Si no s’actua, es produiran fenòmens meteorològics extrems cada vegada més freqüents i perillosos, com la Dana que acabem de patir a terres valencianes o les sequeres i les onades de calor que tot i que ara ens queden més lluny, també hem patit fins fa poc.
Un informe recent sobre el clima publicat pocs dies abans de la Conferència confirma que l’augment de la temperatura mitjana mundial s’acosta a 1,5°C per sobre dels nivells preindustrials, cosa que situaria el món en el camí d’un catastròfic augment d’entre 2,6 i 3,1°C aquest mateix segle, tret que es produeixin retallades immediates i importants de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Tot i amb això, o precisament per això, l’objectiu principal de la Conferència és impedir que se sobrepassi el límit de 1,5 ºC d’augment de la temperatura respecte dels nivells preindustrials. Un límit que, segons l’Organització Meteorològica Mundiall’límit ja s’hauria assolit temporalment. En aquest sentit l’OMM (WMO) alerta que el 2024 va camí de convertir-se en l’any més càlid mai registrat.
Per això, una vegada més, l’ONU fa una crida a l’acció col·lectiva urgent, liderada pel grup G20 d’economies desenvolupades i els emissors més grans, per aconseguir les retallades d’emissions de gasos d’efecte hivernacle necessàries per limitar l’escalfament global.
Una de les principals prioritats de les negociacions de la COP29 a Bakú serà acordar un nou objectiu de finançament per al clima que garanteixi que tots els països disposin dels mitjans necessaris per adoptar mesures climàtiques molt més contundents, reduir dràsticament les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i construir comunitats resilients
L’objectiu és que la conferència ajudi a desbloquejar els bilions de dòlars que els països en desenvolupament necessiten per mitigar les emissions nocives de carboni, adaptar-se al canvi climàtic i fer front a les pèrdues i els danys que ha causat.
També continuaran els debats celebrats a la Cimera del Futur de l’ONU a principis d’aquest any sobre la reforma de la arquitectura financera internacional. El secretari general de l’ONU, António Guterres, ha descrit el sistema actual com a «totalment inadequat per al seu propòsit» i mal equipat per fer front als reptes actuals: molts països pobres s’enfronten a nivells insostenibles de deute que els impedeixen invertir en protecció social i atenció sanitària, per no parlar de les mesures que permetrien la transició a una economia baixa en carboni.
Durant les dues setmanes que dura la cimera, hi ha previst un ajustat programa de negociacions, discursos, conferències de premsa, actes i taules rodones al recinte de la conferència, que com sempre es divideix en dos espais: una Zona Verda, supervisada per la Presidència de la COP29 i oberta al públic en general, i una Zona Blau gestionada per l’ONU.
A la Zona Blava és tenen lloc les negociacions, i on els representants de les nacions del món intentaran arribar a un acord abans que s’acabi l’esdeveniment. Normalment s’arriba a un acord, però no sense dramatisme, ja que els desacords d’última hora fan que les converses es prolonguin més enllà del termini oficial.
Aquest any, una altra de les ombres que planen sobre la COP29 és la recent victòria de Donald Trump als EEUU, el que podria suposar de nou la retirada d’aquest país de l’Acord de París.
El repte dels 197 països que es reuneixen aquests dies a Bakú és aconseguir augmentar el finançament climàtic internacional i concretar mesures per rebaixar les emissions
L’objectiu és que se superin els 100.000 milions de dòlars anuals que es van fixar a l’Acord de París (2015). En aquest sentit, eL secretari executiu d’ONU Canvi Climàtic, Simon Stiell, va dir que cal deixar de banda la “idea que el finançament de la lluita contra el canvi climàtic és caritat”, ja que una nova i ambiciosa meta “beneficia a tots els països, inclosos els més grans i rics”. U va afegir: “Els agradaria que pugessin encara més les factures d’alimentació i d’energia? Us agradaria que el vostre país deixés de ser competitiu econòmicament? Realment, volen més inestabilitat mundial, que cobri vides? Aquesta crisi afecta d’una manera o altra totes les persones del món”.
Guterres reclama nous impostos mundials sobre els combustibles fòssils
Després que el president de la COP29 tornés a lloar els combustibles fòssils aquest dimarts, el Secretari General de l’ONU ha demanat nous impostos mundials sobre l’aviació, el transport marítim i l’extracció de combustibles fòssils per donar suport als esforços de transició climàtica als països en desenvolupament i ha assegurat que el finançament de la lluita contra el canvi climàtic no és caritat, sinó una inversió.
El Secretari General ha volgut recordar els passos fets l’any passat a la COP28 als Unió dels Emirats Àrabs. En aquest sentit, als EAU, tots els països van acordar abandonar els combustibles fòssils; accelerar els sistemes d’energia neta zero, establint fites per arribar impulsar l’adaptació climàtica; i alinear la propera ronda de plans climàtics nacionals (NCD) per a tota l’economia amb el límit d’1,5 graus establert a París.
“Ha arribat l’hora de complir”, ha afirmat Guterres, subratllant que una enquesta realitzada per la Universitat d’Oxford i el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) havia revelat que el vuitanta per cent de la ciutadania de tot el món vol més acció climàtica. A més, «científics, activistes i joves exigeixen un canvi: cal escoltar-los, no silenciar-los».
El responsable de l’ONU ha assenyalat que l’any passat, per primera vegada, la quantitat invertida en xarxes i energies renovables va superar la gastada en combustibles fòssils i avui, a gairebé tot arreu, la solar i l’eòlica són la font més barata de nova electricitat.
«Tornar a apostar pels combustibles fòssils és absurd. La revolució de l’energia neta ja és aquí. Cap grup, cap empresa ni cap govern no la pot aturar. Però pot i ha de garantir que sigui justa, i prou ràpida per limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 graus centígrads», va explicar.
Tres prioritats
Tenint tot això en compte, Guterres ha afirmat que «els països en desenvolupament no han de marxar de Bakú amb les mans buides» i ha instat els líders mundials presents a la COP29 a centrar-se en tres àrees d’actuació immediata:
- Reduir les emissions de forma urgent: retallar les emissions un 9% cada any fins a assolir el 43% dels nivells del 2019 al 2030. Aquest és el camí més clar per limitar l’augment de la temperatura global a 1,5 graus centígrads
- Fer més per protegir les persones dels estralls de la crisi climàtica. El desfasament entre les necessitats d’adaptació i el finançament podria assolir els 359.000 milions de dòlars anuals el 2030. Els dòlars que falten no són abstraccions en un balanç: són vides arrabassades, collites perdudes i desenvolupament negat.
- Enderrocar els murs del finançament climàtic acordant un nou objectiu de finançament que contingui un augment significatiu del finançament públic en condicions favorables; una indicació clara de com el finançament públic mobilitzarà els bilions de dòlars que els països en desenvolupament necessiten; l’aprofitament de fonts innovadores; l’establiment d’un marc per a més accessibilitat, transparència i rendició de comptes; i laugment de la capacitat de préstec per a bancs multilaterals de desenvolupament més grans i audaços
La creació d’un mercat de carboni centralitzat, un dels primers fruits de la COP29
Un dels fruits de la COP29 es va obtenir dilluns a última hora, quan les parts van aprovar noves normes estrictes per a un mercat de carboni centralitzat sota els auspicis de l’ONU, un mecanisme destacat la setmana passada per l’organisme de les Nacions Unides per al Comerç i el Desenvolupament (UNCTAD).
El secretari executiu de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic va afirmar que l’acord era «un bon començament» després de 10 anys de negociacions.
«Quan estiguin operatius, aquests mercats de carboni ajudaran els països a aplicar els seus plans climàtics de forma més ràpida i barata, reduint les emissions», va afirmar Simon Stiell, afegint que “estem molt lluny de reduir a la meitat les emissions aquesta dècada, però les victòries als mercats de carboni aquí a la COP29 ens ajudaran a tornar a aquesta carrera”.
Stiell va afirmar que és essencial garantir que els països en desenvolupament es beneficiïn dels nous fluxos financers desbloquejats a través del mercat de carboni de l’ONU, on es compraran i vendran crèdits per impulsar-ne el desenvolupament.
En la seva intervenció a la Cimera de Líders, Simon Stiell, també va advertir que la crisi climàtica s’està convertint ràpidament en un assassí de l’economia.
«Els efectes del canvi climàtic estan reduint fins a un 5% el PIB de molts països», subratllant que la crisi climàtica és una crisi del cost de la vida, ja que les catàstrofes provocades pel clima estan incrementant els costos de les llars i les empreses.
«L’empitjorament de les repercussions climàtiques posarà la inflació en esteroides llevat que tots els països adoptin mesures climàtiques més audaços», va afirmar Stiell, l’organisme del qual convoca les reunions anuals de la COP.
Després, va instar els líders a aprendre les lliçons de la pandèmia, quan milers de milions de persones van patir perquè no es va actuar col·lectivament amb prou rapidesa quan les cadenes de subministrament van quedar destrossades: «No tornem a cometre aquest error. El finançament climàtic és una assegurança contra la inflació mundial. Els costos climàtics galopants haurien de ser l’enemic públic número u», va afirmar.
També va subratllar que una acció climàtica més audaç pot impulsar les oportunitats econòmiques i l’abundància a tot arreu. Lenergia neta i barata pot ser la base de moltes economies. Significa més ocupació, més creixement, menys contaminació a les ciutats, ciutadans més sans i empreses més fortes: «Milers de milions de persones senzillament no es poden permetre que els seus governs abandonin la COP29 sense un objectiu de finançament mundial per al clima», va dir Stiell als líders per deixar clar que esperaven un sòlid conjunt de resultats a Bakú: «Diguin als negociadors que se saltin les postures i passin directament a trobar un terreny comú. Acosteu postures».
