Foto d’un corriol camanegre al Parc Natural del Delta de l’Ebre. Font: Arxiu PNDE/ M.Cebolla

El departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica col·labora i ajuda en el seguiment del corriol camanegre (Anarhynchus alexandrinus), que inicia el període de nidificació a les platges i que es perllonga fins al mes d’agost

Sobretot en espais naturals protegits, s’apliquen mesures de protecció com ara millores en els protocols de neteja de les platges, tancats amb pal i corda en les zones dunars, o el tancament d’algunes zones. Aquestes mesures no només beneficien el corriol camanegre, sinó també altres espècies protegides i vulnerables que viuen i nidifiquen en les platges com ara la tortuga careta.

La platja de Can Comes al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà tanca tot l’any per preservar aquests hàbitats dunars i millorar les poblacions del corriol. Els tancats amb pal i cordes es realitzen en zones del Parc Natural del Delta de l’Ebre com ara el Garxal o la Punta del Fangar, entre altres

El corriol camanegre es considera una espècie paraigua perquè la seva presència a les nostres platges és un símptoma de bona qualitat ecològica. Actuacions com la recuperació de les dunes o els canvis de criteris en la gestió de les restes vegetals de posidònia que arriben a la costa, tenen un paper fonamental en la formació i estabilització de les platges, i el que és més important, permeten recuperar els diferents hàbitats propis de l’ecosistema litoral. La seva protecció garanteix que es puguin conservar moltes espècies de flora i fauna que habiten en les platges

Informació ambientals

Paral·lelament, també s’intensifica la presència d’informadors en aquests espais, sobretot en èpoques de màxima freqüentació, com ara les vacances de Setmana Santa que ara comencen, per comptabilitzar la preservació d’aquestes zones amb l’increment d’usuaris a les platges.

En aquest sentit, a banda dels informadors i informadores que hi ha als Parcs Naturals, el Departament també col·labora amb nombroses entitats ambientals que disposen de programes propis de voluntariat a diversos punts del litoral català com ara La Foixarda Vilanovina, el GEVEN, la Sínia, el GEPEC o la Fundació CRAM, que precisament enguany ha engegat una campanya de voluntariat per sensibilitzar i protegir el corriol camanegre a les platges del Delta del Llobregat.

Cal tindre en compte que la presència massiva de persones a la platja, el tràfec de mascotes, la pràctica d’esports aquàtics, la neteja mecanitzada en època de cria i molts altres factors, poden alterar els llocs on crien i s’alimenten, afectant a la supervivència dels pollets i també dels adults. Si aquests dies aneu a la platja i us trobeu amb el corriol camanegre no us hi acosteu, respecteu els tancats, no porteu gossos excepte en els indrets on estiguin explícitament permesos, no embruteu la platja i si observeu un niu fora de les zones delimitades, truqueu al 112.

El corriol camanegre
El corriol camanegre està present a diverses platges de la costa catalana, algunes de les quals estan en espais naturals protegits. Es pot observar, de nord a sud, als Aiguamolls de l’Empordà, al Baix Ter al Baix Empordà, a la desembocadura de la Tordera, el Delta del Llobregat, a les platges del Garraf i del Baix Penedès (Sitges, Vilanova i la Geltrú, Cubelles, el Vendrell, Calafell) i a la costa tarragonina (Torredembarra, Cunit, Creixell, Mont-roig del Camp, Tarragona), i al Delta de l’Ebre.

Es tracta d’un petit ocell limícola de color marronós al dors, de potes primes, i ventre i pit blancs, amb collar negre incomplet (els mascles) que s’alimenta d’insectes, crustacis i mol·luscs que es troben a la platja. El corriol camanegre és considerada una espècie vulnerable. Es calcula que a Catalunya hi ha entre 500 i 1.500 parelles.
A partir del mes de març nidifica a les platges, però a diferència d’altres ocells, el corriol no diposita els ous en zones elevades o en nius elaborats, sinó que ho fa directament a sobre de la sorra de la platja, en zones de cobertura vegetal escassa i, per tant, molt exposades. Normalment, fan postes de tres petits ous de color marronós, pigallats i discrets, que un cop passat el període d’incubació de 20-25 dies, fan eclosió. Els pollets, que només sortir de l’ou ja corren però no volen, encara passen unes quatre setmanes més al voltant del niu, aprenent a alimentar-se i a volar. Al llarg de l’estiu, fins al mes d’agost, els adults poden arribar a fer dues o tres postes més, algunes de reposició.