d’humitat de la vegetació viva, que també influeix de manera important en el risc de propagació del foc. “Els arbres i els arbustos vius disposen de diversos mecanismes fisiològics que els permeten regular la pèrdua d’aigua. Però, davant la manca d’aigua, cada tipus de planta respon de manera diferent: hi ha espècies que s’assequen més i d’altres que conserven millor la humitat. En el cas de ForestDrought, és una eina innovadora perquè sí que té en compte totes les característiques de la vegetació viva, com el tipus de planta o l’espècie, de manera que genera prediccions més afinades”, explica Rodrigo Balaguer, investigador del CREAF i primer autor de l’estudi.
Per exemple, els arbres, com els pins o les alzines, tenen arrels més profundes amb les quals poden accedir a l’aigua emmagatzemada en capes més profundes del sòl. A més, quan pateixen estrès hídric tanquen els estomes —petits porus que serveixen per a l’intercanvi de gasos, però pels quals també es perd aigua—. “Aquestes adaptacions els ajuden a mantenir una humitat més estable durant els períodes secs”, continua l’investigador. En canvi, molts arbustos del sotabosc, com el romaní o les estepes, tenen arrels més superficials i depenen de l’aigua acumulada a les capes més externes del sòl, per la qual cosa s’assequen molt més ràpidament quan deixa de ploure.
“En general, aquestes diferències ajuden a explicar per què dues masses forestals exposades a les mateixes condicions meteorològiques poden presentar un risc d’incendi diferent”, afegeix Miquel de Cáceres.
El futur dels models per predir incendis
Els resultats de la investigació també identifiquen els principals reptes perquè aquest tipus d’eines, que tenen en compte l’estat hídric del bosc, com ForestDrought, siguin encara més precises. Entre altres qüestions, caldria incloure informació més detallada sobre les característiques dels sòls, com la quantitat de roques i la profunditat del sòl; incorporar un coneixement més detallat sobre la fisiologia de cada espècie; representar amb més precisió el moviment de l’aigua dins dels boscos; i millorar l’observació per satèl·lit, que pot proporcionar dades actualitzades sobre l’estat de la vegetació (alçada, biomassa, àrea foliar…).
“El que sí que està clar és que conèixer l’estat de la humitat de la vegetació, combinat amb la resta d’índexs, ens permetria elaborar mapes de risc d’incendi molt més precisos i proporcionar informació complementària als bombers i a les administracions responsables de la prevenció d’incendis”, coincideixen els tres investigadors.
