Es presenta el futur Eix de la Conreria que ha d’unir el Vallès amb el Barcelonés

Els estudis del nou vial, que es sotmetran a informació publica aquesta primavera, dibuixen una construcció d'11 quilòmetres de longitud i 4 carrils de circulació, amb un viaducte de 600 metres sobre el Besòs i un túnel de 3 quilòmetres a la Conreria. El nou eix, que ha de permetre la connexió de les comarques del Vallès i el Baix Maresme amb el Barcelonés sense passar per Barcelona, connectarà amb vies com la C-59, l'AP-7 i la C-17 facilitant també les comunicacions de més llarg recorregut.

El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, ha presentat els estudis del futur eix de la Conreria (B-500) entre Badalona i Santa Perpètua de Mogoda (5-3-2010). Aquest eix, que tindrà prop d’11 quilòmetres de longitud i comptarà amb quatre carrils de circulació, permetrà millorar la mobilitat, tant en vehicle privat com en transport públic, entre el Vallès, el Baix Maresme i el Barcelonès i descongestionar els accessos a la ciutat de Barcelona. La construcció d’aquest eix comportarà una inversió estimada en 400 MEUR.

El DPTOP, mitjançant l’empresa pública Tabasa, està ultimant la redacció de l’estudi informatiu i l’estudi d’impacte ambiental corresponents a aquesta actuació, un cop s’ha sotmès a consulta ambiental prèvia. Aquests estudis se sotmetran a informació pública durant la primavera vinent, per tal que les administracions, particulars i entitats presentin les propostes que considerin oportunes.

Millora de la mobilitat privada i col•lectiva
El nou eix de la Conreria donarà resposta a les noves necessitats de comunicació entre les comarques del nord de l’Àrea Metropolitana, entre les quals hi ha una gran intensitat de relacions econòmiques i socials. Les infraestructures viàries actuals en aquest entorn presenten una congestió elevada; així, la posada en funcionament d’aquest eix millorarà globalment la mobilitat privada i col•lectiva en el conjunt de l’àrea metropolitana i facilitarà els intercanvis i el desenvolupament econòmic de la zona.

Es preveu que el nou eix doni servei a una mitjana d’uns 25.400 vehicles diaris, que actualment utilitzen majoritàriament el Nus de la Trinitat, la B-500 o la carretera de la Font de Cera. A més, en trencar amb l’estructura radial de les vies d’alta capacitat de l’àrea metropolitana, descongestionarà els accessos a Barcelona. En aquest sentit, s’estima que la seva entrada en servei pot reduir en un 15% la circulació actual en el nus de la Trinitat, per on circulen més de 100.000 vehicles cada dia.

Paral•lelament, l’Eix de la Conreria, comportarà una major fluïdesa del trànsit i una reducció dels temps de trajecte, enconnectar més directament àrees del Vallès i del Barcelonès sense passar per Barcelona. Com a exemples, es calcula que el trajecte d’un vehicle entre Badalona i Mollet del Vallès passarà dels 30 minuts actuals als 17 i entre Badalona i Granollers, dels 40 als 25 minuts. Paral•lelament, en connectar amb vies com l’AP-7 i la C-17, el nou eix facilitarà les comunicacions de recorregut més llarg cap a Girona o Vic, des d’aquest àmbit.

La nova infraestructura ofereix l’oportunitat de potenciar l’oferta de transport públic col•lectiu, especialment entre el Barcelonès nord i el Vallès Oriental, amb la millora dels itineraris existents i la creació de noves línees d’autobús amb freqüències de pas i temps de desplaçament competitius.

El traçat
La nova via d’alta capacitat abastarà els termes municipals de Badalona, Tiana, la Llagosta, Mollet del Vallès, Sant Fost de Campsentelles i Santa Perpètua de Mogoda. La seva configuració es divideix en dos trams: uns 2,5 quilòmetres quilòmetres corresponen a l’adequació i millora de les prestacions de l’actual C-59 entre l’AP-7 i la C-33 i uns 8 quilòmetres, a una via de nou traçat fins a Badalona, que salva la carena de la Conreria amb un doble túnel.

Adequació de la C-59: El traçat s’inicia a l’enllaç de la C-59 amb l’AP-7, al terme de Santa Perpètua de Mogoda. En aquest tram inicial, s’adequa la carretera actual i es reordenen els accessos. En aquest sentit, es preveu la formació de calçades laterals distribuïdores del trànsit, que facilitaran la connexió entre la rotonda de la CIM Vallès i la C-33. Així mateix, es remodelarà el nus de Mollet del Vallès per tal de connectar el nou eix amb la C-17, la C-33 i l’N-152a.

Viaducte sobre el Besòs: A continuació, l’eix creua el riu Besòs amb un viaducte singular de 600 metres de longitud. Passat el riu, es preveu un enllaç amb la carretera BV-5001, de la Roca del Vallès. Entre aquest punt i la boca nord del túnel de la Conreria, es forma un altre enllaç, amb el nucli de Sant Fost de Campsentelles, que inclou un viaducte de 155 metres de longitud.

Túnel de la Conreria: El túnel de la Conreria permet travessar la serralada Litoral sense afectar l’Espai d’Interès Natural de la serralada de Marina. Tindrà una longitud d’uns 3 quilòmetres i estarà format per dos tubs, un per a cada sentit de la circulació, amb dos carrils cadascun. Els túnels disposaran de les tecnologies més avançades de gestió, seguretat i control, així com de filtratge de l’aire i d’eliminació de partícules en suspensió.

Connexió fins a Badalona: Segons el traçat considerat més òptim als estudis que s’estan ultimant, un cop passat el túnel de la Conreria, el traçat creua la riera de Montalegre i connecta mitjançant l’enllaç Badalona nord amb la carretera B-500, el camí dels francesos a Tiana, la urbanització de Mas Ram, la B-20 i la xarxa viària de Badalona. Finalment, el nou eix se situa entre dos passos superiors existents de la B-500, que s’aprofiten, creua la B-20 amb un pas inferior i enllaça amb la trama urbana mitjançant una rotonda, que permetrà millorar la connexió amb la C-31.

Comparteix-me:

L’Amazònia i les Amazònies al CCCB

El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona obre durant uns mesos una finestra a l'Amazònia, millor dit, a les Amazònies, perquè són moltes, perquè està repartida en 9 estats, perquè...

Airgilab, un regenerador d’aire d’edificis amb cultius hortícoles 

Un hivernacle d’agricultura urbana connectat a l’aula 3.07 i a un despatx de l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT) absorbeix el CO2 d’aquests espais i, mitjançant...

COP29: a la recerca d’un consens en temps de descompte

Com cada any, la COP29 no ha pogut finalitzar en la data prevista per les dificultats d'arribar a un consens. El motiu: el finançament insuficient per als països en vies...