La col·laboració entre la ciència natural i la social aporta més elements per abordar la crisi climàtica

Ara que el món ja ha viscut el dia més calorós de la seva història, és més urgent que mai que la ciència natural i la social col·laborin per fer front a la crisi climàtica i mantenir l'augment de la temperatura global per sota dels 2 °C que marca l'Acord de París. A aquest objectiu, un grup internacional de destacats investigadors acaba de publicar un innovador treball de recerca que posa en relleu la importància d'integrar els coneixements de les ciències naturals i socials per fonamentar polítiques i pràctiques eficaces en matèria de canvi climàtic.

El treball publicat sosté que el concepte de punts d’inflexió pot servir de pont entre aquests camps d’estudi, cosa que facilita una comprensió global dels processos i les repercussions del canvi climàtic. Els investigadors afirmen que fomentant la col·laboració entre científics naturals i socials podem millorar la nostra capacitat col·lectiva per fer front a la crisi climàtica. El seu treball subratlla la necessitat urgent d’un enfocament multidisciplinari que combini els coneixements dels dos camps per desenvolupar solucions integrals i configurar polítiques sostenibles per a un futur millor.

El grup liderat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) compta amb investigadors d’altres centres científics d’Austràlia, Itàlia, Espanya, França, Alemanya i Portugal. L’equip està integrat per Sonia Graham, Melanie Wary, Fulvia Calcagni, Mercè Cisneros, Claudia de Luca, Santiago Gorostiza, Onada Stedje Hanserud, Giorgos Kallis, Panagiota Kotsila, Sina Leipold, Jagoba Malumbres-Olarte, Tristan Partridge, Anna Petit-Boix, Anke Schaffartzik, Galia Shokry, Sergi Tirat-Herrero, Jeroen van den Bergh i Patrizia Ziveri. Tradicionalment, la ciència natural s’han centrat a documentar i analitzar els canvis de l’entorn natural, com ara l’augment de la temperatura global, l’alteració dels règims de pluges i els fenòmens meteorològics extrems. Més recentment, els científics naturals s’han preguntat si els canvis que estem experimentant són reversibles i si hi ha un punt d’inflexió a partir del qual, per més que frenem les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, els canvis mediambientals seran permanents.

Tot i això, l’equip de recerca afirma que aquestes consideracions mediambientals han d’anar acompanyades d’una exploració de les dinàmiques socials, que abasti els comportaments individuals, col·lectius i de la societat. Per garantir un futur sostenible és imperatiu comprendre la intricada interacció entre els canvis mediambientals i socials.

Els investigadors plantegen preguntes crítiques: qui es beneficia de la trajectòria actual i qui hi contribueix més? Quins escenaris alternatius i desitjables hi ha i com podem treballar proactivament per aconseguir-los? Hi ha punts d’inflexió social que puguin accelerar canvis transformadors a les nostres pràctiques, normes i institucions?

Per il·lustrar el valor d’estudiar conjuntament els punts d’inflexió socials i climàtics, l’equip posa el focus sobre l’alentiment dels corrents de l’oceà Atlàntic induït pel canvi climàtic, que va provocar la devastadora inundació de la vall de l’Ahr, a Alemanya. A través d’aquest exemple mostren com els fenòmens meteorològics extrems repercuteixen en les comunitats locals i com adapten els seus modes de vida per fer front a futurs fenòmens extrems. L’anàlisi integrada dels canvis ambientals i socials permet comprendre la complexa interacció entre el canvi climàtic i la societat, i determinar si les nostres respostes beneficien a tothom o només a uns quants. A més, permet avaluar de manera integral les conseqüències de les nostres respostes a diferents escales, ja sigui local, nacional o internacional.

Comparteix-me:

Un nou informe alerta que l’Antàrtida s’acosta a un punt d’inflexió i demana proteccions urgents

L´Antàrtida i l´Oceà Austral que l´envolta estan experimentant anomalies de temperatura sense precedents, amb onades de calor marines més freqüents i un canvi radical en la pèrdua de gel marí,...

Puigcerdà acull la XIII edició del Congrés Europeu de Muntanya aquest mes d’octubre

Sota el lema "Dissenyant el futur de les economies de muntanya", el congrés -que tindrà lloc del 15 al 18 d'octubre- te l'objectiu de convertir en més sostenibles, resilients i...

Eliane Brum: “No es pot arrencar una part de la selva amazònica sense que tot s’alteri”

I quan diu tot, la periodista i activista brasilera vol dir TOT. Es refereix al conjunt de la selva amazònica com a hàbitat de centenars d'espècies animals, vegetals i humanes...