La majoria d’impactes del patrimoni geològic català estan generats per l’activitat humana

La primera jornada de celebració del Dia Internacional de la Geodiversitat ha posat sobre la taula els treballs de diagnosi de l'estat de conservació dels indrets inclosos en l'Inventari d'espais d'interès geològic de Catalunya (IEIGC). La diagnosi revela que la major part dels impactes que pateix el patrimoni geològic català són producte de l'activitat humana. En aquest sentit, l'estudi destaca que les afeccions més comuns es produeixen en les obres de les vies de comunicació, ja que la generació de talussos pot resultar molt destructiva i, en molts casos, les mesures que s'apliquen en la seva estabilització no tenen en compte els afloraments geològics i els oculten definitivament. També es destaquen els impactes relacionats amb la freqüentació (com ara les pintades, les deixalles o l'espoli) que, tot i molt habituals, normalment no signifiquen una afecció greu a l'espai (llevat de l'espoli, que és molt destructiu, tot i que menys freqüent) i els relacionats amb la presència de residus de tota mena, sobretot runa.

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha donat a conèixer aquest 6 d’octubre en el marc de la primera jornada de celebració del Dia Internacional de la Geodiversitat els treballs de diagnosi de l’estat de conservació dels indrets inclosos en l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (IEIGC). Es tracta de la ·”Diagnosi 2021 de l’estat de conservació i ús públic dels espais d’interès geològic de Catalunya”. Aquest catàleg agrupa una selecció d’ubicacions d’especial rellevància que testimonien l’evolució geològica del territori català i que cal preservar com a patrimoni geològic, part integrant i inseparable del patrimoni natural.

La diagnosi s’ha realitzat a les 158 localitats que formen part de l’Inventari, per tal de disposar d’informació actualitzada del seu estat de conservació i recopilar informació referent als impactes i possibles amenaces sobre aquests indrets. Així mateix, l’estudi incorpora recomanacions de gestió per a la conservació i ús públic d’aquests espais.

L’estudi conclou que el 76% dels espais analitzats mantenen l’estat de conservació descrit en els treballs d’anàlisi anteriors desenvolupats els anys 2004 i 2008. Així mateix, s’han identificat 38 localitats que mostren una situació que cal atendre especialment, perquè es troben sotmeses a impactes o amenaces rellevants. En general, però, no suposen, almenys de moment, un risc determinant o imminent per a la seva conservació, llevat d’alguns espais on caldria programar de manera preferent actuacions de preservació.

La majoria d’impactes i amenaces són d’origen humà

Les afeccions responsables de la degradació dels espais d’interès geològic responen majoritàriament a un seguit d’accions antròpiques, moltes d’elles ja recollides als documents d’anàlisi anteriors. El 74% dels impactes estan relacionats amb la intervenció humana, 26% amb fenòmens d’origen natural, 

Acostar la geodiversitat al públic és un repte

En termes generals, les condicions d’ús públic són favorables en la majoria d’espais d’interès geològic. En els darrers anys la geodiversitat s’ha anat incorporant als equipaments, però encara cal continuar treballant per garantir una infraestructura d’ús públic rica en continguts geològics. El 44% dels Espais d’Interès Geològic (EIG) tenen una freqüentació alta o molt alta, el 20% d’EIG tenen una freqüentació moderada i el 36% d’EIG tenen una freqüentació baixa o molt baixa.

Accions de millora de la conservació i l’ús públic

Les mesures correctores i preventives proposades presenten un ampli espectre d’actuacions, tanmateix, algunes són especialment recomanables en un nombre molt elevat de localitats i, de fet, són un reflex de les necessitats i principals impactes i amenaces als quals estan sotmesos els espais d’interès.

No sempre és possible restaurar

La tipologia d’actuacions plantejades es troba d’acord amb els problemes identificats, però habitualment no corresponen a les més imprescindibles per garantir la conservació dels espais. Les encaminades a anticipar-se a intervencions antròpiques resultaran substancialment més rellevants per evitar la desaparició de les característiques d’interès. 

Avançar en la conservació i l’ús públic del patrimoni geològic

La diagnosi també constata la necessitat de continuar avançant en la conservació i l’ús públic del patrimoni geològic. La consideració cap al patrimoni geològic ha crescut notablement els darrers anys, però encara cal continuar treballant perquè la infraestructura d’ús públic sigui rica en continguts geològics. Així, s’ha recollit que en un 28% dels espais es promou un ús adequat del coneixement d’aquest patrimoni. 

Les mesures proposades presenten un ampli espectre d’actuacions, però es centren sobretot en l’àmbit de la prevenció. En aquest sentit, aquelles mesures encaminades a anticipar-se a intervencions antròpiques resulten substancialment rellevants per evitar la desaparició dels trets patrimonials. 

Comparteix-me:

Unes 200 espècies vegetals floreixen fora de temporada a Catalunya

Més de 200 espècies de plantes de 138 municipis catalans han florit quan no els tocava durant el darrer any i preferentment a les comarques del Tarragonès, el Baix Empordà...

L’oceà Àrtic s’està “atlantificant” a causa del canvi climàtic

L’expedició internacional Biodiversidad Global de Calcificadores Planctónicos Marinos (BIOCAL), encapçalada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), ha aportat noves evidències sobre un...

Risc per fortes ventades a les comarques del sud de Catalunya

Protecció Civil activa l'alerta del Pla VENTCAT davant la previsió de fort vent dimecres gairebé a tota la meitat sud de Catalunya. L'episodi pot comportar ratxes de 72 km/h. Es...