La ciència social que estudia les actituds relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat troba en les xarxes socials noves vies de recerca

Amb més de la meitat de la població mundial activa a les xarxes socials, les dades generades pels usuaris han demostrat ser un terreny fèrtil per als científics socials que estudien les actituds relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat. No obstant això, hi ha diversos desafiaments que amenacen l?èxit del que es coneix com a ciència de dades de xarxes socials. Un nou estudi dut a terme per un equip internacional de recerca en què ha participat l?ICTA-UAB destaca que la preocupació principal és l?accés limitat a les dades com a conseqüència d?unes condicions de servei restrictives, el tancament de plataformes, la manipulació de dades, la censura i les normatives.

L’estudi, publicat en línia avui, el 17 de març a la revista One Earth, avalua per primera vegada l’abast de la investigació mediambiental a les xarxes socials i el seu potencial per transformar la ciència de la sostenibilitat. L’equip de recerca, format per 17 membres, va analitzar 415 estudis publicats entre 2011 i 2021 que examinaven el contingut dels mitjans socials relacionat amb el medi ambient. «Les idees sobre el canvi climàtic i el nostre medi ambient provenen cada cop més dels mitjans socials», indica Derek Van Berkel, investigador de l’Escola de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Universitat de Michigan i un dels tres autors principals de l’estudi. «Les comunitats en línia com Reddit o simplement les noves històries compartides pels teus amics a Facebook s’han convertit en paisatges digitals en què es modelen i formen moltes idees.»

Entendre com es formen aquestes idees ajuda els divulgadors científics a perfeccionar els missatges sobre medi ambient i els anima a lluitar contra la desinformació o la tergiversació de la informació sobre aquesta temàtica.

Tot i els possibles beneficis públics de la ciència de dades de xarxes socials, els autors destaquen que els actuals models de negoci de les plataformes de xarxes socials han generat un cercle viciós en què les dades dels usuaris es tracten com un actiu privat que es pot comprar o vendre amb finalitats lucratives. Això ha suscitat la preocupació i la desconfiança del públic a les empreses de mitjans socials, cosa que ha portat a la demanda d’una major regulació.

L’estudi referma la idea de substituir aquest cercle viciós per un «cercle virtuós». «Un cercle virtuós requereix la col·laboració de les empreses de xarxes socials, investigadors i públic», afirma el Dr. Johannes Langemeyer, coautor de l’estudi i investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). «Per la seva banda, els investigadors de la sostenibilitat poden fomentar més confiança i cooperació adoptant normes ètiques estrictes. La inclusió, la transparència, la protecció de la privadesa i l’ús responsable de les dades són requisits clau, i conduiran a una millor normalització de les pràctiques de recerca en el futur.»

Un exemple prometedor de cooperació es va iniciar el gener de 2021, quan Twitter va facilitar un accés més ampli als investigadors mitjançant una nova via de productes de recerca acadèmica que, per primera vegada, permet cerques gratuïtes en arxius complets per a investigadors autoritzats. Aquest enfocament podria haver servit de model per a un accés obert més ampli a través de les plataformes de xarxes socials, però confirmant els temors dels investigadors, Twitter va anunciar l’1 de febrer del 2023 que, a partir del 9 de febrer, l’empresa deixava de facilitar l’accés gratuït.

«Les dades de les xarxes socials poden suposar una revolució a les pràctiques actuals de recerca sobre sostenibilitat, especialment a les ciències socials, amb un impacte comparable al de l’observació de la Terra en les ciències mediambientals», afirma Andrea Ghermandi, coautor de l’estudi i professor del Departament de Recursos Naturals i Gestió Mediambiental de la Universitat de Haifa (Israel).

L’estudi conclou que l’avaluació de les dades de les xarxes socials pot servir de suport als objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU de 2015, que constitueixen una crida universal a l’acció per erradicar la pobresa, protegir el planeta i garantir que el 2030 totes les persones gaudeixin de pau i prosperitat. «Assolir els objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU requerirà esforços a gran escala i a diversos països, així com dades detallades per adaptar els esforços de sostenibilitat», indiquen. «Els valors i els objectius compartits de treballar per a un futur sostenible poden proporcionar un terreny comú per a la cooperació necessària per aprofitar plenament la contribució que ofereixen les dades de xarxes socials.»

 

Comparteix-me:

Un nou informe alerta que l’Antàrtida s’acosta a un punt d’inflexió i demana proteccions urgents

L´Antàrtida i l´Oceà Austral que l´envolta estan experimentant anomalies de temperatura sense precedents, amb onades de calor marines més freqüents i un canvi radical en la pèrdua de gel marí,...

Puigcerdà acull la XIII edició del Congrés Europeu de Muntanya aquest mes d’octubre

Sota el lema "Dissenyant el futur de les economies de muntanya", el congrés -que tindrà lloc del 15 al 18 d'octubre- te l'objectiu de convertir en més sostenibles, resilients i...

Eliane Brum: “No es pot arrencar una part de la selva amazònica sense que tot s’alteri”

I quan diu tot, la periodista i activista brasilera vol dir TOT. Es refereix al conjunt de la selva amazònica com a hàbitat de centenars d'espècies animals, vegetals i humanes...