[foto]

Segons les últimes dades presentades pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, el reciclatge de residus municipals a Espanya se situava en el 35% el 2018. I, no només aquesta xifra insuficient ha empitjorat en els últims anys, sinó que a més l’Estat espanyol no ha posat en marxa cap de les polítiques que la Comissió Europea li ha anat recomanant en els últims anys per arribar a l’objectiu del 50% el 2020. «Resulta evident que l’incompliment és un símptoma clar de la ineficient gestió dels residus a Espanya”, han explicat representants de les entitats denunciants en roda de premsa el dijous 11 de febrer que, casualment, s’estava fent en el moment en que es va coneixer l’acceptació a tramit de la denuncia per part de la Comisió Europea. 

En aquell moment era el torn del representant de Greenpeace, que va donar la noticia, mentre acusava Ecoembes de “torpedejar” la recollida de residus i de dificultar la implantació del sistema de retorn d’envasos. Per Julio Barea de Greenpeace, “no és suficient reciclar. S’ha de reutilitzar”. Per això s’està demanant a la Vicepresidenta Ribera un canvi de la Llei de Residus que es va presentar.

Una altra de les entitats de nunciants és Surfrider, el representant de la qual Xavier Curto recordava en la seva intervenció que la Comissió Europea ja avisava Espanya el 2018 que si no canviava de rumb no podria complkir amb la directiva.
 
Carlos Arribas, d’Ecologistas en Acción recordava que Espanya porta 3 anys de retard en matèria de gestió de residus i denuncia que des d’Espanya s’han incomplert els compromisos de la Llei de Residus i no s’ha fet la transposició de la directiva marc de residus. En aquest sentit, Rosa Garcia de Rezero, recorda que entre un 6% i un 8% de les emissions estan vinculades a una mala gestió dels residus i que, al final, estem assumint entre tots les multes i l’import d’aquestes que s’imposen a l’Estat espanyol.

L’actual govern i els seus antecessors, i davant d’una emergència climàtica sense precedents, permeten recurrentment, tot i les advertències i recomanacions europees, que la ciutadania de totes les regions de l’Estat espanyol, pateixin les conseqüències de la ineficient gestió dels residus.

Actualment la ciutadania i les administracions públiques locals han de conviure en un model de producció i consum lineal, defensada des de les institucions, mantenint els tractaments finalistes (abocadors i incineradores) i permeten l’abandonament de milions de plàstics i altres residus des de l’Atlàntic a la Mediterrània que no només afecta als ecosistemes sinó a l’economia i a la salut humana.

Hi ha territoris com Catalunya, Navarra o Balears que han fet una aposta per impulsar mesures concretes de prevenció i gestió dels residus. Tot i així, segueixen incomplint els objectius marcats per la Unió Europea i es veuen arrossegats per un Estat espanyol immòbil.

Fa uns mesos el Govern de les Illes Balears va fer públic un informe propi on es constatava l’incompliment dels objectius de prevenció reciclatge i reutilització. Una declaració històrica perquè era la primera vegada que una administració autonòmica feia un pas endavant aportant dades reals del territori trencant de forma esperançadora amb l’opacitat de el sistema oficial de recompte de dades.

El reciclatge tal com se segueix plantejant ni arriba als objectius ni suposa una recuperació de materials de qualitat. El reciclatge, per si sol, només forma part d’un discurs obsolet que no salvarà el planeta ni a les nostres comunitats.

Es requereix d’un canvi de rumb aplicant mesures concretes com poden ser:

• la fiscalitat ambiental a l’abocament i la incineració
• prohibir l’entrada al mercat d’elements d’un sol ús (com els envasos de plàstic, els productes menstruals o els bolquers),
• posar objectius i instruments per impulsar a reutilització,
• obligar als fabricants a assumir tots els costos de recollida, neteja i gestió  dels productes que treuen al mercatr
• implantar sistemes com el Sistema de dipòsit, devolució i retorn a envasos, i també a cigarrets, tèxtil, piles i mobiliari.

Davant l’emergència climàtica, és prioirtari canviar el rumb cap a la reutilització que, en comparació amb el reciclatge, suposa una major aprofitament dels recursos naturals, emet moltes menys emissions de CO2, és viable econòmicament i crea una ocupació local i diversificada. Així es va demostrar recentment amb l’informe reWINE sobre la viabilitat de reutilitzar ampolles de vidre en el sector vitivinícola a Catalunya. Alhora, així ho demostren dia a dia totes les organitzacions, especialment de l’economia social i solidària que treballen a favor de la reutilització en condicions més que insostenibles perquè no hi ha una aposta política i normativa a favor de la reutilització.

Per tots aquests arguments, més enllà de que la Comissió Europea hagi admès a tràmit la seva reivindicació, les entitats demanen un canvi de rumb immediat per part de la vicepresidenta Teresa Ribera, principal responsable dins l’executiu espanyol. Aquest gir de 180 graus passa per transposar les noves directives de residus a través d’una nova Llei de Residus participativa i ambiciosa, amb eines que assegurin el compliment obligatori dels nous objectius de reutilització i reciclatge.

Les entitats denunciants són de tot el territori espanyol i inclou Catalunya, Euskadi, Canàries i les Illes Balears

ECOLOGISTAS EN ACCIÓN-CODA, GREENPEACE ESPAÑA, AMIGOS DE LA TIERRA ESPAÑA, CLEAN OCEAN PROJECT, EGUZKIZALEAK S.R, ASOCIACIÓN GURASOS, ITSAS GELA – AUAL DEL MAR, LURRA, ASOCIACIÓN NAVARRA EN DEFENSA DE LA TIERRA, FUNDACIÓN SUSTRAI ERAKUNTZA, REZERO – FUNDACIÓN PARA LA PREVENCIÓN DE RESIDUOS Y EL CONSUMO RESPONSABLE, ASSOCIACIÓ FÒRUM ESTRATÈGIA CATALANA RESIDU ZERO, CEPA- EDC – CENTRE D’ECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS- ECOLOGISTES DE CATALUNYA, ASOCIACIÓN RETORNA PARA EL FUTURO, UNIÓN SINDICAL OBRERA, SURFRIDER FOUNDATION EUROPE DELEGACIÓN ESPAÑA i el  GOVERN DE MALLORCA.