[foto]
La cimera del clima ha conclòs al migdia d’aques diumenge amb l’adopció d’un acord, denominat “Xile-Madrid Temps de Actuar “, que posa les bases perquè, el 2020, els països presentin compromisos de reducció d’emissions (NDC) més ambiciosos per respondre a l’emergència climàtica
[foto]
El document final de la cimera també reconeix l’acció climàtica dels actors no governamentals, els convida al fet que la incrementin i generalitzin estratègies compatibles amb el clima, es compromet a treballar i aprofundir en les respostes als danys irreversibles que provoca el canvi climàtic en els països més vulnerables en el marc de el Mecanisme de Pèrdues i Danys (WIM), pacta un nou Pla de Gènere per donar resposta a l’efecte desigual del canvi climàtic a les dones i nenes, i emplaça als països a treballar en el disseny de mecanismes de mercat en la propera COP que evitin la doble comptabilitat, que serveixin a l’ambició de l’Acord de París i que garanteixin la integritat ambiental del sistema.
Pel govern espanyol, que ha participat activament a la cimera a través de la ministra Teresa Ribera, a qui la presidenta de la COP25 Carola Schmidt va demanar expressament que participés en les negociacions, el text manifesta la “urgent necessitat” que aquests nous compromisos dels països salvin la bretxa existent amb els actuals pel que fa a l’objectiu de París, de evitar un augment de temperatura superior a 1,5 graus. La decisió va ser possible després d’una intensa jornada de negociacions en la que Ribera va intervenir com a facilitadora de tres punts clau de la negociació: major ambició, Mecanisme de Pèrdues i Danys enfront dels impactes de l’canvi climàtic i finançament.
“Xile-Madrid Temps de Actuar” reivindica que aquest procés d’activació de la ambició, que arrenca en només 15 dies, ha de ser coherent amb el que diu la Ciència i amb el que exigeixen els joves al carrer.
Els països han de presentar compromisos climàtics abans de la propera cimera de el clima de Glasgow, de manera que les Nacions Unides pugui elaborar un informe de Síntesi previ a la COP26 que indiqui on som respecte a l’objectiu de l’ Acord de París de mantenir l’augment de la temperatura de la planeta per sota de 1,5ºC.
“El mandat és clar: els països hem de presentar contribucions nacionals més ambicioses que les actuals en 2020, és important respondre a les demandes de la gent i de la Ciència, i comprometre’ns a fer més i més ràpid “, ha indicat la ministra per a la Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera.
[foto]
Impuls a l’acció d’actors no governamentals
La Decisió final adoptada pels gairebé 200 països que formen part de la Convenció de clima de l’ONU reconeix la importància de l’acció climàtica de els actors no governamentals, els convida a que incrementin la seva acció en la lluita contra el canvi climàtic i generalitzin estratègies compatibles amb el clima. Celebrada amb un marc de governança ja pactat (l’Acord de París i la seva Llibre de Regles), la COP25 ha estat la primera cimera de el clima d’un nou cicle, en què la clau està en la implementació, és a dir, en què tots els actors facin més i més ràpid, tal com queda reflectit en el resultat final aprovat. “Aquest document és la base que ens permet actuar ja. El temps de l’acció és ara “, ha subratllat Ribera a l’acabar la reunió. “Les COPs ja no només són fòrums per fixar regles, la nova fase que hem iniciat a Madrid requereix de més acció i de més actors “, ha afegit.
“El resultat de la cimera reflecteix que el que preteníem amb l’Acord de París està passant: els diferents sectors estan passant a l’acció. Bona part de ells han vingut a mostrar per què volen associar-se a el procés de descarbonització, formar-ne part i aconseguir que vagi més ràpid “, ha destacat la ministra, que diu que aquesta cimera ha deixat al seu tancament un regust “agredolç”.
A més, la COP25 ha confirmat que la lluita contra el canvi climàtic és una qüestió transversal, i ministres sectorials de tot el món han posat de manifest a Madrid que assumeixen l’agenda climàtica com a pròpia en les seves àrees d’actuació. En aquestes dues setmanes hi ha hagut trobades d’alt nivell en l’àmbit de les finances, la ciència, la indústria, l’energia, el transport, els boscos i la agricultura, entre d’altres.
Mecanismes de mercat
En aquesta qüiestió, els països s’emplacen per a establir els mecanismes mercat en la propera COP que evitin la doble comptabilitat, que serveixi a la ambició de l’Acord de París i que garanteixin la integritat ambiental del sistema.
Mecanisme de pèrdues i danys i Fons Verd
Els països han acordat donar directrius a Fons Verd perquè ampliï el seu àmbit de finançament, i que, a més de dirigir-se a mitigació i adaptació, per primera vegada destini recursos per a les pèrdues i danys que pateixen els països més vulnerables i afectats pels impactes dels fenòmens climàtics extrems. A més, neix la Xarxa de Sant Jaume que permetrà catalitzar assistència tècnica de
organitzacions i experts a aquests països vulnerables, millorant així la seva capacitat de resposta als efectes de l’escalfament. Aquesta era una de les qüestions més demandades pels petits Estats insulars que pateixen de manera més directa els impactes més severs de l’canvi climàtic.
Pla de gènere
A la COP25 els negociadors han acordat un nou Pla d’Acció de Gènere que permetrà desenvolupar mesures per donar resposta a l’efecte desigual el canvi climàtic en dones i nenes, i a promoure el seu paper com a agents de l’canvi en aquest procés cap a un món lliure d’emissions.
Aquest nou Pla, que estarà vigent fins a l’any 2025 -quan s’haurà de revisar-, pretén aconseguir més participació de les dones en la negociació internacional, i assegurar-los un paper actiu en la presa de decisió a nivell nacional.
Reivindicació de la ciència
Malgrat els obstacles, el multilateralisme i la Ciència s’han imposat en la COP25, l’acord reivindica que el coneixement científic és l’eix principal que ha d’orientar les decisions davant el canvi climàtic i l’augment de l’ambició dels països i de la resta de sectors. El document aprovat reconeix que l’acció climàtica ha de ser permanentment actualitzada sobre la base als avenços de la Ciència, així com el paper de l’Panell Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès) en proveir als països del millor coneixement perquè puguin reforçar la seva capacitat de resposta davant l’emergència climàtica, i agraeix els dos informes especials publicats el 2019, sobre ús de terra i oceans.
“La COP25 és una reafirmació de la valor de el multilateralisme i de la cooperació internacional per resoldre un desafiament global com el canvi climàtic “, ha assenyalat la ministra. “Encara en contextos globals complexos, la COP25 no ha deixat caure l’agenda climàtica en un moment fonamental per a la implementació de l’Acord de París. A contra, ha fet exhibició d’un multilateralisme activista “, ha agregat.
La dimensió social
La dimensió social de l’agenda climàtica ha tingut per primera vegada un paper protagonista en aquesta COP25. Les discussions a Madrid han reflectit que al centre de la resposta a la crisi climàtica han d’estar les persones, els seus preocupacions i el seu futur. I que afrontar aquest desafiament és també avançar cap a un model de prosperitat basat en la inclusió i en l’equitat. El text recull el “imperatiu” que la transició cap a un món lliure d’emissions ha de ser justa, i impulsar la creació d’ocupació decent i de qualitat. “No hi pot haver polítiques de descarbonització sense justícia climàtica, sense justícia entre generacions, i sense justícia dins de la mateixa generació: dones i nenes, treballadors i consumidors vulnerables o persones que viuen en llocs que es veuran molt impactats per l’escalfament “, ha assenyalat.
Oceans i usos del sòl
Com a resposta als informes especials de l’IPCC publicats durant 2019, la Convenció de Clima celebrarà un diàleg d’oceans i un altre sobre usos de terra en una sessió prevista pel juny del 2020. El text subratlla també el paper de les solucions basades en la naturalesa per ajudar a complir l’objectiu de l’1,5ºC i la necessitat d’abordar la pèrdua de biodiversitat i la lluita contra el canvi climàtic amb un enfocament integral.
Greenpeace considera que, a més de les cimeres, són necessaris altres àmbits de debat i decisió política que no estiguin contaminats per la influència dels grups de pressió fòssils
Des de Greenpeace, Raquel Montón critica els resultats de la cimera i diu que “és inadmissible que les empreses contaminants hagin imposat els seus interessos a la COP25”. Segons Montón, “els governs de veritat s’han de plantejar totalment com han actuat perquè el final d’aquesta cimera ha estat totalment inacceptable ja que la por que els lucratius negocis de les empreses contaminants s’hagin vist afectats, ha fet que aquestes efercicin la seva influència”. Montón ha qualificat d’avaricia i cinisme aquesta actitud.que ha evitat un acord multilateral que abordés de forma decidida l’emergència climàtica.
Tot i que el text aprovat a la COP25 diu que l’ambició que es demana a les parts de cara als compromisos que han de presentar ha de ser coherent amb el que diu la Ciència i amb el que exigeixen els joves al carrer, des de Greenpeace acusen que en aquesta COP25 “s’ha.tancat literalment la porta a la ciència i a les exigències de la societat” que mentre es celebrava la cimera es va protagonitzar la gran manifestació del 6 de desembre a Madrid amb 500.000 persones que reclamaven justícia climàtica, i que mentre a dins del recinte de Fira Madird (Ifema) es negociava a fora es concentraven els col·lectius Fridays For Future i Extintion Rebellion demanant i exigint també justícia climàtica. Raquel Montón critica que els polítics, enlloc d’escoltar la gent que surt al carrer en resposta a les declaracions d’emergència climàtica, s’hagin barallat pel model del tràfic d’emissions del polèmic article 6 de l’Acord de París, “que amenaça els drets dels pobles indígenes i posa un preu al medi ambient”.
En aquest mateix sentit també es va pronunciar el consultor ambiental xilè Freddy Sebastian Medina que va conduir el Plenari dels Pobles celebrat el dissabte 14, i en el que va recordar que a les negociacions de les cimeres entre paisos no només s’ha de parlar de fons d’energia renovables i de finançament verd per a l’implementació d’aquestes tecnologies als països més pobres, si no que també s’ha de recollir que és en aquests paisos que sovint hi ha les matèries primeres per magatzemar l’energia verda. Aquest és el cas del liti, mineral que constitueix la principal matèria primera per a la producció de bateries i que es troba en territoris indígenes
Algunes fites de l’acció climàtica a la COP
– La UE ha aconseguit, en els menys de 15 dies transcorreguts des que es formar la nova Comissió, activar un paquet de mesures ambiciós per afrontar l’emergència climàtica, a través del seu Nou Pacte Verd (Green New Deal); comprometre amb la neutralitat climàtica en 2050 i convertir el Banc Europeu d’Inversions (BEI) en un “Banc Climàtic”, el que permetrà desbloquejar un bilió d’euros d’inversió durant la propera dècada. A més, el BEI ha anunciat que deixarà de finançar projectes relacionats amb les energies fòssils en 2021.
– Una vintena de bancs espanyols, alguns dels quals tenen un pes global destacat, van acordar alinear-se amb l’Acord de París.
– La Coalició de Ministres de Finances per l’Acció Climàtica formada per 51 països, entre ells Espanya, ha signat el Pla d’Acció de Santiago, pel qual es comprometen a introduir el canvi climàtic en les seves polítiques econòmiques i financeres cap a un creixement baix o nul en emissions.
– El Banc Interamericà de Desenvolupament ha anunciat la creació d’una Xarxa de Bancs Centrals i Supervisors: una plataforma internacional per aconseguir un sistema financer verda a nivell global.
– El Fons d’Adaptació va aconseguir mobilitzar un total de 89 milions de dòlars durant aquesta COP de diversos països, entre ells Espanya.
– A la COP25 s’ha duplicat el nombre de fons d’inversió que s’han compromès a que les seves carteres siguin neutres en emissions tan aviat com sigui possible, passant de carteres que sumen 2,4 bilions de dòlars durant la Cimera de Clima de Nova York a 4 bilions a la COP25.
– El nombre de multinacionals compromeses a ser neutres en carboni en 2050 s’ha duplicat, passant de 90 a la Cimera de Clima de Nova York a 177 a la COP25. En grandària, aquestes empreses donen feina a més de 5,8 milions de persones.
– La xifra de grans ciutats compromeses amb la neutralitat climàtica a 2050 ha passat de 100 a la cimera de Nova York a 398 durant la COP25.
– Encara que l’Acord de París fixa l’any 2020 per a la presentació de compromisos més ambiciosos per part dels països, aquest any 73 Estats s’han compromès a ser neutres en carboni el 2050, entre ells, Espanya. Per aconseguir-ho, el nostre país s’ha fixat reduir una de cada tres tones de CO2 en la pròxima dècada, duplicant el consum final d’ energia renovable el 2030.
– Més de 80 països han anunciat ja que presentaran compromisos de lluita contra el canvi climàtic (NDC) més ambiciosos que els actuals a l’ Acord de París el 2020.
