En una jornada sense precedents fora del món acadèmic i/o específic del canvi climàtic, mig centenar de científics i experts han participat a la Jornada celebrada a aquest dissabte a l’espai veinal Calabria 66 de Barcelona i retransmesa per streeming a través del web de l’entitat organitzadora SICOM. Un non stop de 12 hores (de 9 a 21 h) ininterrumpudes de microconferències de professionals, acadèmics, experts, científics, activistes, polítiques… de diferents àmbits que han explicat els efectes i les conseqüències del canvi climàtic en el seu àmbit amb la voluntat de fer-ho entenedor i planer per tothom, ja que l’objectius de la jornada era conscienciar a la gent sobre què és, però sobretot, què suposa l’escalfament global i el canvi climàtic. La jornada va comptar també amb la participació de membres del moviment Fridays For Future, Extintion Rebelion i Marea Blanca que van participar en una taula rodona coordinada per Javier Martín Vide.

Fer arribar el coneixement a tothom perquè només a partir del coneixement podem empoderar-nos i actuar i exigir a la classe política que prengui decissions dràstiques és la intenció del grup impulsor de la Jornada, el periodista i president de SICOM, Josep Cabayoi, el biòleg Gabriel Borràs i el també biòleg i investigador de l’IRTA Robert Savé

Cabayol ha valorat positivament la jornada i el nombre d’assistents tant en presència física com a través de ‘streeming que oferia el web de SICOM i on durant tota la jornada hi va haver entre 30 i 40 persones connectades, escoltant els missatges de les 50 persones que van participar amb ponències sobre els diferents aspectes que es veuen afectats pel canvi climàtic: Salut (el catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la UPF Jordi Sunyer, coordinador del programa de Salut Infantil de l’Institut de Salut Global de Barcelona; i Carme Valls, metgessa del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris CAPS), Recursos hídrics i aigua (l’hidròleg i professor d’investigació del CSIC a Barcelona Francesc Gallart, el catedràtic d’Ecologia i membre de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua Narcís Prat; i  Quim Pérez, de la Plataforma Aigua és vida), el mar, els rius, els oceans i els ecosistemes que l’habiten (Suanna Abella de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, la investigadora de l’Institut de Ciències del Mar -ara jubilada- Isabel Palomera, l’oceanògraf i membre de l’Institut de Ciències del Mar Jordi Salat, Carles Ibànez, investigador del Programa d’Aigües Marines i Continentals de l’IRTA de Sant Carles de la Ràpita), Agricultura (la biòloga i investigadora en viticultura de l’IRTA Felicidad de Herralde, el biòleg i investigador de l’IRTA Robert Savé), Ramaderia (Paloma Fuentes), els boscos (Marc Castellnou,Cap de l’Area del Grup d’Actuació Forestal GRAF)… Aquest són només algunes de les persones que van participar de la Jornada i que, a banda de demanar tant a la societat com a la classe política accions contundents per reduir les emissions que provoquen l’escalfament global, van aportar i recordar els camins que, com a societat, hem d’empendre per -utilitzant una expressió de Josep Cabayol- “guanyar el futur”.

La ciutadania s’ha d’empoderar i exigir a la classe política que prengui mesures. Ho hem de fer, en paraules del catedràtic d’Enginyeria Ambiental de la UPC Jose Ma Baldasano, per una qüestió moral, política i jurídica ja que “els polítics estan passant olíumpicament de tema” i ja hem consumit 1º de l’escalfament global

Baldasano va recordar que els científics fa molts anys que estan donant dades (el 1988 James Hansen ja alertava sobre l’escalfament global) i avisant de la necessitat d’actuar. El clima està qüestionant el nostre model de societat. Estem seguint l’escalfament global i ja hem consumit un grau de l’escalfament. Cada dècima que augmentem de més te la seva repercusió.

Solucions que apunta la ciència
A continuació oferim un llistat d’algunes de les propostes de solució que van sortir a la Jornada:
– Reverdir les ciutats (Javier Matín Vide, Catedràtic de Geografia Física de la UB, Climatòleg i Coordinador del 3er Informe del Canvi Climàtic de Catalunya)
– Canviar el concepte de la gestió de les conques fluvials i gestionar la coberta vegetal (Francesc Gallart, hidròleg)
– Utilitzar el transport públic sempre que sigui possible i quan no ho sigui, fer servir cotxes elèctric (Susanna Pascual, ambientòloga),
– Pensar en la Terra com en la única casa que tenim i és bàsic mantenir les espècies claus per mantenir la biodiversistat mínima necessària per l’ecosistema de la Terra (Francesc Sardà, Dr. en Ciències Biològiques)
– Tornar a la ramaderia extensiva i fer-la, a més, ecològica ja que les pastures enriqueixen la biodiversitat i modelen el paisatge (Paloma Fuentes de Ramaderes.cat)
– Reduir les emissions dels paisos industrialitzats i contaminants, transferir recursos als paisos emergents perquè facin una transició neta i sancionar als paisos que no compleixin els compromisos adquirits, – – Abandonar els mecanismes de mercat d’emissions, abandonar la globalització en favor de la relocalització que implica un nou model més local i democràtic, ens hem de centrar en qüestions concretes internes del nostre terriotri (Pablo Cotarelo, enginyer)
– Abandonar la visió actual de l’urbanisme que valora el sòl només pel seu valor econòmic o per la capacitat de generar diners, per resacatar el planeta cal una transcisió en el model d’us de poder i que el legislador sigui la ciutadania (Itziar Gonzalez, Arquitecte i Membre de l’Institut Cartogràfic de la reVolta)
– Regular la demografia del planeta i anar cap una dieta vegetariana (Narcís Prat, catedràtic d’Ecologia)
– Potenciar i protegir les praderies d’algues -Blue Carbon- que és una iniciativa de preservació de les zones que capturen CO2 (Isabel Palomera, investigadora marina)
– Imposar una fiscalitat ambiental clarament orientada a la reducció d’emissions (Ignasi Puig)
– Fer un canvi de sistema, abandonar el consum d’energies fòssils ja que els perjudicis ambientals i socials superen els beneficis, descarbonitzar l’economia, anar cap a una energia i mobilitat 100% renovable i elèctrica compartida, canviar la política financera i exigir als bancs que desinverteixen en les empreses que inverteixen en energies fòssils (Neus Casajuana, biològa)
– Anar cap a una gestió pública de l’aigua (Quim Pérez, d’Aigua és vida)
– Hem d’entomar el repte de civilització. No podem entomar els riscos de no fer res (Jordi Solé (investigador de l’ICM i del CSIC)
– Promoure i implementar el canvi a les ciutats. En 10-15 anys hem de canviar radicalment les nostres ciutats. El canvi que hem de fer és titànic, però no ens podem quedar bloquejats per la magnitutd del problema. Hem d’obligar a fer les coses be a aquells que no les fan per consciència. (Frederic Ximeno, biòleg i tècnic urbanista)
– Fer augmentar la percepció sobre el canvi climàtic en aquells sectors que no la tenen ((Josep Vila, professor de Geografia)
– Decreixer. Apelar al principi de contaminació de qui contamina paga (Jordi Roca Jusmet, economista)
– Fer que la gent torni a viure a les muntanyes, recuperar l’economia circular, recuperar els estils de vida de la muntanya i les pràctiques ramaderes i agrícoles que s’han abandonat, diversisficar el turisme (Bernat Claramunt, investigador del CREAF i professor d’Ecologia de la UAB)
– Generar energia amb fonts renovables, preservar sòl agrícola lliure de toxics, aprofitar l’aigua i gestionar-la de forma sostenible i mantenir la biodiversitat (Robert Savé, bioòleg i investigador de l’IRTA)
– Deixar sota terra els combustibles fòssils, reduir dràsticament les emissions (rebaixant-les a la meitat cada dècadanfins el 2050) encara que requereixi importants i quantioses inversions, canvis en la fiscalitat ambiental a escala global (Jofre Carnicer, investigador en ecologia evolutiva del CREAF)
– Aconseguir que el màxim històric d’emissions es doni el 2020 i des d’aquí reduir-les el més ràpidament possible per arribar a 0 emissions el 2050. És important actuar ràpid perquè les accions a curt termini determinaran la viablilitat de no superar l’increment de temperatura en 1,5º. Desenvolupament i mitigació del canvi climàtic poden anar junts (Marta Torras, especialista en Política Climàtica)
– Menys vehicles i més elèctics. Rehabilitació energètica a gran escala amb fonts renovables. Industria més eficient i més renovable. Gestió de dejeccions ramaderes. Optimitzar les fertilitzacions. Menys residus i més i millor gestió de la matèria orgànica (Iñaki Gili, economista)
– Pràctiques agraries sostenibles, consumir menys carn (Marta G. Rivera, directora de la Càtedra Agroecològica i Sistemes Alimentaris de la UVIC)
– Canvi de model energètic. Millorar els sistemes de captació d’energia solar i abaratir-ne la construcció.Relocalització de la bioeconomia circular. Anar cap a un ecosocialisme (Enric Tello, Catedràtic d’Història Econòmica de la UB)
– Apostar pel transport públic i per sistemes de transport sostenible (a peu, bicicleta), i per una energia neta procedent de fonts renovables. Contractar companyies elèctriques que garanteixin que l’energia prové de fonts renovables i exigir a les administracions públiques que també ho facin (Jaume Josa, químic)
– Hem de ser ecologistes per cuidar la salut humana i evitar que entrin al nostre cos microplàstics i disruptors endocrins que contenen els tòxics que ingerim (Carme Valls, metgesa)

Podem arreglar-ho?
Les propostes recollides aquí són només algunes de les que van apuntar els experts en les seves presentacions que, com a denominador comú, expressaven la necessitat d’actuar depressa i de forma dràstica abans no sigui massa tard. Els propers anys seran decissius per aconseguir revertir una tendència que de moment sembla imparable però, que si no s’atura ens arrollarà i, segons les previsions, la latitud mediterrània serà de les més perjudicades amb pujada del nivell del mar, ja apreciable en els darrers anys i que cobriria i anularia les actuals zones costaneres i el Delta de l’Ebre, pluges torrencials, inundacions i desertificació. Per això és important i imprescindible, diuen els experts, que el 2020 sigui l’any de màximes emissions i a partir d’aquí és redueixin fins arribar a 0 el 2050. Com diu la diapositiva de portada, ens afrontem a un dels reptes més gran de la nostra civilització. I si no l’assumim i el superem amb èxit, podria ser l’ultim. Per que com deia Ramon Margalef, la Terra no morirà, el que morirà serà la raça humana. Sense voler ser apocaliptics, esperem que la raça humana sigui prou intel·ligent per afrontar i superar aquesta crisi i salvar-se de l’extinció. Com va dir l’especialista en Política Climàtica, Marta Torras, We can fix it (podem arreglar-ho) Pero ens hi hem de posar ja. I sabem què, com i quan hem de fer. Ara cal fer-ho.