El contingut de la Conferència de Reciclatge de Bioresidus a Europa s’ha estructurat en tres blocs. Un primer amb diferents punts de vista sobre la legislació en bioresidus, en el que hi ha participat representants de la Comissió i del Parlament Europeu, de l’Agència Pública de Residus de Flandes i de l’Aliança de Bioresidus, formada per organitzacions del sector. En el segon bloc, representants d’Espanya, França, Itàlia, República Txeca, Hongria, Holanda, Regne Unit, Alemanya i Àustria han exposat diferents casos pràctics de la gestió de bioresidus en els seus estats. Per últim, han intervingut membres de l’Associació de Ciutats i Pobles per al Desenvolupament Sostenible (ACR plus), de l’empresa Eunomia, de l’Associació de Compostatge i Biogàs d’Àustria, de la Xarxa Europea de Compostatge i de l’Associació Internacional de Residus Sòlids, que han parlat dels aspectes de prevenció i reciclatge dels bioresidus, tals com la recollida selectiva, els processos, la qualitat del compost i la protecció del medi ambient.

Les conclusions de la Conferència
El reciclatge de bioresidus ha estat debatut extensament en els darrers anys a nivell europeu i aquesta Conferència pretén contribuir a clarificar aquest debat.

• El reciclatge de bioresidus en condicions adequades contribueix no només a millorar la gestió de residus, sinó també a:
o L’aprofitament i ús sostenible dels recursos,
o La protecció del sòl
o La producció d’energia renovable
o La lluita contra el canvi climàtic

• Existeix un consens sobre la necessitat d’incorporar mesures addicionals per a una gestió optimitzada dels bioresidus en l’àmbit de:
o La prevenció
o El foment de la recollida selectiva
o L’establiment d’objectius de reciclatge
o L’adopció de criteris de qualitat del compost.

• Segons la Comissió Europea, les conclusions preliminars de l’Estudi d’Impacte posen en evidència que la prevenció i el reciclatge dels bioresidus proporcionen beneficis ambientals, socials i econòmics. Per tant, s’han d’establir mesures addicionals per explorar al màxim les avantatges del reciclatge dels bioresidus. La qüestió està en determinar quin és l’instrument adequat per portar-ho a terme.

• El Parlament Europeu comparteix la necessitat d’impulsar a nivell europeu el reciclatge dels bioresidus i treballarà per a fomentar un acord que permeti un desenvolupament normatiu comunitari específic.

• Els diferents casos exposats en la Conferència demostren que disposar d’una orientació clara en la línia de foment del reciclatge de bioresidus, a més d’impulsar el seu reciclatge, ajudaria als Estats Membres en el seu esforç per al compliment dels objectius de reducció de l’entrada de residus biodegradables en els dipòsits.

• D’altra banda, la nova Directiva Marc de residus fixa un objectiu de reciclatge que no es refereix explícitament als bioresidus, fet que per sí mateix no és suficient per impulsar el seu reciclatge.

• La Conferència ha deixat palès que és necessari un enfocament integrat que asseguri la traçabilitat, la qualitat i la seguretat en l’ús del compost. Aquest enfocament ha d’abordar tant la prevenció com la recollida selectiva, els tractament i els sistemes d’assegurament de qualitat.

• Aquesta Conferència ha posat de manifest la necessitat d’actuar en aquest àmbit per tal d’aconseguir un marc legislatiu europeu en matèria de bioresidus i ha aportat elements concrets que haurien de considerar-se en aquest marc. Ens trobem en un moment clau per impulsar aquesta regulació.

La conferència Reciclatge de Bioresidus a Europa (Barcelona, Palau de Congressos, 15-2-2010) ha estat organitzada conjuntament pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí i pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Agència de Residus de Catalunya. El concepte de bioresidus engloba tots els residus que són biodegradables, és a dir, la fracció orgànica dels residus municipals (les restes de menjar i restes vegetals de mida petita que tots plegats generem a les llars), i també les restes de poda i jardineria, els residus orgànics procedents dels restaurants i serveis de restauració col•lectiva, així com altres residus biodegradables procedents de la indústria de la transformació d’aliments.

En matèria de bioresidus, la Directiva de Residus 2008/98/CE, estableix que els Estats Membres han d’adoptar mesures per impulsar la recollida separada dels bioresidus per al seu compostatge, el seu tractament amb un alt grau de protecció mediambiental, i la producció de materials ambientalment segurs a partir dels bioresidus.
L’existència d’una nova Directiva haurà de suposar un important salt endavant en el reciclatge d’aquests residus, i en la reducció del seu impacte ambiental. En aquest sentit, s’ha d’aconseguir el foment de mesures per mitigar el canvi climàtic, la promoció d’instruments per millorar la qualitat dels sòls per a l’aplicació de compost de qualitat, una millor gestió d’aquests residus amb criteris comuns a escala europea i un millor compliment dels objectius marcats en d’altres directives, com la Directiva de dipòsits.

Els bioresidus a Catalunya
Catalunya disposa d’una normativa que preveu l’obligatorietat de recollir selectivament la fracció orgànica a tot el territori i, segons el Departament de Medi Ambient, s’està fent una important inversió en infraestructures de residus per garantir el màxim aprofitament dels residus orgànics.

Durant l’any 2010 la recollida separada de la matèria orgànica s’estendrà a tot Catalunya, segons la planificació que han fet els ens locals, i l’execució del Pla territorial sectorial d’infraestructures de residus municipals que s’està impulsant suposarà la construcció de 9 noves instal•lacions i la millora de 9 de les existents.

Actualment, en el 59% dels municipis es recull separadament aquesta fracció, però en molts casos el servei no arriba a la totalitat del municipi. Tal i com preveu la planificació feta, durant el 2010 la recollida selectiva de la matèria orgànica s’ha d’estendre fins a arribar a una implantació total en els municipis de més de 5.000 habitants. Només algunes poblacions més petites de 5.000 habitants finalitzaran la implantació més enllà.