La planificació hidrològica per al període 2028-2033 té previst desplegar mesures concebudes dins de l’estratègia de l’aigua del Govern, amb l’objectiu que en l’horitzó del 2030 es disposi de 280 hm3 de nova aigua, deixant de dependre únicament de la pluviometria.
Aquesta nova gestió de l’aigua va totalment alineada amb l’estratègia per a la seguretat hídrica promoguda per la Unió Europea, per garantir la disponibilitat de l’aigua, el desenvolupament de les diferents activitats econòmiques i el bon estat del medi hídric.
La consellera ha remarcat que “les dades actuals i les projeccions a futur ens diuen que tindrem menys aigua, menys cabal als rius, embassaments i aqüífers, així doncs d’acord amb aquesta realitat, caldrà repensar el nostre model de gestió i desenvolupar, com ja estem fent, les infraestructures que ens han de permetre disposar d’aquest recurs fonamental sense haver de dependre exclusivament de la pluviometria”. En aquest sentit, la consellera s’ha compromès a què les obres d’infraestructures hidràuliques “es mantindran en els terminis establerts, sigui quina sigui la situació de les reserves d’aigua”.
Debats i ponències durant més d’un any
Les taules de ponències en el marc del procés participatiu del 4t cicle de planificació hidrològica (2028–2033) es duran a terme entre el mes de setembre de 2025 i el novembre de 2026 s’articulen a través de cinc eixos temàtics, com l’aigua i el canvi climàtic, la contaminació, la biodiversitat, la recuperació de costos i la governança i el risc d’inundacions.
Aquestes sessions comptaran amb una sessió inicial introductòria de cada eix temàtic en format virtual i, a continuació, es faran de manera presencial a Girona, Barcelona, Manresa i Tarragona. Finalment, es farà una sessió conjunta, també virtual, per cadascun dels temes plantejats. En total, per tant, es preveu fer un total de 50 sessions, que es poden consultar en aquest enllaç.
Des de fa més de 18 anys, l’ACA aposta per la participació pública com a eina de millora de l’eficiència a la gestió de l’aigua al nostre país, a través dels processos participatius que acompanyen la redacció del Pla de Gestió de la conca fluvial de Catalunya.
