El nou impost als envasos de plàstic d’un sol ús

L'1 de gener ha entrat en vigor el nou impost als envasos de plàstic d'un sol ús. Per cada quilo de plàstic no reutilitzable s'haurà de pagar 45 cèntims. Les empreses que fan servir aquest tipus de material ja han anunciat que l'aplicació d'aquest impost repercutirà directament en les persones consumidores mentre que els sectors de consum demanen que s'ajorni l'entrada en vigor d'aquest nou impost mediambiental. A Catalunya, cada persona genera a l'any 550 quilos d'envasos lleugers, és a dir uns 2 quilos al dia.

El nou impost anomenat “Impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables ha entrat en vigor des de començament d’any a tot l’Estat espanyol, inclosos els territoris forals de Navarra i País Basc. Forma part de la Llei de Residus i sols contaminants per una economia circular. Va ser publicada en el BOE (Butlletí Oficial de l’Estat) el 8 d’abril del 2022 i té com a objectiu el foment de la prevenció, la generació de residus de plàstic no reutilitzables i el foment de reciclat de residus plàstics. En concret pretén reduir en pes, respecte al 2010, un 13% dels residus generats l’any 2025 i el 15% el 2030.

L’impost l’han de pagar tant als fabricants o distribuïdors d’envasos de plàstic com també als importadors o compradors intracomunitaris d’aquest tipus de productes

L’impost afecta els envasos no reutilitzables que continguin plàstic (tant si s’adquireixen buits com si protegeixen una mercaderia); productes plàstics semielaborats destinats a l’obtenció d’envasos; els productes que continguin plàstic destinat a permetre el tancament, la comercialització o la presentació d’envasos no reutilitzables (per exemple, taps).

Queden exclosos els plàstics dels productes sanitaris i farmacèutics i els plàstics que formen part integrant d’un producte i siguin necessaris per contenir, sustentar o preservar l’esmentat producte durant tota la seva vida útil.

La base imposable es calcularà en funció de la quantitat de plàstic no reciclat, expressada en kilograms, que continguin aquests productes. A aquesta base imposable, li serà d’aplicació un tipus impositiu de 0,45 euros per kilogram.

Segons indica en un comunicat l’assessoria Vilar Riba, el nou impost “suposarà, a banda d’un increment en la càrrega tributària, noves obligacions fiscals per la gran majoria de contribuents, que no es traduiran només en presentar les autoliquidacions periòdiques sinó també crear nous procediments de control del plàstic no reciclat contingut en aquests productes, per poder així autoliquidar l’impost correctament”

I afegeix que “Segons sembla, tant els fabricants, com els qui realitzin adquisicions intracomunitàries d’aquests productes hauran de presentar les corresponents autoliquidacions coincidint amb els períodes de liquidació de l’IVA. Els contribuents que facin importacions d’envasos de plàstic no reutilitzable, per la seva banda, podran liquidar aquest impost a la duana sense ser necessària, d’entrada, la presentació de cap mena d’autoliquidació”.

El nou impost repercutirà en les persones consumidores

Els fabricants de caixes de plàstic, taps per ampolles, envasos, cintes d’embalatge o films ja fa mesos que estan en peu de guerra davant d’aquest nou impost. Asseguren que es tracta d’un sobrecost que s’afegeix al que ja estan assumint des de fa mesos amb els elevats preus de l’energia, el transport i les matèries primeres i que, per tant, l’impost l’acabarà pagant el consumidor.

L’empresa Menshen, especialitzada en envasos i embalatges de plàstic i que cada any utilitza més de 5.000 tones de plàstics per a la fabricació de milions de càpsules de cafè i taps per a detergents o xampús considera que el nou impost els suposarà un cost addicional de 2 milions d’euros anuals “que haurem de repercutir en el preu final del producte als nostres clients perquè no podem assumir tant marge”, ha indicat a Televisió de Catalunya la directora general de Menshen, Hansulrich Zellmer.

Ajornar l’impost

Organitzacions agràries com Asaja, COAG, UPA, cooperatives agro-alimentàries i associacions com Aecoc, ACES, Anged, Asedas, FIAB, Adelma, Stanpa i EsPlàstics ja han reclamat al govern que ajorni l’aplicació d’aquest impost com s’ha fet per exemple a Itàlia.

La indústria de l’alimentació és un dels sectors més perjudicats per aquest nou impost perquè el plàstic és present en la majoria d’envasos. Associacions que representen als sectors de l’alimentació, drogueria, perfumeria, hostaleria, tèxtil o automoció ja fa mesos que analitzen l’impacte empresarial d’aquest nou impost. Tenen clar que primer hauran d’assumir ells l’encariment dels productes, però que després l’hauran de repercutir en el consumidor final.

“És el pitjor moment per a la indústria, ja que està patint uns sobrecostos enormes i ens farà restar competitivitat amb la resta de socis europeus” ha indicat a Televisió de Catalunya, Josep Maria Bonmatí, director general de l’associació de fabricants i distribuïdors (AECOC).

Aposta per materials biodegradables

Els sectors de l’alimentació, la cosmètica o el tèxtil, els més afectats pel nou impost asseguren que ja fa temps que aposten per la reducció del plàstic i que estan adoptant mesures amb la recerca i utilització de materials alternatius pels envasos.

Altres aspectes de la Llei de Residus

A banda de l’impost del plàstic la Llei de Residus i sols contaminants per una economia circular té altres aspectes a tenir en compte.

La llei ratifica la prohibició de comercialitzar diversos elements d’un sol ús com, entre altres, coberts, plats, palletes, agitadors de begudes de plàstic, escuradents, agitadors de begudes de plàstic, pals per subjectar globus, bastonets de cotó -excepte en l’àmbit sanitari-, o recipients i gots de poliestirè.

Des d’aquest 1 de gener tots els establiments d’alimentació que venguin productes frescos i begudes i aliments cuinats estan obligats a acceptar l’ús de recipients reutilitzables com ara bosses, tuppers o ampolles, entre altres, adequats al producte que es compri i degudament higienitzats. La llei també obliga a les botigues d’alimentació que tinguin més de 400 metres quadrats a dedicar, com a mínim, un 20% del seu espai a la compra de productes a granel.

Des del 10 d’abril de l’any passat els bars i restaurants estan obligats a oferir gratuïtament aigua de l’aixeta.
També s’amplia i augmenta les sancions per abocar brossa al medi natural fora dels contenidors o la gestió incorrecta de materials perillosos. Les multes són de fins a 2.000 euros per a casos lleus, de 100.000 per a greus i de fins a 3,5 milions per a molts greus. En el cas dels residus perillosos les multes van dels 20.000 euros pels casos lleus fins als 600.000 pels greus.

Comparteix-me:

Unes 200 espècies vegetals floreixen fora de temporada a Catalunya

Més de 200 espècies de plantes de 138 municipis catalans han florit quan no els tocava durant el darrer any i preferentment a les comarques del Tarragonès, el Baix Empordà...

L’oceà Àrtic s’està “atlantificant” a causa del canvi climàtic

L’expedició internacional Biodiversidad Global de Calcificadores Planctónicos Marinos (BIOCAL), encapçalada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), ha aportat noves evidències sobre un...

Risc per fortes ventades a les comarques del sud de Catalunya

Protecció Civil activa l'alerta del Pla VENTCAT davant la previsió de fort vent dimecres gairebé a tota la meitat sud de Catalunya. L'episodi pot comportar ratxes de 72 km/h. Es...