Les polítiques de planificació dels espais públics i del paisatge desenvolupades per les institucions públiques tenen cada vegada més en compte els serveis ecosistèmics, és a dir, els beneficis que la natura aporta a la societat i que milloren la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones. En aquest context, són cada vegada més importants els beneficis no materials i subjectius que l’estètica del paisatge aporta al benestar de les persones. La investigació de l’ICTA-UAB, realitzada en col·laboració amb la Diputació de Barcelona, ??ha aprofundit en aquesta qüestió a partir de l’anàlisi pioner de les imatges del paisatge que els ciutadans realitzen i comparteixen en xarxes socials. L’estudi es basa de més de 130.000 fotografies preses per més de 4.000 usuaris a la província de Barcelona i compartides a través de la plataforma de Flickr.
Els resultats mostren que, al contrari del que es creia, la presència d’infraestructures construïdes per l’home en els entorns verds no perjudica la consideració estètica que els ciutadans tenen del paisatge. De fet, el 57% de les fotografies analitzades presentaven infraestructura “gris” com ara edificis, carreteres, ponts, línies ferroviàries o miradors, i els autors de les imatges van buscar el contrast entre la naturalesa i les construccions. En concret, els edificis apareixen en el 41,4% de les fotos, mentre que el bosc i el mar van aparèixer en el 28,8% i 28,6% de les fotografies respectivament. “L’estudi ens demostra que l’estètica del paisatge no depèn de la naturalesa verge i prístina que pressuposen els experts, i que la integració del verd i el gris és fonamental”, explica Johannes Langemeyer, autor de l’estudi en col·laboració amb Fulvia Calcagni i Francesc Baró, també investigadors de l’ICTA-UAB.
La majoria dels entorns més preferits (més estètics) pels ciutadans per fotografiar són costaners, urbans i forestals a prop de les àrees on viu més població, per tant en l’entorn urbà i periurbà de Barcelona. En concret, la majoria de les fotografies es van prendre en enclavaments com el Parc de Collserola i Montjuïc, a l’entorn periurbà de Barcelona, ??així com a les zones costaneres. Per contra, altres paisatges agraris silvícoles de l’interior, les zones més planes agràries i els paisatges urbans (a excepció de Barcelona) van registrar una preferència estètica més baixa. Tot i la distància de Barcelona, ??Montserrat va ser un altre dels llocs predilectes. Això és degut al seu atractiu turístic i als bons accessos a través de transport públic. I és que la proximitat i la bona comunicació per carretera i en transport públic són aspectes fonamentals per a l’elecció dels paisatges dels quals gaudir.
Els investigadors destaquen la importància dels espais urbans i periurbans com a proveïdors claus d’estètica de paisatge i incideixen en la necessitat que les institucions públiques ho tinguin en compte a l’hora de dissenyar polítiques sobre l’ús i la planificació del paisatge
Els resultats d’aquest estudi també han estat utilitzats en un estudi paneuropeu sobre serveis d’ecosistemes culturals derivat de les dades de Flickr. En el marc d’aquest projecte, es va dissenyar una aplicació web interactiva (https://maximelenormand.shinyapps.io/AHIA/) que proporciona als interessats una eina basada en l’anàlisi. Així mateix, permet oferir als usuaris de Flickr informació sobre les seves pròpies dades a través d’aquesta aplicació es pot convertir així en el futur en una plataforma per compartir experiències al voltant de les fotos i el contingut visual.
