Els refugis climàtics exteriors, situats en alguns parcs del territori metropolità, disposen d’una regulació tèrmica natural, ja que la presència d’aigua, de vegetació arbòria densa i de terreny permeable actuen com a reguladors de la temperatura i permeten gaudir d’un ambient més fresc. En un context d’augment d’onades de calor, disposar d’un espai públic funcional és fonamental per salvaguardar la salut i el benestar de les persones. Gràcies a la presència de vegetació, els espais verds tenen una temperatura inferior a la d’altres espais urbans i generen un efecte refrescant que s’estén pel seu entorn proper, que en funció de la grandària de l’espai verd és més o menys ampli.

En general, els espais verds amb una presència de vegetació moderada poden tenir una diferència d’uns 2-3 °C (durant el dia) respecte a zones sense vegetació. Aquesta diferència de temperatura s’incrementa després de la posta de sol, sobretot en llocs menys humits, on la temperatura pot baixar fins a 5 °C, i en alguns casos fins a 6,5 °C.

Els refugis climàtics exteriors també resulten molt adequats davant de la presència, encara activa, de la covid-19, ja que són espais oberts i segurs que ajuden la ciutadania a protegir-se de la calor.

No tots els parcs serveixen com a refugis climàtics: cal que disposin d’una bona densitat d’arbres caducifolis, que són els que ajuden a rebaixar la temperatura, i que tinguin làmines d’aigua (llacs, estanys, basses…) i un sòl d’un material permeable que afavoreixi l’evapotranspiració.

Els refugis climàtics de la XMRC oferiran a la ciutadania, en especial a la població més vulnerable a les onades de calor, espais adequats per recuperar-se de l’estrès tèrmic que provoquen les altes temperatures sobre el cos humà. Aquests equipaments i espais públics podran acollir la població en general, però prioritzen les persones vulnerables a les altes temperatures, com la gent gran, els nadons o els malalts crònics.

Els refugis no estaran actius només durant els episodis oficials d’onada de calor (períodes de més de tres dies seguits de temperatures extremes), sinó també durant la resta de dies calorosos aïllats.

L’objectiu general de la XMRC és que qualsevol persona resident a l’àrea metropolitana de Barcelona disposi d’un d’aquests refugis a menys de 10 minuts a peu des de casa seva.

Ara, el 72 % de la població metropolitana viu a 10 minuts caminant d’un equipament públic (330 refugis interiors potencials, encara que actualment no estiguin integrats a la XMRC.

La població més gran de 65 anys que viu a menys de 10 minuts caminant d’un refugi interior potencial és del 71 %, i de qualsevol equipament de refugi climàtic (interior o exterior, amb 990 refugis potencials), és del 85 %.

Pel que fa a la població infantil, la població de menys de 5 anys que viu a menys de 10 minuts caminant d’un potencial refugi interior és del 67 %, i de qualsevol refugi climàtic, del 85 %.

Orígens de la XMRC

El punt de partida de la xarxa metropolitana de refugis climàtics és un “grup motor” (grup de treball) format per l’AMB i set municipis metropolitans, que van impulsar la creació d’aquest projecte. Es tracta dels municipis de Badia del Vallès, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat, Montcada i Reixac, Sant Boi de Llobregat i Viladecans.

El primer pas del grup motor ha estat la posada en servei dels primers 20 refugis climàtics aquest estiu del 2021. Les accions han consistit a identificar els equipaments i els espais verds més adequats per convertir-se en refugis climàtics. Posteriorment, l’AMB ha obert al seu web l’espai de consulta de la XMRC, en el qual hi ha informació sobre:

Propers passos de la XMRC

L’estiu del 2022 s’espera que tots els municipis metropolitans se sumin a la iniciativa. En aquesta línia, el Pla de sostenibilitat ambiental (PSA) aprovat per mobilitzar inversions cap a una transició verda serà clau per rehabilitar equipaments, renaturalitzar espais i enverdir les ciutats en clau climàtica.

ESTRATÈGIES METROPOLITANES DE LLUITA CONTRA LA CALOR EXTREMA

L’AMB, que té presents els riscos del canvi climàtic sobre la salut de les persones, desenvolupa totes les seves competències amb criteris de sostenibilitat i posa a disposició de a població diverses eines per fer front als efectes negatius que es produeixen, d’acord amb el Pla clima i energia 2030. Així, l’AMB ja ha assistit 11 municipis metropolitans en la redacció dels seus plans d’adaptació al canvi climàtic (PLACC), tenint en compte les singularitats de cada població.

El Compartim un Futur, un programa d’educació ambiental de l’AMB, ofereix diverses activitats per a públic escolar i adult centrades a millorar l’eficiència energètica a la llar i evitar contribuir al canvi climàtic des de casa. Fins i tot incorpora una activitat presencial basada en l’anàlisi dels refugis climàtics exteriors (parcs), anomenada El refugi climàtic de la Dra. Shiva.

L’AMB també disposa de diverses publicacions per aprofundir en el fenomen de les onades de calor i els factors que les provoquen, com estudis sobre les illes de calor i sobre els efectes d’aquests episodis en la salut.

ONADES DE CALOR MÉS FREQÜENTS I AMB EFECTES NEGATIUS PER A LA SALUT

El canvi climàtic implicarà un increment en la freqüència i la intensitat de les onades de calor a casa nostra. En aquest sentit, la península Ibèrica i, en especial, Catalunya patiran d’una manera més evident els efectes de l’escalfament global.

En els últims 36 anys s’han comptabilitzat 10 onades de calor al territori metropolità, de manera que cada 4 anys es produeix un episodi d’altes temperatures extremes. D’aquestes 10 onades, 7 s’han produït en els últims 16 anys, fet que comporta una freqüència de més d’una onada de calor cada 2 anys. L’última onada de calor extrema a la metròpolis de Barcelona va ser entre el 25 i el 29 de juny del 2019, amb 43,5 ?C a Castellbisbal, 37,7 ?C a l’Observatori Fabra de Barcelona o 36 ?C a Viladecans.

Les onades de calor repercuteixen directament en el confort i influeixen en l’estat de salut de la població. La calor extrema pot provocar descompensació de malalties cròniques, deshidratació o esgotament, fet que també implica un augment dels ingressos hospitalaris. Tots aquests efectes sobre la salut són immediats o acostumen a ocórrer pocs dies després de l’episodi d’altes temperatures.

L’augment de la mortalitat és un efecte directe de les onades de calor. En aquest sentit, un estudi internacional de la Universitat de Berna i l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres, amb la participació de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), conclou que el 37 % de les morts relacionades amb la calor durant el període 1991-2018 són conseqüència del canvi climàtic. Aquest informe també constata que moren 700 persones anualment a Espanya com a conseqüència de les altes temperatures, 94 de les quals a Barcelona.