[foto]
L’objectiu de disposar d’un Pla Estratègic per a la comarca, alineat amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU va sorgir del Consell Comarcal de la Garrotxa, amb l’adhesió i compromís dels vint-i-un municipis de la comarca, doncs la seva participació és clau per elaborar un pla que reculli les diverses realitats del territori. Amb aquesta idea, des dels diversos municipis de la Garrotxa s’han creat espais d’informació a la ciutadania i coordinació i són agents actius per fer arribar el projecte a la seva població
Fem Garrotxa, fem territori resilient
Aquesta primavera de 2021 la Garrotxa convida a pensar en ella, a decidir sobre el seu futur -a curt i llarg termini- i sobretot a actuar per a fer que esdevingui un territori resilient. Per això, Fem Garrotxa proposa crear de manera conjunta el nou Pla Estratègic Participatiu de la Garrotxa 2020-2030, i a fer-ho en base als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)
Així doncs, des del 7 d’abril es pot trobar un punt físic d’informació a cada municipi de la Garrotxa -situat principalment als ajuntaments- on, a banda d’informar-se, es pot recollir i omplir l’enquesta en paper (una enquesta que també es pot trobar en format digital.
També, des dels municipis, es promou la difusió del procés a les escoles a través d’un taller participatiu, amb la voluntat de recollir l’opinió d’infants i joves. Així mateix, es facilita a les entitats i organitzacions de la Garrotxa que puguin aportar de manera col·lectiva la seva veu al procés.
Tots els recursos, tallers i dinàmiques per entitats es poden trobar al web www.garrotxaresilient.cat
16 taules participatives per abordar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en clau garrotxina
Les taules participatives del Fem Garrotxa s’agrupen en 4 grans eixos: (1)Planeta, (2) Persones, (3) Prosperitat, i (4) Pau i Partenariat. Cada eix contempla 4 sessions, sumant un total de 16 taules participatives inspirades en els ODS que proposen debats clau per a la comarca de la Garrotxa.
Les sessions són obertes a tothom i altament participatives, dissenyades amb voluntat d’obtenir informació de valor per al futur Pla Estratègic de la Garrotxa. Es recomana assistir a aquelles taules que siguin més rellevants per als interessos i les motivacions diversos de la població. No calen coneixements específics per assistir-hi, però sí que és recomanable haver-les preparat mínimament: reflexionant sobre el tema proposat i, si és possible, haver-ne pogut parlar amb l’entorn.
Les taules participatives són temàtiques i tenen lloc cada dilluns i dimecres de 6 a 8 del vespre en format virtual, per participar-hi cal inscripció prèvia a www.garrotxaresilient.cat
La comarca de La Garrotxa
Amb una extensió de 735,39 Km2 i una població pròxima als 60.000 habitants (58.620 el 2020) repartida en 21 municipis encapçalats per Olot com a capital, la comarca gironina de la Garrotxa limita amb el Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès el Plà de l’Estany, l’Alt Empordà i el Vallespir, i comprèn l’alta conca del riu Fluvià i les capçaleres dels rius Brugent i Llémena. La Garrotxa contrasta amb les comarques veïnes perquè té un elevat índex d’humitat, amb una pluja anual que oscil·la al voltant dels 1.000 mm.
El nom de la comarca probablement vingui de la paraula “garrotxa” que significa terra aspra, trencada, ja que ja el relleu d’aquesta zona és molt muntanyós, amb bells paratges com els que es troben a la zona volcànica d’Olot, la capital, de gran interès geològic i natural.
La construcció del Túnel de Bracons va contribuir a millorar la connectivitat de la comarca
Tradicionalment, la Garrotxa havia estat una comarca força tancada pel seu difícil accés, una situació que va millorar ostensiblement amb la construcció del Túnel de Bracons, inaugurat el 3 d’abril de l’any 2009, que va permetre unir més ràpidament i facilment la Garrotxa amb Osona, evitant el pas pel coll d’Uria, els túnels de Capsacosta o la collada de Bracons, trajectes que en tots els casos suposaven una hora de camí. Situat a la carretera C-37 (Eix Vic-Olot) i de 4’556 Km de llargada, el túnel de Bracons està situat a la Vall d’en Bas.
[foto]
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa és el millor exponent de paisatge volcànic de tota la península ibèrica. Té una quarantena de cons volcànics d’una edat compresa entre els 10.000 i els 700.000 anys, 10 cràters, 23 cons ben conservats i més de 20 colades de laves basàltiques. L’orografia, el sòl i el clima proporcionen una variada vegetació, sovint exuberant, amb alzinars, rouredes i fagedes de ghran valor paisagístic. El tipus d’arbre que més abunda és l’alzinar muntanyenc. Té una superfície protegida de 15.000 ha, que inclou 11 municipis, 28 reserves naturals, i pretén fer compatible la conservació amb el desenvolupament econòmic, en règim de protecció arran dels impactes de les extraccions mineres, el creixement urbanístic i els abocadors incontrolats de residus.
Una altra zona d’interès especial de la comarca és l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa, declarat per primera vegada com a LIC l’any 1997 i com a xona d’especial prote cció per a les aus (ZEPA) el 2005. Després va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, que aprova la xarxa Natura 2000 a Catalunya. Aquest Pla complementa també el règim normatiu bàsic de protecció establert pel PEIN amb determinacions específiques per a aquest Espai. La seva gestió es realitza mitjançant el Consorci de l’Alta Garrotxa, una entitat creada el 15 de desembre del 2000, que es va constituir per a la protecció i la gestió de l’Espai d’Interès Natural de l’Alta Garrotxa. El Consorci agrupa els 11 municipis que compten amb superfície inclosa dins del Pla d’espais d’interès natural. La seu del Consorci per a la protecció i gestió de l’Alta Garrotxa es troba a la rectoria de Sadernes, dins el municipi de Sales de Llierca.
