La importància de les activitats agràries tradicionals en la gestió i configuració dels Parcs Naturals

La Junta Rectora del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser ha aprovat un protocol que reconeix la importància que tenen les activitats agràries tradicionals en la gestió i configuració d?aquest espai natural i que estableix els criteris i les línies de treball del parc en relació als propietaris privats amb finques dins del seu àmbit i la seva activitat ramadera, agrícola i/o forestal.

[foto]  

L’Associació de Propietaris/àries de Finques Rústiques de la Vall de Camprodon ha promogut el protocol, i el contingut ha estat treballat conjuntament entre aquesta entitat i la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural. Tanmateix, es tracta d’un protocol que beneficia el conjunt de la propietat privada del parc i l’activitat agrària tradicional de les dues valls: la del ter i la del Freser

L’Acord de la Junta Rectora reconeix la importància de les activitats rurals tradicionals en la gestió del medi natural. Bona part del patrimoni natural, de la biodiversitat i del paisatge del parc no s’entendria sense l’activitat ramadera i forestal que, des d’antic, s’hi ve desenvolupant. Aquesta activitat es considera imprescindible per gestionar correctament l’espai natural i la Junta Rectora del parc, mitjançant aquest protocol, estableix una sèrie de mesures per mantenir-la i per promoure-la.

Mitjançant aquest protocol, també s’estableix que la gestió de l’espai natural protegit, si vol ser eficaç, s’ha de fer amb la participació del conjunt dels actors del territori i, en especial, d’aquells que hi tenen propietats i hi desenvolupen activitats d’interès per a la gestió del parc. Per garantir aquesta governança, el parc ha creat una Comissió de Medi Rural i Desenvolupament Local que serà la responsable del seguiment i control del compliment del protocol.

En definitiva, el protocol busca mantenir i promoure la ramaderia extensiva i la resta d’activitats agràries tradicionals en el si del parc natural. Per fer això, en primer lloc, garanteix que l’ordenació, les inversions i les activitats que es desenvolupin al parc no aniran en contra d’aquestes activitats, sinó a favor. En segon lloc, estableix mecanismes de participació de la propietat privada perquè aquesta pugui intervenir en aquells aspectes que la puguin afectar.

Concretament, el protocol estableix un seguit d’actuacions per potenciar la relació entre el parc i els propietaris. Es crea una comissió específica per tractar els temes agraris i s’estableix la consulta als propietaris afectats, amb caràcter previ, per tot allò que pugui incrementar la presència de persones en les finques privades i afectar l’activitat agrària. Això inclou, per exemple, la programació d’activitats, l’autorització de proves esportives, la senyalització del parc, la regulació de la mobilitat o el disseny de pistes i senders. I també la redacció i tramitació dels instruments d’ordenació del parc i, en especial, el futur Pla de Protecció del Medi Natural i del Paisatge que la normativa preveu.

El protocol també preveu analitzar amb els propietaris de finques l’impacte en la ramaderia, les pastures, els boscos i l’activitat agrària de qualsevol projecte de reintroducció de fauna dins del parc, abans de la seva aprovació, en cas de plantejar-se.

Foment de l’activitat agrària tradicional
Per fomentar les activitats ramaderes, agrícoles i forestals tradicionals dins del parc, es garantirà i promourà la concurrència de la propietat i de projectes agraris en les convocatòries de subvencions anuals.

Dins les inversions del parc, s’hauran de considerar aquelles que permetin evitar conflictes entre l’ús públic del parc i la gestió ramadera de les finques privades. La propietat privada es compromet, per la seva part, a conservar i millorar les infraestructures ramaderes i agràries existents, en especial les tanques de delimitació. Els gestors de l’espai natural permetran l’eliminació de la cobertura arbòria en antigues parcel·les de pastures per recuperar el seu ús ramader quan el pendent i els riscos d’erosió no ho desaconsellin.

Per tal de poder prendre les decisions adequades, s’elaborarà una diagnosi de la situació, establint indicadors que mesurin l’evolució de l’activitat agrària tradicional i l’acció del parc amb auditories cada 5 anys. L’interlocutor per part dels propietaris serà el seu representant a la Junta Rectora del Parc i, aquesta representació, s’alternarà cada tres anys entre representants de la propietat de la Vall de Ribes i de la Vall de Camprodon.

Pel que fa a la difusió, es contribuirà a potenciar una imatge positiva de l’activitat agrària, ramadera i forestal incorporant aquest missatge en els materials divulgatius del parc. També es fomentarà l’organització de jornades tècniques i divulgatives per millorar la gestió agrària de les finques privades.

Evitar la saturació de visitants
Per minimitzar les afectacions als propietaris de finques rústiques derivades de l’ús social dins l’àmbit del parc, el protocol preveu consensuar el disseny de noves pistes, camins, corriols i la seva senyalització pública. També s’acordarà amb ells i se’ls notificarà la col·locació de rètols informatius que puguin afectar-los.

S’elaborarà una diagnosi de l’afluència de visitants al parc i s’establiran indicadors per avaluar l’evolució amb auditories cada 5 anys. Es regularà i ordenarà l’ús turístic del parc per evitar la concentració desmesurada de visitants en determinades zones i èpoques de l’any, tenint en compte l’impacte sobre la ramaderia extensiva. S’establiran limitacions, si escau, a la circulació del trànsit rodat, llevat del vinculat a l’activitat agrària, vigilància i serveis en les finques privades.

Comparteix-me:

Unes 200 espècies vegetals floreixen fora de temporada a Catalunya

Més de 200 espècies de plantes de 138 municipis catalans han florit quan no els tocava durant el darrer any i preferentment a les comarques del Tarragonès, el Baix Empordà...

L’oceà Àrtic s’està “atlantificant” a causa del canvi climàtic

L’expedició internacional Biodiversidad Global de Calcificadores Planctónicos Marinos (BIOCAL), encapçalada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), ha aportat noves evidències sobre un...

Risc per fortes ventades a les comarques del sud de Catalunya

Protecció Civil activa l'alerta del Pla VENTCAT davant la previsió de fort vent dimecres gairebé a tota la meitat sud de Catalunya. L'episodi pot comportar ratxes de 72 km/h. Es...