El nou Parc Natural suposa una superfície de 8192 hectàrees i aplega els municipis de Torroella de Montgrí, Pals, Bellcaire, L’Escala, Palau Sator, Ullà, Fontanilles i Gualta, a les comarques del Baix i l’Alt Empordà. Per al Departament de Medi Ambient de la Generalitat, la declaració de Parc Natural per al conjunt dels tres espais, el Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, ha de proporcionar recursos i eines per evitar la seva degradació.

El conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, ha presentat (Torroella de Montgrí, 8-1-2010) el projecte de llei de creació del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, davant de diputats de la demarcació i alcaldes dels municipis inclosos dins del Parc. El nou Parc Natural presenta la diversitat dels ambients propis del litoral de Catalunya, amb penya-segats calcaris, platges de còdols, espais marins de fons rocós i de fons sorrenc, aiguamolls i dunes, illes i illots.
El conseller Baltasar ha destacat la gran importància que tindrà la creació del Parc Natural per a l’Alt i el Baix Empordà, per la protecció del seu patrimoni natural, així com per al desenvolupament socioeconòmic de la zona, en tant que es tracta d’una oportunitat de futur. El Govern de Catalunya va acordar aquesta setmana la seva tramitació al Parlament de Catalunya.
Des de Salvem l’Empordà valoren “molt positivament la creació del nou Parc Natural del Montgrí, Medes i Baix Ter” ja que ho consideren una iniciativa necessària per evitar la degradació permanent dels valors naturals i culturals propis d’aquest espai terrestre i marí. Des de l’organització ecologista entenen “que un Parc Natural ha de ser una figura de protecció especial de caràcter integrador amb els usos tradicionals, les activitats existents i els habitants de la zona”.  En aquest sentit, Salvem l’Empordà ja van presentar al•legacions a l’avantprojecte per demanar l’ampliació dels límits proposats per tal de fer realment efectiva la connexió ecològica entre el aiguamolls del Baix Empordà i l’Alt Empordà. De fet, la declaració del nou Parc dóna resposta a una reivindicació històrica d’aquest col•lectiu ecologista. Pel que fa a les administracions de la zona, la majoria d’ajuntaments celebren la creació del nou parc, tret de l’ajuntament de l’Escala que entén que ja hi ha moltes zones protegides en aquest territori.

El territori
El nou Parc s’extén per terra a les comarques gironines del Baix Empordà, en un 72% i en un 4% a l’Alt Empordà. La resta (23%) correspon a superfície marina. Per municipis, més de la meitat del nou Parc (un 55%) correspon a Torruella de Mongrí, i la resta es reparteix entre les poblacions de Pals (7%), Bellcaire (6%), l’Escala (4%), Palau Sator (1%), Ullà (1%), Fontanilles (1%), i Gualta (0,1%).

La declaració del nou Parc amplia la protecció que fins ara hi havia a les Illes Medes, reconeixent la part terrestre de les Illes com a reserva natural integral, una zona que fins ara només estava protegida pel PEIN. La declaració de reserva natural integral de la part emergida significa, però, que només es podrà accedir i actuar a la zona amb autorización prèvia de l’òrgan gestor del Parc Natural.
El Govern ha expresat la seva voluntat de crear un espai d’interpretació del medi natural i socioeconòmic del Parc Natural a la població de l’Escala, a l’actual edifici de Mas Vilanera, que fa de nexe amb el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Els valors naturals del nou Parc Natural
La creació del nou parc amplia la protecció que fins ara oferia el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) a les Illes Medes. En concret, el PEIN defineix l’àmbit del Montgrí com un dels espais naturals amb una notable singularitat geològica, on, a més, hi ha la població més nombrosa a Catalunya del ratpenat de cova (Myniopterus sp.). De les illes Medes, destaca la notable diversitat del medi litoral i marí català, tant de les comunitats emergides (amb presència de plantes molt rares i endèmiques i importants colònies d’ocells) i submergides (en què, juntament amb l’àmbit marí del Montgrí, són representades la pràctica totalitat de les comunitats bentòniques del golf de Lleó) com dels paisatges insulars i submarins, de gran bellesa i singularitat.
D’altra banda, els aiguamolls del Baix Empordà es descriuen al PEIN com un medi irrepetible com a formació geològica en què, a part del sistema de llacunes litorals, destaca el sistema de dunes continentals i litorals, on hi ha una de les millors representacions a Catalunya de la vegetació psammòfila i algunes espècies de fauna i flora molt rares. Es tracta d’un medi poc representat a Catalunya que, a més, té una gran importància zoogeogràfica.

Geologia
L’àmbit del Parc presenta una gran diversitat geològica pel que fa a la variabilitat de materials (d’èpoques i origen diversos), estructures, processos i ambients sedimentaris (palustre, fluvial i marí), i, a més, les estructures geològiques terrestres també tenen continuïtat i es reconeixen en l’àmbit marí.
El massís del Montgrí està format de materials calcaris en què s’han desenvolupat estructures càrstiques, com coves i avencs. Aquest massís calcari compon una façana litoral de costa rocosa alta, amb penya-segats de gairebé 100 m d’alçada, sotmesa a una forta pressió dinàmica del mar. Les illes Medes són pròximes al litoral i formen part del front d’encavalcament del Montgrí, és a dir, representen la part emergida de la prolongació del massís en el mar. Els aiguamolls del Baix Empordà se situen entre el massís del Montgrí i les muntanyes de Begur, i s’han desenvolupat sobre la plana al•luvial originada pels sediments aportats pels rius Ter i Daró. En aquest sector, és possible visualitzar un procés geològic que continua en els nostres dies, fruit de la interacció entre els aportaments fluvials i la dinàmica marina. Es poden observar uns ambients i subambients sedimentaris que, malgrat l’acció antròpica, conformen una plana deltaica en sentit ampli.

Flora, vegetació i hàbitats
La vegetació i flora del Parc es caracteritza, com la resta d’elements del patrimoni natural d’aquesta zona, per una extraordinària diversitat. Això es tradueix en una gran riquesa d’hàbitats, de comunitats vegetals i d’espècies de flora, de tàxons que en molts casos són endèmics. Cal citar la presència de deu espècies de flora i totes les espècies del gènere Limonium declarades estrictament protegides pel PEIN i d’altres espècies rares en el context català i ibèric, com ara el margalló (Chamaerops humilis), la nimfa blanca (Nymphaea alba) i Stachys maritima.
També cal destacar que dins el Parc s’emplacen comunitats vegetals d’especial interès, com ara garrigues, poblaments rupícoles, prats mediterranis, pradells terofítics, vegetació psamòfila i halòfila, comunitats marjals i hidrofítiques, formacions higròfiles d’aiguamolls mediterranis, vegetació helofítica i de ribera, i dunes amb vegetació escleròfila (de dimensió reduïda però de gran interès).

En el medi marí, els alguers de Posidonia oceanica són presents al llarg de la costa del Montgrí i les illes Medes, tant en fons sorrencs com rocosos. D’altra banda, al golf de l’Estartit es localitza un alguer de Cymodocea nodosa i una cornisa calcària de Lithophyllum lichenoides que es troba al perímetre de les Medes i en alguns punts de la resta del litoral, especialment a la zona del cap d’Ultrera. Finalment, cal destacar la presència de corall vermell i gorgònies del gènere Paramunicea, ja que constitueixen la comunitat més fràgil i de creixement més lent.

Fauna
Atesa la variabilitat d’ambients, la fauna present al Parc és molt diversa. A l’àmbit marí, hi ha un centenar d’espècies de peixos, essencialment bentònics i litorals, dels quals, per la seva vulnerabilitat, destaquen els ciclòstoms (llampreses), els condrictis (rajades, taurons, agullats, escurçanes, milanes, mantes, guilles, gats, etc.) i alguns osteïctis (cavallets de mar, peixos lluna, corballs, anguiles, tonyines, neros, sargs imperials i dèntols, entre d’altres). També cal destacar les tortugues marines, que ocasionalment s’hi poden albirar. De peixos continentals, hi trobem l’espinós, la bagra, la carpa, el gardí, el peix sol, la gambúsia, el fartet (reintroduït), el barb de l’Ebre i l’anguila. També cal esmentar que en l’àmbit del Parc té lloc l’aprofitament professional de l’angula.
Atesa la vinculació dels amfibis al medi aquàtic, aquest grup ha patit molt els efectes de la contaminació de les aigües i actualment hi ha una desena d’espècies d’interès, algunes molt escasses. Quant als rèptils, es té constància de la presència de 15 espècies (3 quelonis, 7 saures i 5 ofidis), tot i que també s’ha observat una reducció de les poblacions de les espècies lligades al medi aquàtic.

Les aus tenen una especial rellevància al Parc, tant en nombre d’espècies com d’individus. Entre el Montgrí i les Medes, s’han comptabilitzat 189 tàxons (cal destacar rapinyaires, marines i rupícoles). A la zona d’aiguamolls, s’han observat 245 espècies (cal destacar les aus aquàtiques i limícoles durant l’estació hivernal).

De mamífers, n’hi ha més d’una cinquantena d’espècies, de les quals 13 són quiròpters. També s’ha constatat la presència de turó i llúdriga a la zona d’aiguamolls.

Àrees d’especial interès paisatgístic
L’àmbit del Parc destaca per la important diversitat paisatgística. Al massís del Montgrí, element predominant en alçada, s’afegeix la plana al•luvial del baix Ter, amb les illes Medes com a element insular a poca distància. El Montgrí és un element diferenciat i alhora una confluència d’elements singulars com els penya-segats litorals, amb la vegetació rupícola associada i vistes panoràmiques de gran qualitat. També destaquen els penya-segats interiors, la duna continental que travessa el massís, les petites masses de pinedes, les formacions arbustives, els pedregars en zones de fort pendent i els conreus.
Els aiguamolls emmarquen paisatges propis de les zones humides amb aiguamolls i arrossars, des d’on es veu al fons la silueta del Montgrí. D’altra banda, la zona litoral, com les dunes, gaudeix del teló de fons de les illes Medes, cosa que comporta un paisatge de gran qualitat i únic a Catalunya.

En conjunt, aquests espais són un referent del paisatge del Baix Empordà, fet que representa un valor en si mateix.

Els béns i serveis que ofereix el futur Parc Natural
Un dels beneficis que comporta la conservació d’un espai natural és el reconeixement dels recursos que ofereix la conservació d’aquesta diversitat biològica, és a dir, els béns i serveis que aporta al nostre benestar i qualitat de vida. Aquesta és la filosofia del Programa per a l’avaluació dels ecosistemes del mil•lenni impulsat per Nacions Unides. Aquest Programa pretén generar informació sòlida, validada científicament, perquè els gestors, els polítics i el públic en general siguin conscients de les conseqüències que els canvis en els ecosistemes del planeta tenen sobre el benestar humà, i, d’altra banda, oferir opcions per assimilar aquests canvis. El Programa de Nacions Unides reconeix i classifica els béns i serveis que ofereixen els espais naturals. Són de quatre tipus, principalment els d’abastament, els de suport, els de regulació i els socioambientals.