La Dra. Marta Estrada i el Dr. Martí Boada, socis d’honor de l’Institut Català d’Història Natural

L'ecòloga marina Marta Estrada i l'ecòleg terrestre i forestal Martí Boada, socis d'honor de l'Institut Català d'Història Natural de l'Institut d'Estudis CatlanasL'acte de reconeixment ha tingut lloc aquest dijous 18 de setembre

La Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans ha acollit aquest dijous l’acte en el que la presidenta de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) Carme Rosell, ha lliurat els distintius de socis d’honor de la institució a la Dra. Marta Estrada i Miyares (Granollers, 1946) i al Dr. Martí Boada i Juncà (Sant Celoni, 1949). Dos mestres per a les generacions actuals que es dediquen a l’estudi tant dels oceans com dels boscos, i que tenen en comú un mateix mestre: Ramon Margalef, El Mestre podriem dir. Oceanògraf i ecòleg català, Margalef va ser el primer catedràtic d’Ecologia d’Espanya i refundador de l’Ecologia com a disciplina. I així ho van recordar tant la Dra. Cèlia Marrasé, alumna i deixeble de Marta Estrada en la seva presentació, com el Dr. Joan Pino, director del CREAF i alumne i deixeble de Boada en la seva glosa.

Pino, que va qualificar Boada d'”esperit lliure i ànima de bosc” va fer un recorregut per la trajectòria de Boada des de l’Escola de la Natura de Can Lleonart que ell mateix va crear i a la que Pino i va assistir com escolar a fer-ne una visita que va marcar per sempre la seva vida. I del Montseny al món, amb projectes, estudis i investigacions que l’han portat fins a Llatinoamèrica, Nord-amèrica, o l’Antàrtida. 

Pino també va recordar els més d’un centenar de llibres escrits i participats per Boada tant de divulgació ambiental com de prosa i també de poesia i la seva etapa acadèmica com a professor de la Universitat Autònoma de Barcelona. I les desenes de reconeixements i premis entre ells el més destacat Premi Global 500, rebut el 1995 de la ma de Nelson Mandela a Pretòria, qui ja va avançar que el problema més greu que tindria la humanitat del ségle XXI seria el canvi climàtic.

Marrasé, per la seva banda, va lloar Marta Estrada “mestre, companya i amiga” i va recordar que Estrada va ser pionera amb els sistemes d’ecologia del plàncton i va destacar l’anàlisi de dades combinat amb tecnologies i mètodes que ha fet en els seus estudis sobre el mar i els oceans. Marrasé també va destacar els nombrosos premis i reconeixements rebuts per Estrada i va acabar dient que és un model a seguir i un “referent” sobretot per les dones científiques.

A banda de tenir en comú el mateix Mestre Margalef, Boada i Estrada, comparteixen la passió cadascú pel seu element (Marta l’oceà i fitoplacton i Boada els boscos i el Montseny), el seu afany per a l’estudi, la investigació i la divulgació del coneixement, i per transmetre la necessitat de preservar-lo. I tant un com l’altra continuen amb la seva activitat investigadora i -sobretot- divulgadora.

Des de fa uns anys, Boada es dedica a la producció de llibres per recuperar la seva memòria i treballs professionals i a produir exposicions sobre el valor dels boscos i de la fusta, així com llibres de poemes ja que com ell mateix diu, després de tota una vida dedicada a la ciència, ni aquesta ni els “papers” li permeten expressar el que sent davant dels boscos: “He hagut de recorrer a la poesia per expressar-me”.

Estrada, per la seva banda, s’ha dedicat sempre a estudiar el fitoplàcton marí, i continua investigant des de l’Institut de Ciències del Mar, a Barcelona, on lidera l’equip del que Cèlia Marrasé en forma part i col·labora en diferents treballs científics.

Tant Boada com Estrada, en les seves intervencions, van expressar la necessitat de preservar els ecosistemes i evitar la sobreexplotació que se n’està fent.

El nomenament de Boada i d’Estrada com a socis d’honor suposa el reconeixement de la màxima distinció del món naturalista, i s’afegeix a la llista d’una vintena de persones que han obtingut aquesta distinció que s’atorga pels mèrits acumulats al llarg de les trajectòries professionals, i.que es va començar a donar l’any 2001

Constituit l’any 1899, l’Institut Català de Ciències Naturals te l’objectiu de promoure l’estudi i la conservació dels diferents components del medi natural i de difondre els coneixements obtinguts. Reconegut com entitat d’utilitat pública desd del 2005, l’ICHN és filial de l’Institut d’Estudis Catalans (ICE) des del 1917.

Comparteix-me:

AMPLIACIÓ DE LA XARXA FERROVIÀRIA: La mesura que compta amb major suport de la ciutadania europea per frenar el canvi climàtic

La ciutadania europea valora amb graus molt diversos les polítiques climàtiques que contempla per un futur la Unió Europea. D’una banda, es veuen amb molt bona cara aquelles eines que...

Mor Robert Redford, actor i director de cinema i reconegut ecologista

L’actor Robert Redford ha mort aquest dimarts a Utah, als EEUU, gairebé un mes després d’haver complert els 89 anys. Actor, ecologista i director nord-americà, al llarg de la seva...

Aula Universitària. Secció en proves