Segueix sent urgent un calendari de tancament de les centrals nuclears
el 19 d”octubre de 2014 es complien 25 anys de l’accident més greu sofert per una central nuclear a l’Estat espanyol. Recordar el que va passar és insistir en el greu risc que suposa aquesta forma de generació d’electricitat, que hauria d’abandonar-se de manera planificada el més aviat possible.
El 19 d’octubre de 1989 va marcar la història del sector elèctric de l’Estat espanyol. Un incendi a la central nuclear Vandellòs I avui anomenada, en un intent d’esborrar el seu passat, Centre Tecnològic Mestral, va estar a punt de fer entrar en fase crítica al seu reactor, en afectar greument al circuit de refrigeració, segons va dictaminar en el seu informe el Consell de Seguretat Nuclear (CSN). L’accident va posar en perill la salut i la seguretat dels i les habitants d’aquest país.
En el transcurs dels 25 anys que han passat des de l’accident, algunes persones que en el seu dia encapçalàvem la lluita per tancar la central nuclear, ens hem entossudit a recordar any rere any aquesta data fonamental per al moviment antinuclear, així com també que gràcies a la mobilització de centenars de milers de persones es va aconseguir canviar la intenció inicial de l’empresa i del mateix Govern de reparar la central, forçant la decisió final del seu tancament: l’anunci del ministre Claudio Aranzadi sobre la inviabilitat de tornar-la a posar en funcionament.
Amb el tancament i posterior desmantellament de la Vandellòs I, els i les antinuclears establírem un precedent i vam guanyar una important batalla, però no la guerra en contra d’aquestes instal•lacions, la qual cosa encara ara sembla estar prou lluny.
Pressions del lobby nuclear
La situació actual del conjunt de les instal•lacions nuclears de l’Estat espanyol és pitjor que fa 25 anys. L’amenaça de reobertura de Garoña pot crear un greu precedent i arrossegar darrere a les altres centrals. El lobby nuclear, veient com s’han esgotat les vies per construir noves plantes nuclears, està pressionant per ampliar el període d’explotació de les que estan funcionant fins a seixanta i fins i tot més anys, desafiant al sentit comú.
El que no ha aconseguit la tecnologia d’Estats Units i el Japó (on molt poques centrals han superat els 40 anys de vida), ho vol fer la Societat Nuclear Espanyola (SNE). Així ho va anunciar a Reus al setembre de 2013, durant la seva 39è Trobada Anual. Aquest anunci només pot ser considerat com una temeritat en un país on la inversió en investigació és una de les més baixes dels països occidentals. La irresponsabilitat de la SNE amenaça directament la seguretat d’una ciutadania cada vegada més conscient dels perills de l’energia nuclear, tant per les grans catàstrofes de Txernòbil i Fukushima com pels reiterats incidents deguts al deficient funcionament de les centrals nuclears de l’Estat espanyol.
La crisi de Fukushima, encara oberta al Japó, va tornar a posar sobre la taula el que les persones antinuclears sempre hem tingut clar: la necessitat de prescindir d’aquest tipus d’energia. Catàstrofes anteriors, com la de Txernòbil el 24 d’abril de 1986, ja van posar en evidència la inseguretat i perill d’aquest tipus d’instal•lacions. Tres anys després, l’accident de Vandellòs I va fregar la tragèdia; la fortuna i els bombers la van evitar.
Campanya 25 anys
La campanya va arrencar el setembre de 2013, amb motiu de l’esmentada reunió anual de la SNE reanomenada per la campanya com a “brutícia nuclear espanyola” . Es van realitzar actes paral•lels contra l’energia nuclear i a favor de les energies renovables, així com una concorreguda concentració de protesta.
La campanya pel 25è aniversari de l’accident de Vandellòs I no vol ser un exercici de nostàlgia del moviment antinuclear, sinó de memòria. La memòria és imprescindible perquè un succés com aquest no torni a passar. Un accident pot deixar de ser considerat com a tal si es donen mostres de negligència, comportament irresponsable i desinterès per la seguretat i la vida de les persones, assenyalava la plataforma “Tanquem les Nuclears 100% Renovables” en un informe sobre l’accident. Totes aquestes circumstàncies es van donar en el cas de Vandellòs I.
L’informe del CSN de 1990 detalla com, a partir de juny de 1986 i amb motiu de l’anàlisi de la catàstrofe nuclear de Txernòbil, es va demanar a totes les nuclears en funcionament que apliquessin una sèrie de mesures correctores i modificacions de seguretat a les seves instal•lacions. Aquests requeriments es van remetre almenys quatre vegades per escrit a la Direcció de Vandellòs I entre 1986 i 1989, a més d’un nombre indeterminat de vegades de forma verbal, durant les reunions mantingudes entre empresa i CSN. Però no es van arribar a aplicar de manera completa i dos d’aquests requeriments ignorats van ser els causants directes de l’extensió de l’incendi que va originar l’accident.
Sota el lema “Després de Fukushima, Tanquem les Nuclears” la campanya ve activant la lluita antinuclear amb activitats en diferents localitats del territori català. Es porta a terme en un nou context de crisi i pobresa energètica que evidencia el fracàs del model energètic actual, basat en l’energia nuclear i els combustibles fòssils,encara que ja estan provades les alternatives per a un gir urgent en la política energètica cap a fonts renovables i netes. La sobirania energètica, la descentralització i autoproducció i el cooperativisme són algunes de les propostes que han sorgit en diversos dels debats realitzats. Així com l’oligopoli elèctric, la realitat sobre l’accident de Fukushima, la problemàtica dels residus radioactius o la intenció de la SNE d’allargar la vida activa dels reactors nuclears a 60 anys.
La difusió dels actes s’ha fet simultàniament per part de cada entitat organitzadora amb els seus propis mitjans de difusió i a través del blog de la campanyaVentana nueva. També s’ha promogut una moció demanant un calendari de tancament de les centrals nuclears a través dels ajuntaments.
