El treball publicat sosté que el concepte de punts d’inflexió pot servir de pont entre aquests camps d’estudi, cosa que facilita una comprensió global dels processos i les repercussions del canvi climàtic. Els investigadors afirmen que fomentant la col·laboració entre científics naturals i socials podem millorar la nostra capacitat col·lectiva per fer front a la crisi climàtica. El seu treball subratlla la necessitat urgent d’un enfocament multidisciplinari que combini els coneixements dels dos camps per desenvolupar solucions integrals i configurar polítiques sostenibles per a un futur millor.
El grup liderat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) compta amb investigadors d’altres centres científics d’Austràlia, Itàlia, Espanya, França, Alemanya i Portugal. L’equip està integrat per Sonia Graham, Melanie Wary, Fulvia Calcagni, Mercè Cisneros, Claudia de Luca, Santiago Gorostiza, Onada Stedje Hanserud, Giorgos Kallis, Panagiota Kotsila, Sina Leipold, Jagoba Malumbres-Olarte, Tristan Partridge, Anna Petit-Boix, Anke Schaffartzik, Galia Shokry, Sergi Tirat-Herrero, Jeroen van den Bergh i Patrizia Ziveri. Tradicionalment, la ciència natural s’han centrat a documentar i analitzar els canvis de l’entorn natural, com ara l’augment de la temperatura global, l’alteració dels règims de pluges i els fenòmens meteorològics extrems. Més recentment, els científics naturals s’han preguntat si els canvis que estem experimentant són reversibles i si hi ha un punt d’inflexió a partir del qual, per més que frenem les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, els canvis mediambientals seran permanents.
Tot i això, l’equip de recerca afirma que aquestes consideracions mediambientals han d’anar acompanyades d’una exploració de les dinàmiques socials, que abasti els comportaments individuals, col·lectius i de la societat. Per garantir un futur sostenible és imperatiu comprendre la intricada interacció entre els canvis mediambientals i socials.
Els investigadors plantegen preguntes crítiques: qui es beneficia de la trajectòria actual i qui hi contribueix més? Quins escenaris alternatius i desitjables hi ha i com podem treballar proactivament per aconseguir-los? Hi ha punts d’inflexió social que puguin accelerar canvis transformadors a les nostres pràctiques, normes i institucions?
Per il·lustrar el valor d’estudiar conjuntament els punts d’inflexió socials i climàtics, l’equip posa el focus sobre l’alentiment dels corrents de l’oceà Atlàntic induït pel canvi climàtic, que va provocar la devastadora inundació de la vall de l’Ahr, a Alemanya. A través d’aquest exemple mostren com els fenòmens meteorològics extrems repercuteixen en les comunitats locals i com adapten els seus modes de vida per fer front a futurs fenòmens extrems. L’anàlisi integrada dels canvis ambientals i socials permet comprendre la complexa interacció entre el canvi climàtic i la societat, i determinar si les nostres respostes beneficien a tothom o només a uns quants. A més, permet avaluar de manera integral les conseqüències de les nostres respostes a diferents escales, ja sigui local, nacional o internacional.
