El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha donat a conèixer aquest 6 d’octubre en el marc de la primera jornada de celebració del Dia Internacional de la Geodiversitat els treballs de diagnosi de l’estat de conservació dels indrets inclosos en l’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (IEIGC). Es tracta de la ·”Diagnosi 2021 de l’estat de conservació i ús públic dels espais d’interès geològic de Catalunya”. Aquest catàleg agrupa una selecció d’ubicacions d’especial rellevància que testimonien l’evolució geològica del territori català i que cal preservar com a patrimoni geològic, part integrant i inseparable del patrimoni natural.
La diagnosi s’ha realitzat a les 158 localitats que formen part de l’Inventari, per tal de disposar d’informació actualitzada del seu estat de conservació i recopilar informació referent als impactes i possibles amenaces sobre aquests indrets. Així mateix, l’estudi incorpora recomanacions de gestió per a la conservació i ús públic d’aquests espais.
L’estudi conclou que el 76% dels espais analitzats mantenen l’estat de conservació descrit en els treballs d’anàlisi anteriors desenvolupats els anys 2004 i 2008. Així mateix, s’han identificat 38 localitats que mostren una situació que cal atendre especialment, perquè es troben sotmeses a impactes o amenaces rellevants. En general, però, no suposen, almenys de moment, un risc determinant o imminent per a la seva conservació, llevat d’alguns espais on caldria programar de manera preferent actuacions de preservació.
La majoria d’impactes i amenaces són d’origen humà
Les afeccions responsables de la degradació dels espais d’interès geològic responen majoritàriament a un seguit d’accions antròpiques, moltes d’elles ja recollides als documents d’anàlisi anteriors. El 74% dels impactes estan relacionats amb la intervenció humana, 26% amb fenòmens d’origen natural,
Acostar la geodiversitat al públic és un repte
En termes generals, les condicions d’ús públic són favorables en la majoria d’espais d’interès geològic. En els darrers anys la geodiversitat s’ha anat incorporant als equipaments, però encara cal continuar treballant per garantir una infraestructura d’ús públic rica en continguts geològics. El 44% dels Espais d’Interès Geològic (EIG) tenen una freqüentació alta o molt alta, el 20% d’EIG tenen una freqüentació moderada i el 36% d’EIG tenen una freqüentació baixa o molt baixa.
Accions de millora de la conservació i l’ús públic
Les mesures correctores i preventives proposades presenten un ampli espectre d’actuacions, tanmateix, algunes són especialment recomanables en un nombre molt elevat de localitats i, de fet, són un reflex de les necessitats i principals impactes i amenaces als quals estan sotmesos els espais d’interès.
No sempre és possible restaurar
La tipologia d’actuacions plantejades es troba d’acord amb els problemes identificats, però habitualment no corresponen a les més imprescindibles per garantir la conservació dels espais. Les encaminades a anticipar-se a intervencions antròpiques resultaran substancialment més rellevants per evitar la desaparició de les característiques d’interès.
Avançar en la conservació i l’ús públic del patrimoni geològic
La diagnosi també constata la necessitat de continuar avançant en la conservació i l’ús públic del patrimoni geològic. La consideració cap al patrimoni geològic ha crescut notablement els darrers anys, però encara cal continuar treballant perquè la infraestructura d’ús públic sigui rica en continguts geològics. Així, s’ha recollit que en un 28% dels espais es promou un ús adequat del coneixement d’aquest patrimoni.
Les mesures proposades presenten un ampli espectre d’actuacions, però es centren sobretot en l’àmbit de la prevenció. En aquest sentit, aquelles mesures encaminades a anticipar-se a intervencions antròpiques resulten substancialment rellevants per evitar la desaparició dels trets patrimonials.
L’únic registre de la història del nostre planeta es troba en els materials geològics sobre els quals es desenvolupa la vida. Les roques, els fòssils i el paisatge són la memòria de la Terra. En aquests elements rau la clau per a la comprensió dels canvis i els esdeveniments que han tingut lloc al nostre planeta durant milers de milions d’anys; la part més recent d’aquest registre inclou l’evolució de la vida, i també de l’ésser humà. Es considera Patrimoni Geològic el conjunt de recursos naturals no renovables de valor científic, cultural o educatiu que permeten reconèixer, estudiar i interpretar l’evolució de la història de la Terra i els processos que l’han modelada.
L’Inventari d’espais d’interès geològic de Catalunya (IEIGC) és una selecció d’afloraments i llocs d’interès geològic que en conjunt testimonien l’evolució geològica del territori català i que cal preservar com a patrimoni geològic. Especialistes de tot Catalunya han aportat els seus coneixements i han col·laborat en la recopilació i la síntesi d’informació dels afloraments especialment rellevants de Catalunya. Aquest document serveix de marc de referència en la presa de decisions en la planificació i la gestió del territori.
La informació de l’IEIGC, actualment disponible en el web, consta d’una cobertura compatible amb programes de GIS, amb les delimitacions cartogràfiques corresponents, i d’una fitxa descriptiva de cada un dels espais d’interès geològic (EIG) inventariats.