La gavina corsa en perill d’extinció a Catalunya

A Catalunya es localitza tradicionalment la colònia més gran de gavina corsa, s’hi va establir a principis dels anys vuitanta. Aquest 2026 s'ha registrat 197 parelles nidificants menys que l’any passat

El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha registrat aquest 2026 un total de 3.489 parelles nidificants de gavina corsa (Ichthyaetus audouinii) a Catalunya, segons les darreres dades del cens que es va tancar fa poques setmanes. Una xifra 197 parelles inferior que l’any passat, quan es van registrar 3.686 parelles. La gavina corsa és una espècie protegida i classificada en perill d’extinció al Catàleg de fauna salvatge autòctona amenaçada.

Més de la meitat de les parelles d’aquest any (1.841) es localitzen a la colònia del Parc Natural del Delta de l’Ebre, a la punta de la Banya (1.571) i a les antigues Salines de la Tancada (270).

Aquí es localitza tradicionalment la colònia més gran de Catalunya. La gavina corsa s’hi va establir a principis dels anys vuitanta, on va colonitzar inicialment l’hàbitat dunar de la punta de la Banya. Gairebé dues de cada tres parelles de gavines corsa del món niaven al delta de l’Ebre a principis d’aquest segle, amb un màxim de 15.396 el 2006. Amb el temps, però aquesta colònia s’ha anat reduint i fragmentant, sobretot per la presència de depredadors terrestres i alats que consumeixen ous o polls i altres factors meteorològics i ambientals i una part s’ha desplaçat cap a la zona restaurada durant el projecte LIFE+ Delta Lagoon (2010-2014) de les antigues salines de la Tancada i altres zones del territori català i llevantí, fins i tot colonitzant la costa portuguesa de l’Algarve i sortint per primer cop de la Mediterrània.

Totes aquestes poblacions de fet estan interconnectades en el que es coneix com una metapoblació. A través del Projecte LIFE de Conservació de la gavina corsa, iniciat el 2002 i amb finalització el 2006, es van impulsar tot un seguit d’accions de conservació a tot el llevant ibèric per facilitar el repartiment de la població i garantir la seva supervivència en els espais naturals. Tot i això, l’augment de depredadors terrestres que ha patit Catalunya els darrers anys ha foragitat l’espècie dels ambients naturals, colonitzant també altres espais més humanitzats com entorns portuaris o fins i tot, la teulada d’alguna nau industrial de la Zona Franca durant uns anys.

Actualment, els altres dos grans espais on trobem presència de gavina corsa són els ports, concretament, el Port de Barcelona i el Port de Tarragona, on aquest any s’han comptabilitzat 957 i 691 parelles, respectivament..

Col·laboració amb els ports

L’any 2015, es va començar a detectar la presència de gavina corsa a espais antropitzats com els ports. Aquestes zones són un indret de refugi davant una de les principals amenaces: els depredadors, especialment els terrestres, i són a prop de les zones d’alimentació (plataformes continentals de deltes o àrees de treball de la flota pesquera).

A poc a poc, la presència de parelles nidificants als ports de Barcelona i Tarragona s’ha consolidat. Aquest any el 47,2% de les parelles nidificants de Catalunya es concentren en aquests espais lliures de depredadors terrestres.

Catalunya és pionera en l’aplicació de mesures de gestió en els ports. Per exemple, al port de Barcelona, la colònia s’ha incrementat en 515 metres lineals el tram habilitat gràcies a la col·laboració de l’Autoritat Portuària. Un total de 96 parelles han ocupat aquest tram recuperat.

Enguany també s’ha habilitat per primer cop al port de Barcelona una segona línia en alçada, situada a la part superior dels dics, que ha estat ocupada de forma exitosa per 18 parelles en només 227 metres lineals. També s’han instal·lat refugis com ara pedres, vegetació o tubs per afavorir la nidificació, que han estat ocupats per l’espècie i que ajuden a mitigar els efectes de condicions meteorològiques adverses, com ara la pluja intensa o una insolació elevada.

Justament, el fred inusual de finals de maig d’enguany, coincidint amb l’eclosió dels nius, han causat mortaldat en part de les parelles de les colònies. Tot plegat, fa palès la fragilitat de l’espècie vers els efectes del canvi climàtic, especialment si coincideixen amb moments sensibles del cicle vital de l’espècie, com ara l’eclosió o quan els polls encara són massa petits.

Comparteix-me:

La Fira de Medi Ambient de Tàrrega, que arriba en guany a la 26a edició, escalfa motors

Una quarantena expositors, tallers per a tots els públic i un ampli prrograma d'activitats pedagògiques i jocs per al públic familiar constitueixen la 26a fira de Medi Ambient de la...

Es lliuren 10.000 bosses reutilitzables als paradistes de nou mercats de Catalunya per reduir el consum de plàstic

La campanya de sensibilització es desplega a mercats de les comarques d'Osona, l’Anoia, el Bages, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental fins al 10 d’octubre. La iniciativa...

Les pluges intenses després d’un incendi forestal acceleren l’erosió del sòl

Quan es crema un bosc el paisatge canvia radicalment. En alguns casos el canvi és tan impactant que el foc "destapa" elements del paisatge que abans no es veien, com...