[foto] 
Com cada any, Greenpeace ha fet una valoració del millor i el pitjor que ha passat al 2017, i planteja els objectius de futur que hem d’assolir a contrarrellotge. “Aprofitem el 2018 per dir NO als combustibles fòssils, al carbó i a l’energia nuclear i comencem el camí cap una transició justa basada en les renovables i en un altre model de producción. Aprofitem per demandar una nova manera de gestionar l’aigua, ja que l’actual és insostebible i inviable, amb la finalitat d’exigir que s’afronti la greu sequera que afecta el país, així com una nova gestió forestal que ajudi a lluitar contra els grans incendis. Tot això, sota un denominador comú: la lluita contra el canvi climàtic i contra la pèrdua de biodiversitat”, així ha resumit el director de Greenpeace, Mario Rodríguez, els reptes que caldrà afrontar aquest 2018, en el balanç anual que fa l’organització.

A grans trets, el millor que ha passat a Europa i al món durant el 2017 és:

– La declaració de 9 països i la UE que prohibeix la pesca industrial al Santuari Àrtic durant els propers 16 anys.

– La proposta de la Comissió Europea per prohibir gairebé de forma absoluta de tres neonicotinoides per protegir les abelles. A Espanya, la normativa s’ha traduït en l’aplicació del “Pla d’Acció Nacional per la conservació dels Polinitzadors”.

– “Europa: un futur sense carbó”, una plataforma creada per organitzacions de 28 països, que animen a més països a abandonar el carbó abans del 2030, entre els que ja s’hi troben Àustria, Itàlia, França, Regne Unit, Bèlgica, Finlàndia, Portugal, Holanda i Grècia.

– Les noves mesures de la UE sobre els envasos de plàstic d’un sol us, que deixen de considerar-se biodegradables.
– La nova directiva europea de residus que obliga als països membres a prendre mesures més contundents per prevenir la generació de residus, incloent-hi tots aquells que es deriven de l’obsolescència programada.

– El Compromís d’apostar per a una mobilitat sostenible: tots els cotxes Volvo seran elèctrics o híbrids des del 2019. Els Governs d’Holanda i Escòcia es comprometen a vendre només cotxes sense emissions a partir del 2030 i el 2032, respectivament.

– La pressió social per combatre els acords socials amb Canadà, Japó i els països del Mercosur per prioritzar els interessos econòmics sobre les persones i el medi ambient.

En l’àmbit nacional, també destaquen algunes iniciatives i resolucions que mantenen l’esperança per al nou any que comença:

– El tancament definitiu de la central nuclear de Garoña.

– Iberdrola ha sol·licitat el tancament de dues centrals tèrmiques de carbó i s’ha compromès a recolocar el 100% de la plantilla.

– El Govern espanyol realitzarà una nova avaluació sobre l’impacte del projecte d’emmagatzematge de gas al Parc Nacional de Doñana.

– El cost mitjà normalitzat de l’electricitat produïda amb eòlica o fotovoltaica és menys de la meitat que amb carbó i menys d’un terç que la nuclear.

– El Tribunal Constitucional anul·la la indemnització de més de 1.350 milions d’euros per la paralització de la plataforma Castor.

– Inici d’un projecte de declaració d’àrea marina protegida del “Corredor de migració de cetacis del Mediterrani” i la proposta de la Zona Protegida al conveni de Barcelona.

– La superfície destinada a l’agricultura ecològica ja supera els 2 milions d’hectàries.

Després de les bones notícies, sempre hi van les dolentes. El pitjor que destaca Greenpeace del 2017, tant internacionalment com en l’àmbit espanyol és:

– El nivell més alt d’emissions de CO2 en els últims 800.000 anys.

– El retrocés de l’extensió de gel marí de l’Antàrtida, que ha estat en rècord de mínims des de l’existència de registres.

– Donald Trump, que ha decidit excloure els Estats Units de l’Acord de París i reobrir les prospecció petrolíferes a l’Àrtic estatunidenc.

– La Comissió Europea no ha portat a votació la proposta d’ampliar la prohibició del neoniotinoides nocius. Espanya lidera l’abús de plaguicides en l’agricultura i d’antibiòtics per a la ramaderia industrial.

– La taxa mitjana de desforestació de l’Amazònia entre 2013 i 2017 ha estat un 38% més alta que les xifres de 2012. L’expansió agrícola és la principal causa, amb el 65% de les àres desforestades ocupades amb plantacions de soja i pastures per al bestiar.

– LA persecució de l’activisme. Només a Brasil hi ha hagut més de 60 persones assassinades. El crim de Berta Cáceres a Hondures continua impune. A Espanya, es vol involucrar a Juan Clavero, d’Ecologistes en Acció, en un delicte de tràfic de drogues.

– Estudis científics apunten que el Mediterrani té una densitat de plàstics a la superfície comparable a la de les “sopes de plàstic” del Pacífic.

– La sequera. Espanya és ja el país més àrid d’Europa i aquest any ha estat el més sec dels últims 20 anys. La falta de pluja se suma a la mala gestió de l’aigua.

– Els incendis. 2017 ha estat el pitjor any en número de grans incendis forestals. Els episodis de Portugal, Galícia o Califòrnia s’han convertit en emergències socials que es poden repetir fàcilment.

– Els combustibles fòssils. Espanya és l’únic país d’Europa occidental que no es planteja abandonar el carbó. Juntment amb Polònia i Alemanya, és el país amb més centrals tèrmiques e carbó, situades entre les 30 més tòxiques d’Europa. El ministre d’Energia va presentar un esbós del Reial Decret per impedir el tancament de les centrals. Cada espanyol paga més de 400 euros l’any en subvencions a combustibles fòssils. A més, l’Impost al Sol es manté pel veto de Ciudadans.

Però de tot se’n treu alguna cosa positiva, i l’últim que es perd és l’esperança, diuen. Per això, malgrat la situació d’emergència en què vivim, Greenpeace presenta els reptes que ens queden pendents, perquè siguin objectius complerts a finals del 2018:

– Aconseguir una Lley del Canvi Climàtic i Transició Energètica que inclogui el final de l’energia nuclear i del carbó, així com un horitzó 100% renovable per evitar un augment de més de 1,5ºC a finals de segle.

– Tancar els pous il·legals d’aigua, el regadiu sobredimensionat i la contaminació de l’aigua.

– Reduir de manera efectiva, en origen, el plàstic d’un sol ús.

– Establir plans de mobilitat urbana centrats en les persones, a través de sistemes de transport intel·ligent amb menys vehicles privats de combustible fòssil.

– Assumir el risc d’incendis forestals per poder prevenir-los i gestionar-los, així com establir polítiques forestals que tinguin en compte el canvi climàtic i la continuïtat d’uns incendis cada vegada més intensos i freqüents.

– Aconseguir l’àrea protegida més gran del planeta, al Mar de Weddell, a l’Antàrtida.

– Augmentar la protecció de la biodiversistat amb el Tractat dels Oceans, ppamb el suport de Nacions Unides.

– Impulsar la participació efectiva de la ciutadania en la transició energètica, a través de la legislació europea emmarcada en la campanya “Energía neta per a tots”.

– Posar fre a l’hiperconsumisme i consumir menys i millor. Reduir el consum de carn i derivats provinents de la ramaderia industrial i fomentar el consum de productes ecològics i de proximitat.

– Aturar l’entrada de productes procedents de la desforestació i la degradació forestal a la UE, com la fusta, la soja, carn, oli de palma, paper…

– Reforçar la qualitat democràtica dels països, amb un marc legislatiu més just, equitatiu i sostenible.