A la tercera jornada de la Cimera, les ONG’s esperen que la delegació espanyola doni una resposta a la proposta de Protocol de Copenhaguen que li van entregar ahir, com a document per donar continuïtat a Kyoto, més enlla del 2012. Segons ha explicat el portaveu de Greenpeace a la Cimera, José Luis Garcia, les ONG’s esperaven més lideratge per part de la delegació espanyola, que “es mostra dialogant, però amb falta de lideratge, com correspondria a uns amfitrions”. Pel que fa a Catalunya, el fet que “des de la Generalitat s’argumenti que tècnicament no són part de la negociació, denota una posició feble i sense compromés”, explica Garcia.
Una de les novetats d’aquesta Cimera és l’exigència dels països en vies de desenvolupament que, encapçalats per la delegació africana que ahir va plantar-se, es mostren més conscients i més disposats a reduir emissions que els països desenvolupats. En aquest sentit, països com Xina, Indonesia, Brasil o India han portat a la Cimera propostes concretes de reducció d’emissions i exigeixen dels països desenvolupats més consciencia real, més concreció, més compromís i, també més ajuda al desenvolupament no contaminant dels paisos emergents.
Pel que fa als països desenvolupats, tot i les esperances que aportava a la Cimera la delegació americana de la nova administració Obama que –justament va ser escollida ara fa un any, i que comptava entre les seves fites electorals el canvi en la política ambiental del país- en paraules de Jose Luis Garcia “el dolent de la pel·lícula continua éssent EEUU que mostra una postura molt dura i sense cap proposta seriosa, a l’espera que Amèrica negociï la seva pròpia llei”. De fet és aquesta postura de no-definició la que ahir va comportar que la delegació africana es plantés a la taula de negociació, un fet que “ha comportat un bloqueig, però en la direcció correcta” segons ha valorat Jose Luis Garcia, ja que encarrila la negociació en la direcció bona i obliga tant als EEUU com a la resta de països desenvolupats a definir primer quantes emissions pensen reduir i després quant estan disposats a finançar perque els països desenvolupats apliquin els seus plans de reducció d’emissions. En aquest sentit, només hi ha l’acord de la UE sobre el finançament d’entre un 20 i un 30% dels 100.000 milions d’euros que es necesitaria per finançar el creixement no contaminant dels països en vies de desenvolupament, un acord que no compromet ni als EEUU ni al Japó que encara no s’han pronunciat.
Pel que fa a la reducció d’emissions, Japó s’ha mostrat disposat a reduir-les en un 25%, mentre que Noruega s’ha compromés amb un 40% de reducció. De fet, el 40% és el percentatge necessari de reducció per frenar l’escalfament del planeta i el canvi climàtic, el doble del 20% amb que Europa s’ha compromés, tot i que ha anunciat que arribaria a un 30% si hi ha un compromís més global. Pel que fa als EEUU, el seu compromís no arriba, de moment, més enllà del 17% respecte el 2005. Tot plegat, donaria en el conjunt de tots els països, una mitjana del 15%, molt per sota del 40% de reducció global que científicament es necesita. Per això, les ONG’s recorden que el dilema de la cimera es troba entre “el que científicament es necesita i el que políticament convé”.
