[foto]
En ple debat per la composició d’un nou govern a l’estat espanyol, les entitats de l’Alianza Residuo Cero, al costat dels moviments internacionals Zero Waste Europe i Break Free From Plastic, han volgut llançar un clar missatge als futurs membres de l’executiu: és el moment d’acabar amb els envasos d’un sol ús que contaminen el nostre entorn seguint la línia marcada per les noves directives europees i posant en marxa eines eficaces com el Sistema de Dipòsit. En un manifest signat per entitats socials nacionals i internacionals, l’Alianza Residuo Cero fa una crida per implementar un model d’economia circular en el qual tots els envasos puguin conservar el valor dels seus materials i no acabin contaminant el nostre medi natural a través d’una eina com el Sistema de Dipòsit, que ja funciona amb èxit en més de 40 regions de tot el món. Aquesta eina, a més, ha de permetre assolir un objectiu de reutilització per als envasos de begudes del 70% per a 2025 i ha d’intentar ampliar-se a tasses i tota mena d’envasos.
El Sistema de Dipòsit equival a la pràctica duta a terme a Espanya fins als 80 de ‘retornar el casc’. Es tracta d’un sistema mitjançant el qual les persones consumidores que compren un producte paguen una quantitat addicional de diners (dipòsit) que els serà reemborsat en retornar l’envàs o producte al comerç.
En alguns països europeus gràcies a aquest sistema, s’aconsegueixen les taxes més altes de recollida selectiva: al voltant del 90%. I aquest és un fet fonamental si atenem que, a través de la nova legislació europea contra els plàstics d’un sol ús, en 2029 s’haurà de complir amb l’objectiu de recollir selectivament el 90% de les ampolles de plàstic, arribant prèviament al 77% en 2025 i sent obligat que totes les ampolles de begudes siguin produïdes amb un 30% de contingut reciclat en 2030. Espanya ha de transposar aquesta directiva abans de finals de 2021 i la mateixa UE i convenis internacionals com el Conveni de Barcelona (UNEP-MAP) recomanen els Sistemes de Dipòsit com la millor eina per aconseguir aquest ambiciós escenari.
Ambientalment, l’Alianza Residuo Cero destaca que els Sistemes de Dipòsit poden evitar fins a un 40% de les escombraries que arriba avui fins als nostres mars i obren la porta a l’ús dels envasos reutilitzables, que en el cas del vidre poden usar-se fins a 50 vegades i en el del plàstic fins a 20 vegades abans de ser convertits en nous envasos. A tall d’exemple, el mar Mediterrani és la sisena gran zona d’acumulació de plàstics del planeta, i les dades que es registren són equiparables als nivells que es donen en les grans àrees d’acumulació dels oceans (a causa dels corrents) o girs, com la mal anomenada ‘illa del plàstic’ del Pacífic ‘, com assenyala Andrés Cózar, professor d’Ecologia de la Universitat de Cadis.
Amb aquesta realitat, no és d’estranyar que països veïns com Portugal i França ja hagin pres responsabilitat en l’assumpte i, tots dos, acabin d’aprovar sengles lleis de residus i economia circular en què aposten clarament per la implantació d’un Sistema de Dipòsit per a mitigar aquest greu problema.
En la mateixa línia, fins a grans associacions de productors de begudes, tradicionalment reticents a la idea del Sistema de Dipòsit, han canviat la seva postura tant a Europa com als Estats Units per reconèixer que és la manera més eficaç i eficient de recuperar els milions d’envasos que cada dia posen al mercat.
